CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL PORT
LLANÇÀ - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan DalmauJuscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La Capella del Port fou construïda, segons diu la
llegenda, al segle XVII per Joan Tesserres, després d’una promesa que va
realitzar a alta mar. La llegenda parla que després de sobreviure a un temporal
fortíssim, Joan Tesserres va prometre que allà on pogueren amarrar la nau
edificarien una capella. Aquest indret va ser el Port de Llançà i per aquest
motiu, s’hi va aixecar la Capella.
Al costat de la Capella de la Mare de Déu del Port, hi trobem el cementiri vell de la vila de Llançà. A l’altre costat, hi trobem la Pineda del Port, sota la qual, a primers de setembre, s’hi celebra l’Aplec de la Capella.
Època: segle
XVII, any 1691-1692
Descripció:
Situada dins del nucli urbà de la població de Llançà, a
l'extrem de ponent del barri del Port, delimitada entre l'avinguda Pau Casals i
el carrer dels Xiprers. El temple pertany al veïnat del Port de Llançà i al
mateix temps és la capella del cementiri, situat al costat de llevant de
l'església. Temple d'una sola nau amb la capçalera rectangular orientada a
migdia, molt reformada. La nau està coberta per un sostre de revoltons
sostingut per dos arcs formers apuntats, recolzats als murs laterals del temple.
L'absis, en canvi, té el sostre pla i està obert a la nau mitjançant un arc
triomfal apuntat, sostingut per dues impostes motllurades encastades als murs
laterals. La sagristia, situada al costat de llevant de l'absis, està coberta
per una volta d'aresta amb llunetes, sostinguda per una cornisa motllurada. La
façana principal, orientada a tramuntana, presenta una portalada d'arc de mig
punt adovellat actualment reformada, amb la següent inscripció
gravada:"1691 / SIT NOMEN DOMINI BENE / DICTUM: IAN LLUIS: TRESSER / RRES
: ARMITA". Damunt de la porta hi ha una fornícula de mig punt restituïda
amb la imatge de la Verge i un petit rosetó també reformat. La façana està
coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull de punt rodó, cobert amb
teuladeta de dues vessants. La façana de ponent presenta un altre portal
d'accés a l'interior del temple. És d'arc de mig punt adovellat, amb un gravat
inscrit a la part superior i una creu amb peanya: "1692 / FRA IOAN".
La porta està protegida per un cobert embigat, sostingut amb mènsules
esglaonades fetes de maons. Al seu costat hi ha les restes del que es podria
identificar com una antiga capella lateral. Conserva una arcada de mig punt
bastida amb maons. El temple està arrebossat i emblanquinat, tant a l'interior
de l'edifici com a l'exterior.
Notícies històriques:
Edificada a finals del segle XVII, l'any 1691, tal i com
apareix a les dovelles de l'arc de la porta. Es diu que la construcció d'aquest
temple va ser obra del mariner Joan-Lluís Tresserres, com a promesa feta en
alta mar i en agraïment per haver-se salvat d'un greu temporal al mar. Al
cementiri de Llançà s'hi guardà durant molts anys el fragment de columna de
marbre esculpida pel Mestres de Cabestany, procedent de la portada de
l'església de Sant Pere de Rodes, que avui és al Museu de l'Empordà de Figueres.
Al cim de la columna hi havia hagut un capitell també procedent del mateix
lloc.
*************************************************
Publicació de Josep Clavaguera i Canet a Quaderns de la Revista de Girona, Llançà:
A l'entrada del barri de pescadors del Port es troba la
capella de la Mare de Déu del Port, edificada en el segle XVII per en JoanLluís
Tresserres, mariner que va complir un vot o promesa feta en alta mar. Ens ha
arribat als nostres dies una llegenda o tradició tramesa de pares a fills, en
la qual se'ns narra que uns navegants catalans es veieren sorpresos per un fort
temporal, en ple golf del Lleó, que féu perillar el vaixell i les seves pròpies
vides. Sense esperances de salvar-se, feren promesa que, allà on poguessin
amarrar la nau, i si hi arribaven sans i bons, edificarien una capella en honor
de la Mare de Déu.
La badia de Llançà els va acollir, i aquí varen complir
la seva promesa, de la qual deixaren constància en el dintell de la porta de la
capella. El text inclou el nom del capità de vaixell. Ell mateix s'hi quedà com
a ermità. La inscripció diu: "1691- Sit Nomen domini beneldictum; Joan
Lluís Tresserres, ermità".
Els continuadors de l'obra i de tenir cura de l'ermita
foren uns homes -alguns vinguts de lluny- que prosseguiren l'obra d'en
Joan-Lluís Tresserres, i es conegueren amb el nom d'ermitans. Amb tot el zel i
estima vetllaven pel culte i els actes religiosos que durant l'any s'hi
celebraven, i passaven per les cases a fer la recapta de l'oli per a la
il·luminació de la capella. Durant l'any 1991 se celebraren diversos actes per
commemorar el lli Centenari. A més d'una missa concelebrada i presidida pel Sr.
bisbe, Jaume Camprodon, el dia 8 de setembre, també es va inaugurar un monòlit
i una ceràmica de l'artista Rafael Borràs, com a record dels actes celebrats.
Cal afegir-hi els actes populars, com un dinar de germanor en la pineda de la
capella, juntament amb l'edició d'uns goigs, que s'afegiren als ja editats, i
la presentació d'un llibre, de títol L'ermita-capella de la Mare de Déu del
Port de Llançà (lli Centenari 1691-1991 ), a cura de mossèn Josep Clavaguera,
rector de Llançà, en el qual es recull la llegenda i tota la història de
l'ermita, il·lustrada amb fotografies antigues del port i dels pescadors, com a
homenatge a tota la gent del mar. Mentrestant, resta la capella esguardant el
port i la vila i donant la benvinguda als nombrosos visitants.
Els ermitans de la capella:
1709 - JOAN TRESSERRES 1709 - 6 d’abril 1709
1709 - FR. LLUÍS SORRA (enterrat a la capella) – 21 d’agost
1761
18 nov. 1761- FR. AMERI O CAPELL – 21 setembre 1766
28 nov. 1766 - FR. VIVENÇ ROSÉS – 25 juny 1787
3 febrer 1817 - LLAMBERT FIGUERAS – 20 febrer 1818
1818 - PERE BIGOY I PUJOL – 8 setembre 1875
1875 - JOSEP MOLINS I MORÉ – 15 novembre 1882
1882 - JOAN PAGÈS I IGLÉSIES – 7 març 1930
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada