CASTELL DE FORNELLS - MAS EL CASTELL
FORNELLS DE LA SELVA - EL GIRONÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Informació extreta de: Llibre "Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300)" de Josep Maria Marquès, editat per Fundació Noguera Diplomatari de Santa Maria d'Amer, per Esteva Pruenca i Bayona, editat a cura de Josep M. Mar quès per la Fundació Noguera. Llibre "Masos de Fornells" de Josep Maria Marquès, editat per L'Ajuntament de Fornells.
A l'any 1047,es troba citat el Castell de Fornells com a
propietat de Bernat Ermengol. Al segle XII el tingué la famí lia Montcada pels
comtes de Barcelona. El 17 de novembre de 1122, Guillem, Ramon de Montcada,
senescal, institueix hereus els seus fills Guillem Ramón i Otó i, entre
d'altres, llega el mas Riu a la capella de Santa Maria del Castell de Fornells:
"... et at ecclesiam Sancte Marie de Fornels ipsum meum mansum de Riuo
quem tenet Berengarius concedo, et decimum quod exierit de uinea mea .... et de
omnibus rebus que exierit de ... uallibus de ipso castro". (Diplomatari de
Santa Maria d'Amer, Esteve Pruenca i Bayona) L'11 de desembre de 1179, Ramon I
de Montcada i el seu nebot Guillem Ramon (I, vescomte de Bearn) confirmen al
monestir d'Amer la possessió de Vila Ruric, situada a la parròquia de Fornells,
llegada pel seu avi Guillem Ramon (senescal), per 200 sous. (Diplomatari de
Santa Maria d'Amer, Esteve Pruenca i Bayona) Consta com afrontació en el
següent document: El 14 d'agost de 1290, L'abadessa Cecí lia de Sant Daniel
firma a Pere Feliu de Pla una feixa situada a Fornells, indret de Rovira de
Rosar, situada prop del mas Rosar que dit Pere ha pres en acapte, i afronta amb
Martíde Castell, Francesc Ferrer i el mas Cavaller, a tasca i cens d'un parell
de capons, per onze sous d'entrada. (Arxiu de Sant Daniel, pergamínúmero 290.
Còpia: Llibre 22, número 154 pàgina 415) A l'any 1366 el castell rebia tasques
dels masos d'Arnau de Rovira, Pere de Castell, Elisenda Oller, Maria Cardoneda,
Guillem Taverner, berenguer de Treball pel mas Oliver i Arnau de Torren. A
l'any 1359 apareix com a propietari Guillem de Vinyoles, jurista de Girona. Del
1379 al 1405 el posseeix Joan de Vinyoles i al 1405 i 141, Guillem de Vinyoles,
fill de l'anterior. Al 1427 surt esmentat Joan de Gornela com a posseïdor de la
casa de Vinyoles i al 1435 consta Guillem de Vinyoles com a propietari.
Posteriorment en són propietaris Pere de Vinyoles que el llega a Francina,
esposa i hereva de Joan de Segurioles, que el llega a Pere Guerau de Segurioles
i Miquel (1504-1508..), qu el llega al seu fill Niquel de Segurioles (...1527),
el qual el cedía la seva mare. Violant de Segurioles el llegà a l'altre fill
Jaume. Jaume de Segurioles (... 1530-1547 ...), testà a favor del seu fill
Francesc de Segurioles (1547-1551) que el cedía la seva mare. Caterina de
Segurioles (1551-1566) el llegà a la seva neta, Elisabet de Blanes i
Segurioles, casada amb Lluí s de Blanes. Del 1596 al 1600 era possessió de
Jaume de Cardona i de Segurioles. Al 1602 consta com a propietat de Lluí s de
Blanes, casat amb Maria de Blanes i Tafurer i al 1610 com a propietat de Cecí
lia de Blanes, vidua d'Antic de Blanes i de Segurioles. Al 1620 era propietat
de Maria de Cardona i de Raset, vidua de Jaume de Cardona de Cardona i de
Segurioles. Posteriorment en són propietaris: Miquel de Cardona de Rocabertíi
de Segurioles (... 1624-1639..); Maurici de Cardona (1667), del qual era tutor
Simó de Miquel; Elisabet (o Leonor) de Cardona i de Guimerà, esposa de Josep
Meca i de Cassador, filla de Jaume de Cardona i de Rocabertíi de Jacinta de
Cardona i de Guimerà (... 1676 ...); Francesc de Miquel (... 1681-1688 ...);
Pere de Miquel i Solé (...1725...); Isabel de Benages i Andreu, viuda de Félix
de Benages, (1740), que féu una concòrdia amb el beneficiat del Castell;
Emerància de Miquel ( ...1742...); Josep de Miquel (1748); Carles de Miquel
(1754); Antònia de Benages (1854); Joaquim de Berenguer de Camps i de Benages
(+1876); Ramon de Berenguer i de Llobet (+1928); Joaquim de Berenguer i de
Maldonado (+1939); Joaquim de Berenguer i de los Aros (1939).
**********************************************
Llegenda del Castell de Fornells
https://grupderecerca.wixsite.com/fornells/106
Temps era temps que a Fornells de la Selva hi havia un Castell.
No era un castell gran, ple de torres empedrades, muralles inexpugnables i un pati central on els cavallers s’entrenaven amb lluites simulades i exhibicions fatxendes d’armes i d’honors. Doncs no, era un castell petit, d’aquests que fan la seva feina sense angoixes i protegeixen el que ha de protegir: la gent del seu voltant. Sense més ni més i amb garanties sobrades de poder gaudir de la seva seguretat en el pitjor dels moments.
De senyors del Castell n’hi van haver molts i de tot tipus. Fins i tot, en algun moment molt i molt llunyà, els mateixos Comtes de Barcelona, Ramon Berenguer i Elisabet en foren els propietaris. I no n’hem volgut presumir mai d’això a Fornells!
La història que us portem, però, és un pèl mes recent. És
a dir: llunyana però no tant. Parla d’un temps en que el senyor del Castell era
un pèl menys estimat i força menys noble en tots els sentits.
Veieu: al Castell hi havia diversos serveis, com de fet, sempre n’hi ha hagut en tots els moments de la seva dilatada història. Entre totes les persones que el composaven, destacava una joveneta molt i molt bufona que el senyor tenia ullada (i molt ullada) de feia temps.
Aquesta noia, de nom desconegut (i ara no els en inventarem per quedar bé!), era molt devota i somiava en poder entrar a professar dins d’algun convent dels que a Girona, i per l’època, n’hi havia de totes mides i colors.
El tema, no era senzill. Per aconseguir-ho li calia el permís del senyor del Castell i de les monges que l’haguessin d’acollir. Extrems tots dos que en cap cas eren fàcils de solucionar. I menys quan el senyor tenia pensat per a ella un destí molt diferent i força menys espiritual.
I un bon dia, la noia se’n adonà.
Espantada, s’amagà a la capella del Castell i li demanà a Santa Maria que no la deixés caure a mans d’aquell mal home, ja que ella no ho volia. El que desitjava per damunt de qualsevol cosa era entregar la seva ànima al servei de la Santa i no el cos al del seu amo. I resà, resà i resà durant tota la nit ....
A l’endemà, el senyor la feu cridar. Durant força estona van estar buscant-la tots els habitants del Castell. Finalment algú va pensar que podria estar a la Capella i, efectivament, la va trobar agenollada en un racó, arramblada a la paret i amb les mans ben juntes. Morta en la mateixa posició que demanava a la Verge que se l’endugués.
I diuen els que la van veure que els seus llavis
dibuixaven un lleuger somriure de satisfacció.
**********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://fornellsdelaselva.cat/guia-del-poble/llocs-dinteres/castell-de-fornells/
https://www.catalunyamedieval.es/castell-de-fornells-fornells-de-la-selva-girones/#content
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-fornells-fornells-de-la-selva
https://castellsifortificacions.cat/castell/castell-de-fornells/
https://www.tot-catalunya.com/poblacions/fornells-de-la-selva/
**********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada