ESGLÉSIA DE SANT CUGAT DE GAVADONS
COLLSUSPINA - EL MOIANÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XII – XVII
Descripció:
Sant Cugat de Gavadons és una petita església que
s'aixeca en una elevació prop del turó de Puig Estels, al nord del nucli de
Collsuspina. És un edifici romànic en el seu origen, d'una sola nau, cobert amb
teulada a doble vessant amb teula àrab, i amb dues capelles afegides a cada un
dels laterals i que sobresurten del conjunt i que configuren el transepte.
Afegit davant la porta principal hi ha un campanar d'espadanya amb dos arcs
oberts a la façana de ponent i una finestra amb arc de ferradura a la part posterior
del campanar. Es conserven les dues campanes. L'actual porta principal s'obre
en la façana de ponent, al costat del campanar, és amb llinda lleugerament
arquejada i no presenta cap inscripció. A la part superior d'aquesta façana hi
ha un òcul circular. L'antiga porta adovellada encara es conserva a la façana
de migdia, actualment oberta al recinte del cementiri que queda tancat per un
muret. La façana de llevant té annexionada la rectoria que es va fer al segle
XIX i que va modificar possiblement el presbiteri en escapçar-ho. A l'exterior
de l'església es conserva una antiga ara i una creu de pedró. A l'interior hi
ha un altar d'estil neoclàssic sense data dedicat a Sant Pere Màrtir,
possiblement de finals del segle XIX.
En aquesta església s'ha venerat a Sant Pere Màrtir,
advocat contra les tempestes.
Història:
El 948 es cita per primera vegada l'església amb el
topònim de Gavadons (Pladevall, 1971). Va ser sufragània des dels seus orígens
de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de
Tona. Actualment és sufragània de Santa Maria dels Socors, dins l'Arxiprestat
del Moianès i Bisbat de Vic, des de que l'any 1828 Collsuspina va obtenir la
independència eclesiàstica. La primera menció de l'església és de l'any 968.
L'església de va consagrar l'any 1083, i en aquest document hi ha una
descripció del terme marcant les delimitacions. Al segle XVI l'església era
coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll sa sima, ja que es trobava al cim de
la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. El
capbreu de 1643 (ABEV) senyala que la jurisdicció del castell de Tona agafava
des de la seva formació tota la parròquia de Sant Andreu de Tona amb la
sufragània de Sant Cugat de Gavadons o "coll sa sima", junt amb els
masos de l'Espina, Espinoi, Collell i Padrós.
L'estructura de l'església és característica del segle XII, romànica, tot i que
ha sofert moltes modificacions, la més important va ser la supressió de l'absis
per fer un presbiteri més gran, i el posterior afegitó de la rectoria va
modificar la seva estructura externa per la banda de llevant. També es van
afegir dues capelles laterals al llarg del segle XVI, cobertes amb nerviacions
gòtiques tardanes i uns frisos motllurats a l'arrencada. Durant el segle XVIII
es va arrebossar i enguixar tot l'interior. Al segle XIX s'hi feren novament
obres, el campanar d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran
voluminositat, es construí una sagristia adossada, i la casa rectoral que
comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic
popular dedicat a sant Pere Màrtir. El portal és d'inicis del segle XX.
Entre el 1971 i el 1975, la Diputació de Barcelona hi va fer obres de
restauració dirigides per Camil Pallàs, que li va donar una aparença més
medieval. Entre 1981 i 1984 es va fer una nova intervenció, tot i que la
primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per
retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista.
El arxius de la parròquia de Tona es van perdre, de manera que no queda més
documentació històrica que la que conserva l'Arxiu Episcopal de Vic.
Enllaç amb imformació de la llosa sepulcral:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/llosa-sepulcral
Època: segle
XIV – XV
Descripció:
Davant l'actual porta
d'entrada a l'església hi ha tres lloses, possiblement procedents del cementiri
de l'església. Uns d'elles és una llosa sepulcral, de forma rectangular, amb un
escut realitzat en alt relleu tallat en la pedra i que és l'escut de la família
Miravalls. Tot i que no es distingeix bé els motius de l'interior de l'escut,
podria portar les armes de la família: un arbre de sinople i dos llops
aixecats, "lampasados de gules". L'escut ens recorda la relació
d'aquest mas amb l'església.
Tot i que desconeixem la cronologia, podria
tractar-se d'un elements d' entre els segles XIV i XV, ja que sembla que es van
extingir en aquesta època.
Història:
La família Miravall
habitava l'antic mas Miravalls, que es trobava molt proper a l'església. El mas
Miravalls va ser antigament una casa forta, senyorejada pels cavallers
cognominats Miravalls, que són ben documentats entre el 1265 i el 1300, gràcies
a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a
marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon
de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (ABEV). L'antiga casa forta,
estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, però sembla
que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, i l'herència anà a
parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma
Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. El 1808,
degut al mal estat de l'antiga casa - torre situada al Puig, es va edificar una
nova casa al Pla de les Lloses.
**********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada