UN TURÓ ENVOLTAT D'AIGUA

BELLCAIRE D'EMPORDÀ - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

L’aigua és l’element bàsic i indispensable per a l’establiment d’una comunitat en un territori. A la zona del Baix Ter sempre ha estat un bé abundant, fet que ha permès la presència humana de manera continuada des de la prehistòria fins a l’actualitat.

El turó de Bellcaire, que sobresurt enmig de la plana empordanesa amb una vista panoràmica excepcional, antigament estava pràcticament envoltat d’aigua.

A la banda de ponent les terres eren fàcilment inundables pel braç nord del Ter, que passava per aquesta banda, travessava el corredor d’Albons i desembocava a la zona de Cinc Claus. A l’inici del segle xiv el comte d’Empúries Ponç Hug IV el va anul·lar amb la voluntat d’inundar les terres de Torroella i Ullà, que eren dominis del comte de Barcelona Jaume II i del bisbe de Girona, amb els quals estava enemistat i en conflicte.

A la banda de llevant les terres baixes estaven inundades per l’antic estany de Bellcaire, omplert per les aigües del Ter i els còrrecs que vessaven del Montgrí. Aquesta va ser una de les majors llacunes interiors de la zona fins a l’inici del segle xviii quan va ser dessecat.

Aquestes zones humides des del segle xv es van aprofitar per a desenvolupar-hi el conreu de l’arròs, que encara avui perdura.

Fins a finals dels anys cinquanta del segle xx Bellcaire només disposava de dues fonts per a l’aigua de boca de tot el poble. Per als altres usos es feia servir aigua de pous i cisternes. La construcció a mitjan segle xx d’aquest gran dipòsit sobreelevat va permetre que l’aigua per beure també arribés a totes les cases del municipi. Actualment està en desús, a començament del segle xxi es va construir, sota la plaça Esteve Albert i Corp, el nou dipòsit que fa arribar l’aigua a tot el poble.

Les aigües estancades i poc profundes que emplenaven l’estany, les basses, els aiguamolls i sobretot els camps d’arròs no eren ben considerades pels veïns. Es deia que eren pestilents, malsanes i que portaven malures per culpa dels insectes, com el paludisme. D’aquí en surt la corranda que diu: Si tens una filla que no estimes gaire, casa-la a Albons o a Bilcaire, si la vols veure morta aviat, casa-la a Albons o a Viladamat.

***********************************************

***********************************************