COLÒNIA VILA-SECA
SANT VICENÇ DE TORELLÓ - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Vila-seca: una colònia, dues fàbriques
La colònia Vila-seca fou obra dels industrials de Manlleu
Almeda, Sindreu i Puget. L’any 1871 van adquirir els terrenys i els drets d’explotació
d’un saly d’aigua per aixecar-hi una fàbrica. Vila-seca es va inaugurar i
acollir als beneficis de la llei de colònies industrials l’any 1880. L’elevat
cost de la inversió, però, va obligar els promotors a compartir l’explotació
amb el fabricant barceloní Frederic Marcet. Això va propiciar la convivència de
dues fàbriques en una mateixa colònia fins al 1932. Aquell any la fàbrica dels
successors de Frederic Marcet va patir un greu incendi. En aquell moment la
societat Almeda, Alamany i Cia va comprar l’altra meitat de la fàbrica i la
colònia i es va convertir en l’única propietària. L’activitat industrial tèxtil
a Vila-seca va continuar fins a l’any 2005.
Treballar a Vila-seca
Inicialment a Vila-seca es va apostar per la producció de
teixits, tot i que posteriorment l’especialització en la filatura es va acabar
imposant, com a la majoria de les fàbriques del Ter. A mitjans del segle XX es
produïen a Vila-seca 10.000 kg de fil setmanals, mentre que uns anys abans del
tancament la xifra arribava als 40.000 kg.
El nombre de treballadors (sobretot dones), la jornada
laboral i els salaris van anar variant al llarg dels anys. Durant la dècada de
1920 entre les dues fàbriques comptaven amb prop de 400 treballadors. A mitjans
del segle XX hi havia uns 300 treballadors i cap a la dècada de 1980 eren un
centenar. Les dones sempre hi van ser majoria, sempre representant la voltant
del 70% de la mà d’obra. Com a la resta de la conca del Ter, l’any 1914 la
jornada laboral a Vila-seca era de 66 hores setmanals; una dècada desprès,52, i
durant els anys trenta del segle XX es va aplicar la jornada de vuit hores
diàries.
Des de l’any 2005 les màquines ja no fan fil a Vila-seca, però la resclosa, el canal d’un quilòmetre de longitud i les dues turbines Francis de 300 kW i 250 kW de potència que abastien d’energia la fàbrica continuen treballant.
Al segle XIX els rius Ter i Llobregat varen ser
protagonistes de la industrialització a Catalunya. A Sant Vicenç de Torelló, a
poca distància, s’hi van instal·lar dues colònies industrials : Vila-seca
(1880) i Borgonyà (1895). Aprofitaven l’energia hidràulica del Ter, les bones
comunicacions i una pau social més difícil als grans nuclis urbans industrials.
Del 1887 al 1900 Sant Vicenç de Torelló va passar de 646 a 1.534 habitants. La
quotidianitat dels habitants d’aquesta contrada del Ter va canviar. Les
llargues jornades laborals anaven acompanyades d’un intens bullici social. La
industrialització havia fet acte de presència.
Època: segle
XIX – XX
Descripció:
La colònia de Vila-seca està situada al costat del riu
Ter, a l'extrem de ponent del terme municipal. Es tracta d'un complex
industrial i residencial que es desenvolupa de forma lineal de sud cap a nord.
A la part de migdia hi trobem la fàbrica, constituïda per una gran nau de
planta rectangular. Des d'aquí comencen els edificis residencials, construïts
de manera ordenada a banda i banda de la carretera. Els tres primers edificis,
separats de la resta, havien estat una fonda, una escola i la Torre d'en
Frederic Marcet, respectivament, nom d'un dels amos de la colònia. Després de
la filera de cases del costat dret, hi ha una plaça situada en una cota
superior, en un extrem de la qual hi ha l'església del conjunt, dedicada a la
Sagrada Família. Davant d'aquesta, a l'altre costat del carrer, hi trobem la
torre de l'altre amo de la colònia. Al seu costat de ponent, en una cota
inferior, s'hi conserva un magnífic jardí romàntic, que transcorre al costat
del canal que portava aigua des de la resclosa del riu Ter fins a la fàbrica.
Història:
L'any 1863 es va autoritzar a Josep Callís i Puigrubí,
del mas Callís d'Orís, a aprofitar un salt d'aigua en terme de Sant Vicenç i un
altre en terme d'Orís. En el primer indret, hi havia un mas conegut com a Can
Vilaseca, que va acabar donant nom a la colònia industrial que s'hi havia
d'implantar. L'any 1873, Callís cedeix el dret dels salts a Ferran Almeda i
Viñuales, Francesc J. Sindreu i Esparo, Rafel Puget i Terradas i a Pere Almeda
i Viñas. El segon dels salts, situat en terme d'Orís, es vendria l'any 1893 i
seria l'origen de las Nuevas Hilaturas del Ter, S.A. de Borgonyà. Entre els
anys 1874 i 1882 es van començar a construir a Vila-seca els edificis industrials
i els habitatges dels obrers, a més de la resclosa i el canal del riu Ter que
abastia la fàbrica d'energia hidràulica. Uns anys més tard, l'any 1881, es
construïa l'església de la colònia, dedicada a l'advocació de la Sagrada
Família. L'any 1879, les dues empreses van sol·licitar el reconeixement de la
colònia i que se li donés un estatus jurídic i fiscal. La colònia va començar
la seva activitat a principi del 1880, tot i que fins al març del 1883 no
consta el primer lloguer d'un habitatge. Des del començament, la colònia es
dividia en dues parts; hi havia dues fàbriques (un mateix edifici dividit en
dues parts), dues cases dels amos i els habitatges dels treballadors pertanyien
a uns o altres. D'una banda, la primera fàbrica va passar a mans de Joan Vila,
tot i que poc més tard la va adquirir Frederic Marcet, després que el primer no
pogués sufragar el deute que tenia amb el segon. D'altra banda, la segona
fàbrica era dirigida pel soci fundador Pere Almeda. Ben aviat, vers l'any 1887,
es van haver de construir dos pisos més per allotjar als treballadors. La
dissolució de l'empresa Almeda, Sindreu i Cia es va produir l'any 1913, i poc
després es van arrendar les instal·lacions a la societat Almeda, Alamany i Cia.
L'any 1932, la societat Almeda, Alamany i Cia adquiria la totalitat de la
fàbrica, quedant així unificada la colònia. L'any 1948 es va construir
l'edifici del carrer Vila-seca, número 5, que va habilitar-se com a escola de
les nenes. Abans d'això, l'escola es trobava a la plaça del costat de l'església,
quedant a partir d'aleshores destinada als nens. La colònia va créixer de
manera molt sostinguda durant els anys següents. La crisi del sector tèxtil de
la dècada de 1970 va suposar que el sistema de la colònia quedés obsolet, ja
que es va reduir la mà d'obra i la millora de comunicacions feia innecessari
viure al costat de la fàbrica. A la dècada de 1990, la majoria dels habitatges
estaven buits i quedaven pocs treballadors a la fàbrica. El desenvolupament
d'un Pla Especial de Reforma Interior va permetre una remodelació de la colònia
i la recuperació dels seus espais emblemàtics.
Viure a Vila-seca
Estructura urbana
Des de l’any 1880 l’estructura urbana de Vila-seca ha
variat ben poc. Es troba entre el riu Ter i les seves hortes a l’est i la línia
del ferrocarril a l’oest. Un carrer, ara la carretera BV-5626, travessa la
colònia i n’és l’eix vertebrador. A la vorera oest, la més propera la riu, s’hi
van aixecar les dues fàbriques, les dues torres dels amos (la dels Almeda a l’extrem
nord i la dels Marcet al sud) amb els seus singulars jardins, habitatges
destinats als directius i encarregats, i altres destinats als obrers. A la
vorera més propera al ferrocarril hi destaca, a mes d’habitatges obrers, l’església
(beneïda l’any 1882), la rectorria (avui desapareguda), la fonda, el forn de
pa, l’estanc, la carnisseria, la zona esportiva, la cooperativa (també
desapareguda) i altres serveis que oferia la colònia.
A principis de la dècada de 1990, la feina a la fàbrica havia disminuït considerablement i un 70% dels habitatges estaven buits. L’any 1994 s’inicià la remodelació i posterior venda dels habitatges. Inicialment hi havia 132 habitatges d’uns 50 m2 aproximadament, que havien allotjat uns 450 habitants. L’any 2022 Vila-seca té prop d’una seixantena d’habitatges i 160 veïns.
Serveis i vida social
La colònia: treballar i viure. Mentre la feina es feia a
la fàbrica, la vida transcorria també a la colònia. Vila-seca disposava d’església,
fonda, perruqueria, zona esportiva i safareigs. Serveis que la convertien en un
nucli autosuficient, inspirat per un paternalisme que tenia el contrapunt de la
voluntat de control.
Educació
Vila-seca va disposar d’escoles des del principi. Sabem
que l’any 1887 ja hi havia un mestre i el 1908 una escola privada per a les
noies. L’any 1935 l’empresa va impulsar l’establiment d’una comunitat de
religioses, de la congregació de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de
Paül. Quatre germanes s’instal·laren a la colònia, a l’antiga torre dels
Marcet, des d’aquest moment coneguda com la Torre de les Monges on van fundar l’escola
de Nostra Senyora del Carme. Les monges s’ocupaven de l’ensenyament de les
nenes des dels 2 fins als 14 anys, quan començaven a treballar a la fàbrica.
Per a les joves majors d’aquesta edat van organitzar una
escola dominical i una altre de nocturna on ampliaven els coneixements
literaris i domèstics, amb especial atenció a la confecció i la costura, a més
de la formació moral i religiosa.
Cooperativa
La cooperativa de consum La Unión de Amigos es va fundar
a principis del segle XX i fins la Guerra Civil va ser molt present a la vida
de la comunitat. Aquesta entitat, que com altres cooperatives va encunyar la
seva pròpia moneda, era l’única associació de la colònia creada al marge dels
amos de les dues fàbriques i l’edifici (avui desaparegut) era propietat dels socis.
A la dècada de 1930 disposava d’un saló-cafè anomenat Niu Tranquil. A banda d’aquesta,
se sap que hi havia altres entitats de consum com l’economat La Joia i una altra
cooperativa, L’Aliança.
Jardins
A Vila-seca, la major part de la superfície enjardinada era
de caràcter privat. La Torre de les Monges (antiga residència dels Marcet) i la
dels Almeda, amb els seus jardins, constituïen un espai apartat. El jardí de la
Torre Almeda, d’un 18.000 m2, és el més destacat i recrea un món tancat en si
mateix, un microcosmos al qual la resta de la població podia accedir si els
propietaris hi donaven el vistiplau. Per la seva qualitat podríem pensar que hi
va intervenir un paisatgista o un professional, però no n’hi ha constància.
Avui dia el jardí conserva algunes de les coníferes que es van plantar inicialment i molta de la planta que es va introduir
durant els anys cinquanta, Dels arbres inicials
cal destacar-ne la sequoia central (Sequoiadendron giganteum) que encara
continua viva i podria ser una de les primeres plantades a Catalunya, al voltant
de 1880. Molts dels arbres actuals són descendents dels primers.
Aquesta politja forma part de la història fabril de
Vila-seca. És una peça del mecanisme que juntament amb el motor dièsel, conegut
com “la burra” estava instal·lada a la fàbrica Almeda Alamany SA, just al
costat de la turbina horitzontal. Feia de volant d’inèrcia del motor per obtenir finalment energia
elèctrica.
És una peça més, no la més important, però necessària per
a l’engranatge del funcionament de les fàbriques tèxtils, com tots aquells
treballadors i treballadores de la colònia que amb el seu esforç, van fer possible
el ressorgiment econòmic d’aquella època.
És doncs, un símbol que rememora l’esforç de les
generacions que van fer possible el creixement del nostre país.
Vila-seca, maig de 2008
********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23826
https://plazaspublicasbcn.blogspot.com/2020/08/colonia-vilaseca-la-colonia-de-dos-amos.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada