Blogs - pàgines - vincles

dimarts, 19 d’agost del 2025

LA POALANCA - (POAL + PALANCA)

COLOMERS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/



La poalanca o shaduf és un cigonyal format per dos pals amb el quals es pouava aigua d’un riu reduint l’esforç necessari per vèncer al resistència d’un contrapès que havia de pujar, sol, un cubell d’aigua.

Basada en la llei d’equilibri de la palanca ( braç de potencia x potència = braç de resistència x resistència, és a dir, com més llarg el braç de potència menor és l’esforç que cal fer per vèncer la resistència), la poalanca és una palanca de primer tipus, és a dir, amb el fulcre al mig, la potència (amb la galleda) en un extrem (braç llarg) i la resistència (una pedra) en l’altre braç (braç curt).

Per pouar l’aigua del riu, una riera o d’un mateix pou, s’abaixava el braç llarg amb la corda fins a introduir la galleda en l’aigua; un cop plena, es deixava anar lleugerament la corda, i amb un petit impuls s’obligava el contrapès de pedra del braç curt a elevar el cubell d’aigua l’altura d’una conducció d’obra. Des d’aquest regueró on s’abocava la galleda, l’aigua es canalitzava cap a l’hort a través de regues.

Aquesta infraestructura hidràulica, que ja utilitzaven els mesopotamis i els egipcis, ha estat instal·lada al Parc del Ter el juny de 2015, en uns terrenys que conserven encara les conduccions de cinc o sis poalanques més, perquè, abans de les bombes de motor, constituïa el mètode tradicional de regadiu dels horts en tota la riba del Ter des del meandre de la Ramena i en el Rec del Molí fins a Jafre.


Les apreciades cols de Colomers, anomenades cols alomes, cols verdes, cols primerenques, cols orbes, cols de fulles, cols bajanes o cols de tres anys (tenien un cicle de tres anys: el primer any es plantaven; el segon, produïen fulles, i el tercer, s'espigaven), són cols d'una raça amb el caluix llarg i les fulles soltes (Brassica oleracea var, acephala), sense cabdell, per la qual cosa tenen més superfície exposada a la insolació i són, per tant, més nutritives que les cols amb cabdell. Sobre la importància d'aquestres cols en les economies familiars del municipi i en els mercats de l'Empordà i el Gironès, i el seu cicle vital, vegeu Colomers 2000 anys, de Pere Pau Cos.












************************************************

Enllaç amb informació:

************************************************









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada