CAN PAGÈS i CAPELLA DE SANT LLORENÇ
PERLES - VILADEMULS - EL PLA DE L'ESTANY
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVII
Descripció:
Edifici format per dos cossos adossats a l'antiga capella
romànica del veïnat de Perles, envoltant-la a les façanes nord i oest. La part
més important és l'edifici de ponent. Es tracta d'una construcció a dues
aigües, amb el carener situat de nord a sud. Té planta baixa i dues plantes,
l'última sota coberta, sense golfa. L'habitatge es desenvolupa a la primera
planta. L'accés es fa a través d'una porta amb llinda plana, amb motllura
perimetral i un escut gravat a la llinda. Destaquen, a més de la porta, una
notable finestra cantonera a l'angle sud-oest, així com el seguit de finestres
del pis superior, tres per banda, amb arc de punt rodó. També és interessant el
pou, com a element afegit a l'interior de l'habitatge i que al primer pis es
converteix en armari. La capella és una construcció d'estil romànic modificada
per a usos agrícoles. Es conserva l'exterior, on destaca l'absis, orientat a
llevant, amb una finestra per il·luminar l'altar. La porta d'accés, d'arc de
punt rodó, es conserva a la façana sud i està formada per carreus treballats de
pedra de Banyoles. També es conserva una creu de pedra col·locada a la coberta
sobre l'absis. La coberta és a dues aigües i el carener es prolonga fins a
l'absis, formant una entrega atípica amb el punt rodó de l'absis. Interiorment
no es conserva res del seu estat inicial. La possible volta que devia cobrir la
nau fou substituïda per un forjat de biguetes. L'espai es destina a celler i
magatzem agrícola.
Notícies històriques:
La masia fou edificada al segle XVII, arrambada a la capella. El mas fou adquirit pel seu masover. A l'interior, entre dues portes i malgrat l'arrebossat de la paret, encara s'aprecia una data: 23 JANER 1607, que deu correspondre a la de la seva construcció. A sobre de la llinda hi ha un dibuix esgrafiat rematat per una creu.
L’esglesiola de Perles serveix de
magatzem de Can Pagès, masia de dues plantes, datable als segles XVI i XVII en
les parts fonamentals. La capella té afegits sec tors del casal als costats de
ponent i de tramuntana, que exteriorment queden ocults.
És un edifici d’una sola nau
capçada a llevant per un absis semicircular, una mica aprofundit, el qual
s’obre vers la nau per mitjà d’un doble plec de degradació. La llargada total
és d’uns 12 m.
No s’ha conservat la coberta
original en cap dels sectors, ja que la part superior dels murs, especialment
de la nau, és malmesa. Quan ja no era dedicada al culte, aquests murs van ésser
sobreaixecats uns pocs metres i, aleshores, l’edifici fou cobert a un sol
nivell —nau i absis— amb un teulat de doble vessant. D’aquesta reforma són
algunes finestres rectangulars que s’obren a la part alta. L’interior ha estat
dividit en dues plantes per un pis d’obra modern.
Es conserva l’antiga porta
d’entrada a la façana de migdia, prop de l’extrem occidental. És d’un sol arc
de mig punt, de dovelles amples i curtes. Al fons de l’absis hi ha una finestra
romànica de doble biaix, amb els vessants pocs oberts. El seu arc extern és de
mig punt, tallat en una sola pedra, mentre el vessant intern afecta forma
rectangular.
L’aparell és visible als
paraments externs i als murs de migdia i de l’absis. És fet amb carreus de mida
petita i mitjana, allargassats, sense un treball d’escaire gaire acurat i
deixats sense gaire poliment. Són travats amb abundant morter i tallats en pedra
sorrenca i es disposen en filades força regulars. Els carreus dels angles, de
les mateixes mides, són més ben escairats i polits.
L’esglesiola, malgrat la rústica
simplicitat, data probablement del segle XII.
Escultura
A la teulada, al cim d’una mena
de frontó que acusa el mur superior modern i el ràfec, al centre de l’absis, hi
ha estat col·locada una creu grega, curta i de bastant de gruix, tallada en
pedra calcària.
Forja
Als batents de fusta de la porta
hi ha clavada una cinta llisa de ferro forjat, acabada als extrems en dobles
volutes afrontades, molt poc desenvolupades. Hi ha un altre fragment que és la
meitat d’una peça idèntica a la descrita. Hi queden també alguns claus. En
resum, són les restes d’un conjunt de ferramenta molt senzill.
Història
Un document de l’any 1257 es
refereix a la donació Mercadera, vídua de Berenguer de Perles, a seva filla
Guillema, que aprovà el prior de Santa Maria d’Olives. L’any 1293, Pere Bernat,
de Perles, signava entre els testimonis d’una escriptura d’esponsalicis d’uns
habitants del veïnat proper de Sant Pere de Viella.
Pel testament de l’any 1376,
Guillem Bernat de Perles, beneficiat de la catedral de Girona, féu un llegat de
100 sous a Sancti Laurencii de Perlis per reparar la coberta i altres
necessitats de la capella. Aquest text ens descobreix l’advocació de la
capella, de la qual, actualment, ja no resta memòria popular; el culte hi degué
desaparèixer fa molt de temps. Segurament, ja des dels inicis fou una simple
capella de veïnat dependent de la parroquial de Vilafreser.
***********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada