CAN LLOSAS
OLOT - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època:
segle XIX - XX
Descripció:
Casa eclèctica ubicada entre el c/Fontanella i la
carretera de Santa Pau. Disposa de baixos, planta, pis i golfes. La porta
d'ingrés està emmarcada per pilars d'estuc que sostenen un entaulament
rectangular amb motius florals i les inicials J.L.L.-R.B. (Juan Llosas i Rosa
Badia, pares de Pere Llosas i Badia).
La resta de les obertures també disposen d'entaulaments decorats amb fullatges,
fruits i petxines. La façana més característica de Can Llosas és la que mira a
la carretera de Santa Pau. Cal destacar la gran galeria porxada amb arcs
ogivals i els escuts que decoren els angles.
Notícies històriques:
A Olot, a mesura que avançat el s. XIX, i durant tota la
seva segona meitat, els mòduls neoclàssics, sense desaparèixer del tot, donen
pas a una arquitectura molt més historicista i eclèctica. Es construeixen
edificis de diversos estils del passat, reinterpretats a partir d'una sintaxi
pròpiament vuitcentista i amb resultats, sovint, d'una innegable qualitat
formal i urbana. S'edifiquen edificis d'esbarjo com la plaça de Braus,
religiosos coms els Escolapis i industrials com la fàbrica Artigas i particulars
com Can Vayredas o la Torre del Marquès de Monistrol, avui enderrocada. Durant
el primer decenni del s. XX té lloc un "Noucentisme Eclèctic" que
accepta els aspectes historicistes del passat i produeix obre d'un gran
habilitat compositiva i sovint d'una notable qualitat arquitectònica.
Fou aquí la residència de Pere Lloses i Badia.
Pere Llosas i Badia (Olot, 12 de maig de 1870 – 28 de
novembre de 1955), fou un banquer i polític català, diputat a les Corts
Espanyoles durant la Restauració borbònica.
El seu pare i el seu oncle eren comerciants de teixits.
La seva mare, Rosa Badia i Trull, era natural de Sallent. El 1890 es
llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. El 1895 constitueix
el banc Llosas, Escubós i Puigmitjà, que el 1920 comença una fusió
amb el Banco Hispano Americano. Es va casar amb Anna Serrat-Calvó a Olot
el 1893 i van tenir sis fills.
Fou regidor de l'Ajuntament d'Olot del 1897 al 1901,
i diputat de la Diputació de Giron de 1903 a 1907. Membre del Cercle
Tradicionalista d'Olot i militant de la Comunió Tradicionalista, fou diputat a
les Corts Espanyoles el 1907 (dins les llistes de la Solidaritat
Catalana), el 1910, el 1914 i el 1916. En 1917 va dimitir
arran que el seu partit no va acceptar la seva participació en l'Assemblea de
Parlamentaris..
Tot i que durant molts anys s'oposà al règim d la
Restauració, l'any 1921 va acceptar el nomenament de governador civil de
les Illes Balears, la qual cosa va sorprendre a molts tradicionalistes
catalans. Va exercir aquest càrrec del 29 d'octubre de 1921 a
l'11 d'abril de 1922. Durant la dictadura de Primo de Rivera, el 20 de
gener de 1924 fou nomenat president de la Diputació de Girona i
conseller de la Mancomunitat de Catalunya. Ocuparia el càrrec fins al
5 de maig de 1925. També fou governador civil de la Corunya el 1925-1926.
L'any 1926 fou novament governador de les Illes. Durant la Segona
República es va mantenir apartat de la política. Tot i que va veure amb
bons ulls el cop d’estat dle 18 de juliol de 1936, no hi participà
activament. Una part del seu fons documental es conserva a l'Arxiu
Comarcal de la Garrotxa.
*************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada