CAN FERRAN
ARENYS DE MAR - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XX – any 1904
Autor: Miquel
Madurell i Rius
Descripció:
Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular. Consta
de planta baixa i dos pisos.
Compositivament, la façana s'estructura simètricament a
partir de dos eixos de verticalitat. En planta baixa, amb la porta d'accés i
una finestra reixada al costat. Al primer pis amb un balcó corregut amb doble
accés, amb barana de ferro forjat i llosana sostinguda per dues grans mènsules
que s'uneixen, ornamentalment, amb la dovella central de les obertures de la
planta baixa. A la segona planta, hi trobem dues finestres balconeres, amb la
barana de ferro forjat sortint de la línia de façana i de forma ondulant.
El parament és amb esgrafiat imitant carreus encoixinats.
totes les obertures tenen un emmarcament. A la planta baixa, a mitja alçada, hi
ha una faixa esculpida amb motius florals. Aquests motius es repeteixen a les
obertures de la primera planta, però només amb un mòdul a mitja alçada dels
brancals. Entre les dues obertures, hi trobem un plafó ceràmic dedicat a la
Mare de Déu. Dos ulls de bou amb decoració calada fan de respiralls de la
cambra d'aire. Hi ha una típica ondulació a la cornisa de coronament que
recull la data de construcció.
Observacions:
Es tracta de la casa de naixement de Lluís Ferran de Pol
(1911-1995). Originàriament es perllongava amb un jardí fins el Passeig Xifré.
A l'alçada del número 11 hi trobem, avui, una construcció independent del tot
renovada, fruit d'unes obres realitzades l'any 1940.
Lluís Ferran i de Pol (Arenys de Mar, 17 de gener de 1911
- Hospitalet de Llobregat, 19 d’octubre de 1995). Es llicencia en dret a
Barcelona (1933). Coneix i comparteix afició literària amb Joaquim Ruyra, que
passava llargues temporades a Arenys de Mar. A partir de la dècada dels 30 del
segle XX, inicia un seguit de col·laboracions en publicacions locals com Oreig i Salobre.
Guanya, amb Tríptic (publicat el 1964), el premi de narracions Narcís
Oller (1937). Abans, però, guanya el premi de narrativa Joan Colom dels X
Jocs Florals que organitzava l’Ateneu Arenyenc (1934).
En acabar la guerra civil, s’exilia a França, on és
internat en els camps de concentració de Sant Cebrià i Barcarès. Aviat marxa a
Mèxic, on hi resideix uns vuit anys i es llicencia en lletres (1946) per
la Universitat de Filosofia i Lletres. Allí, coneix a Esyllt T. Lawrence, amb
qui es casa. Treballa al diccionari enciclopèdic UTEHA i col·labora a la
premsa mexicana, sobretot al diari Excelsior i El Nacional.
Participa en la creació de Full Català i Quaderns de l’Exili, dues de les
revistes més importants catalanoamericanes.
L’any 1948 torna a Catalunya i s’estableix a Arenys de
Mar, on exerceix la seva professió. S'instal·la a Arenys de Munt, a Can
Graupera, on va viure fins l'any 1973, quan es trasllada al pis del carrer de
la Platja Cassà d'Arenys de Mar. Atret pel món indígena mexicà, publica
l’obra Abans de l’alba (1954), que és una evocació, alhora lírica i
realista, de la mitologia maia. Les seves narracions, La ciutat i el
tròpic (1956, premi Víctor Català 1955) i Érem quatre (1960),
reflecteixen també la fascinació pels ambients mexicans i pel substrat
indígena.
Miralls tèrbols (1966), centrada ja en el món
català, entronca amb el corrent de la novel·la psicològica, com també el recull
de contes Entre tots ho farem tot (1982). L’any 1973, publicà De
lluny i de prop, una selecció de notes de viatge, reportatges i articles
periodístics, i el testimoni de la seva estada als camps de concentració.
Ferran de Pol es caracteritza per un estil creador i una gran imaginació i
ambició literàries.
A Miralls tèrbols, reconstrueix els conflictes que
assolen un poble del litoral català durant els anys vins del segle passat.
L’escenari dels fets és el poble de Marenys que no és res més que el revers del
seu Arenys de Mar.
Història:
El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer
d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es
tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del
segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.
El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector
d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció
nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.
Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada