ESGLÉSIA DE SANT ISCLE i SANTA VICTÒRIA
DOSRIUS - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVI – any 1526
- 1533
Autor: mestre d'obres Thomàs Barça
Descripció:
Església de planta basilical d'una sola nau amb tres
capelles laterals per banda i un absis poligonal capçat a ponent. La nau està
coberta per una volta de creueria de cinc trams, separats per arcs torals
apuntats. Alhora estan sostinguts per una sèrie de capitells adossats al
parament i esculpits amb les figures dels evangelistes i altres imatges. Les
arestes s'uneixen a la part superior amb claus de volta circulars i esculpides.
Al seu torn, l'absis està cobert amb una volta de creueria radial, amb els culs
de llàntia i la clau esculpits. Les capelles laterals també estan cobertes amb
voltes de creueria (amb clau superior i capitells esculpits) i s'obren a la nau
mitjançant arcs de mig punt adovellats, lleugerament apuntats. Cal exceptuar la
primera capella de la banda de tramuntana, la qual està coberta amb una volta
apuntada, s'obre a la nau mitjançant un gran arc apuntat adovellat i dóna accés
al campanar. Als peus de la nau hi ha el cor, sostingut amb una volta de
creueria rebaixada i delimitat amb una barana de pedra amb rosetons esculpits.
Sota el cor hi ha l'accés al baptisteri, situat a la banda de tramuntana, i a
la capella del Santíssim (amb absis semicircular), situada a migdia. Ambdues
construccions estan cobertes amb voltes d'aresta i tenen rosetons circulars amb
vitralls policromats. A la banda de tramuntana, al costat del baptisteri, hi ha
el campanar i a continuació la sagristia, connectada amb la rectoria vella
mitjançant un passadís alçat damunt del carrer. La nau s'il·lumina amb
finestres d'arc de mig punt adovellades i decorades amb vitralls policromats
emplomats. Estan situades a l'absis i al mur de migdia de la nau. La façana
principal presenta una portalada d'obertura rectangular amb la llinda plana i
els brancals bastits amb carreus de pedra. L'intradós està motllurat i decorat
amb feixos de columnes, amb els basaments ornamentats i els capitells esculpits
amb testes angelicals i éssers fantàstics. Damunt de la llinda hi ha un timpà
amb guardapols motllurat i decorat amb una venera d'estries radials esculpida a
la pedra. Damunt del portal, tancat amb una porta metàl·lica, hi ha un rosetó
adovellat amb vitralls emplomats. A la part superior del parament hi ha un
finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, que correspon a un
sobrealçat de la coberta efectuat en època contemporània. Emmarcant la façana
de la nau hi ha els rosetons corresponents al baptisteri i a la capella del
Santíssim. Són circulars, bastits en pedra esculpida i presenten una motllura
superior feta amb maons, que integra arcs de descàrrega. Tant la nau com l'absis
estan reforçats per l'exterior amb contraforts de pedra, que originàriament
incorporaven les canals i gàrgoles de desguàs de la coberta gòtica. A l'extrem
sud-oest de l'edifici, envoltant bona part de l'absis i de la façana de migdia,
hi ha la rectoria nova (edificada entre els anys 1943-48). Al seu costat,
adossat a l'absis, hi ha un petit volum circular de secció cilíndrica i bastida
amb maons, que integra les escales d'accés al pis superior de la sagristia.
Observacions:
Estilísticament, l'edifici està
adscrit a l'arquitectura del gòtic epigonal i renaixentista. El paviment de la
nau és de mosaic hidràulic de 20x20 cm i presenta un dibuix geomètric floral. En
el passadís central hi ha una làpida sepulcral de pedra datada l'any 1776
pertanyent a la família Vallmajor, un dels llinatges principals de Dosrius.
Entre les capelles laterals del costat de migdia hi ha un púlpit de pedra amb
l'escala integrada al mur de la capella. Les imatges dels sants patrons de
l'altar major foren un regal del notari de Mataró Monfort a la parròquia, un
cop acabada la guerra Civil.
Història:
La primera notícia documental directa de l'església
parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria apareix en una visita pastoral data
el 16 de gener de 1304. En aquesta s'indica que tenia un sol altar dedicat a
Sant Iscle. Tot i això, i tenint en compte que el terme de Dosrius està
documentat des l'any 936 i el castell des del 1073, cal suposar que hi havia un
edifici anterior (de fet, l'any 1171, el temple apareix mencionat en el
testament de Bernat de Dosrius) . En posteriors visites pastorals (anys 1308 i
1313) es continua mencionant només l'altar de Sant Iscle, fins que l'any 1374
apareix citat un altre altar dedicat a Santa Victòria (entre d'altres). Les
referències documentals als altars del temple continuen durant el segle XV
(anys 1406, 1407, 1439 i 1497). L'edifici actual és conseqüència dels següents
fets: l'any 1512, el Vicari General concedeix una llicència als obrers de la
parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius per construir una capella
i, damunt d'ella, el campanar (és el naixement de la capella gòtica de la banda
de tramuntana i del campanar actual). Posteriorment, l'any 1526 es formalitza
la construcció de l'església al mateix lloc de la vella, fet documentat en el
contracte signat entre el sr. Thomàs Barça (mestre de cases) i els síndics de
Sant Iscle i Santa Victòria (d'aquesta documentació es dedueix que el temple
antic era d'una sola nau i estava capçada per un absis). Durant els segles XIX
i XX, el temple és objecte de diverses reformes. Probablement a finals del
segle XIX s'aixeca la teulada damunt de les voltes de la nau, creant un espai
sobrealçat anomenat com el "quarto de les òlibes". Aquest espai protegeix
la primitiva coberta, en la que s'observen els tremujals i els senyals de
l'antiga teulada marcada damunt del morter de calç. Dins d'aquest espai també
es conserva el torn manual utilitzat per pujar i baixar la llàntia central del
temple. També es va sobrealçar el campanar i s'hi construí una escala de cargol
(any 1899). A principis segle XX (any 1902) es va construïr el nou baptisteri
i, posteriorment, la capella del Santíssim (1914-16). Entre els anys 1943 i
1948 es va fer la rectoria nova, adossada a l'extrem sud-oest de l'església, i
s'obriren les dues finestres de l'altar major de majors dimensions.
Posteriorment, entre els anys 1960 i 1965, s'aixecà el pis superior de la
sagristia i s'arranjà l'accés al cor i al campanar. L'any 1968 s'inaugurà una
nova campana (Victòria, Montserrat, Dolors) i es restaurà la que ja hi havia
(Sebastiana, Mercè, Josefina). L'any 1987, la coberta del temple fou refeta
novament amb una estructura de jàsseres metàl·liques. Durant la guerra Civil
(1936-39), l'església fou saquejada i els seus altars destruïts (es destruí un
retaule barroc dedicat al Sant Crist, les imatges barroques de Sant Francesc,
la creu processional d'estil imperi i el retaule gòtic de Sant Aciscle i Santa
Victòria, que fou trobat a Mataró). Durant tot aquest període, el temple fou
apoderat pel 'comitè', destinant-lo a magatzem de gra, llavors i palla. Acabada
la guerra, l'altar major fou reconstruït i, posteriorment, als anys 70 un altre
cop.
Enllaç amb informació del campanar de l'església:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-sant-iscle-i-santa-victoria
Època: segle
XVI – any 1512
Descripció:
Estructura adossada al bell mig del mur de tramuntana de
l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, entre el baptisteri (a
llevant) i la sagristia (a ponent). Es tracta d'un campanar de torre de una
planta quadrada, distribuït en tres cossos d'alçada i amb la coberta plana
enrajolada. Els dos cossos inferiors estan bastits amb carreus de pedra
granítica disposats en filades i separats per una motllura rectilínia. El
primer registre s'obre a la nau del temple a través de la primera capella lateral
de la banda de tramuntana, la qual està coberta amb una volta de canó apuntada,
i no presenta cap obertura. Per contra, al segon registre hi ha cinc finestrals
d'arc de mig punt tapiats. Als angles superiors d'aquest registre es conserven
dues gàrgoles de pedra procedents de la coberta plana original de l'estructura.
El cos superior, cronològicament posterior a la resta, s'aixeca damunt d'una
altra motllura rectilínia situada a la línia d'imposta, i té unes dimensions
més reduïdes que la resta de la construcció. Està bastit en pedra de diverses
mides i maons, disposat regularment. Presenta els angles aixamfranats i cinc
finestres d'arc de mig punt bastides amb maons disposats a sardinell. La part
superior està delimitada per una barana d'obra de perfil trencat i corb,
bastida amb maons. Al centre d'aquesta barana, i a cada façana, hi ha quatre
rellotges amb l'esfera blanca i la numeració negra. La maquinària d'aquest
rellotge està col·locada al terrat i protegida per una de volta de canó
parabòlica. De l'interior de l'estructura destaquen els ampits de les finestres
tapiades del segon registre, els quals estan bastits amb fragments de pedres de
molí.
Història:
L'any 1512, el Vicari General va concedir una llicència
als obrers de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius per a la
construcció d'una capella i, damunt d'ella, el campanar. Posteriorment, l'any
1526 es formalitza la construcció de l'església al mateix lloc de la vella. En
aquest document s'especifica que "farà e fabricarà una sglésia de nou en
lo loch ahont la sglésia vella es edifficada, faent lo cap a dita església a
ponent, posantse a línea tirada per la cara del campanar qui de nou es stat
edifficat, a fi que lo dit campanar fassa paret a la dita sglésia e
capella" (Madurell, 1970: 157). L'any 1899 es va construir el registre
superior del campanar, el qual fou inaugurat per la festa de Sant Llop del
mateix any. El consistori dosrieunc s'havia compromès a instal·lar un rellotge
amb la seva maquinària però no es va fer fins l'any 1907. El rellotge fou
inaugurat per Sant Llop i va ser fabricat a Morez del Jura (França). Entre els
anys 1960 i 1965, s'aixecà el pis superior de la sagristia, arranjant d'aquesta
manera l'accés al campanar. L'any 1968 s'inaugurà una nova campana (Victòria,
Montserrat, Dolors) i es restaurà la que ja hi havia (Sebastiana, Mercè,
Josefina) i l'any 1985 es posà un rellotge a cada una de les cares i
s'electrificaren les campanes.
*************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2012/08/el-rellotge-del-campanar-de-sant-iscle.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/8528
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-iscle-i-santa-victoria-de-dosrius
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2476
*************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada