Blogs - pàgines - vincles

▼

dilluns, 26 d’octubre del 2026

 ESGLÉSIA DE SANT QUIRZE i SANTA JULITA

VILADAMAT - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/











Font al costat de l'església














***************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVII – XVIII, any 1760

Descripció:

Situada dins del nucli urbà de la població de Viladamat, a l'extrem nord del nucli antic. Església d'una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular a l'exterior, i poligonal a l'interior. La nau està coberta amb volta apuntada i la capçalera presenta volta de creueria, de la mateixa manera que la primera capella de la banda de tramuntana, bastida en pedra i de tradició gòtica. Un prim arc triomfal separa la nau de l'absis. La primera capella del mur de migdia està coberta amb una petita cúpula poligonal amb petxines, mentre que les altres dues presenten voltes rebaixades d'aresta. La comunicació entre les capelles i la nau es fa a través d'arcs apuntats bastits en pedra, sostinguts sobre pilastres. Al costat sud de l'absis hi ha la sagristia, a la que s'accedeix a través d'una porta rectangular emmarcada amb carreus. Als peus del temple hi ha el cor sustentat per un gran arc rebaixat sobre pilastres de pedra. A mode decoratiu destaquen les dues claus de volta de l'altar principal i la capella lateral de tramuntana, en aquest cas policromada. Cal destacar, també, les dues piques poligonals de pedra treballada, situades a l'altar principal i a la capella lateral de tramuntana, la qual fa les funcions de baptisteri. Les úniques obertures existents al temple es troben a la façana principal. És de composició senzilla, amb el portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats i la llinda plana gravada amb la data 1760. Damunt seu hi ha una petita fornícula d'arc de mig punt que conté una imatge, i un rosetó adovellat a la part superior. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de perfil piramidal, format per dues arcades de mig punt amb campanes, i al costat, una altra espadanya amb coronament circular i lloc per tres campanes més. S'hi accedeix a través de la torre del campanar, de base quadrada i situada a l'extrem de migdia de la façana. L'aparell és de pedres de mides diverses sense treballar, lligades amb argamassa i amb pedres desbastades bastint les cantonades.

Notícies històriques:

Les restes de l'església més antiga han desaparegut completament. Únicament queden algunes restes a la sortida sud del poble al costat del camí d'Albons. Antigament es coneixia com a Mercadal del pont de Sant Quirc i ara és conegut com el camp de la Capella, de propietat municipal. La primitiva capella era un agregat de la parròquia de Sant Feliu i, quan va ser enderrocada, es va construir l'actual temple. A partir del 1617, data en què el bisbe va concedir el títol de sufragània a la nova església, Viladamat ve tenir dos capellans. A principis del segle XIX l'església de Sant Quirze va quedar com a única església parroquial. Possiblement es van reutilitzar elements de l'antiga capella per a aixecar la nova església, com ho demostren les arcades que delimiten la nau i la capçalera semicircular, així com els de les capelles laterals, de tradició gòtica. Es pot dir que aquest edifici ha tingut tres campanars. El primer era una espadanya senzilla acabada en aresta, amb finestres per a cinc campanes de diferents dimensions. Fou enderrocat durant la Guerra Civil i va ser reconstruït als anys 50 en forma de torre de planta quadrada, amb arcades de mig punt i coberta piramidal. Al 1997 va caure un llamp i va afectar el campanar, la qual cosa es va aprofitar per a reconstruir la primera versió del cloquer. A la llinda de la porta actual d'accés a l'interior hi apareix la data 1760.








***************************************

A la publicació de Josep Casas i Genover - Viladamat, Quaderns de la Revista de Girona diu:

La primera església del poble de Viladamat fa anys que va desaparèixer, totalment enrunada. Les seves restes s'endevinen a la sortida sud del poble, vora el camí d'Albons, en el lloc que abans s'anomenava Mercadal del pont Sant Quirc i que ara tothom coneix com el Camp de la Capella. És una finca fins fa poc de propietat particular, que va ser adquirida per l'Ajuntament mesos enrere.

La primitiva capella era un agregat de la parròquia de Sant Feliu, i quan va ser enderrocada i es construí l'actual església parroquial a la plaça del poble, el culte a sant Quirze fou traspassat al nou temple, que també està dedicat a santa Julita.

A partir del 6 de març de 1617, data en què el bisbe va concedir el títol de sufragània a la nova església, Viladamat va tenir dos capellans: un a la parroquial de Sant Feliu de la Garriga i un altre a la sufragània de Sant Quirze i Santa Julita. Dos-cents anys més tard es va retirar el culte a la primera, que amenaçava ruïna des de feia temps, i la més moderna del mig del poble va quedar com a única església parroquial.

L'estat en què va quedar la vella capella del camí d'Albons i alguns elements que veiem a l'actual església fan pensar que per construir la del s. XVII es varen aprofitar molts elements de la primera. Les arcades que delimiten la nau i la capçalera semicircular, així com els de les capelles laterals, de tradició gòtica, semblen aprofitades d'un temple més vell, potser de les arcades de pedra treballada que haurien sostingut la volta de la primitiva capella de Sant Quirze. L'estat i l'aspecte del Camp de la Capella, on tan sols podem veure alguns fragments de teula, sense cap altra resta important de l'edifici, sembla assenyalar que es va reaprofitar quasi tot i que es va utilitzar com a pedrera per edificar el temple actual.

Es pot dir que des de la seva construcció fins ara l'església parroquial ha tingut tres campanars. El primer era una espadanya senzilla, acabada amb aresta, amb els forats o finestres per a cinc campanes, tres petites a l'obertura vertical i dues més grans posades en dues arcades de majors dimensions. Aquesta obertura amb forma de L girada, amb una campana en el seu angle inferior dret que era comuna a la fila vertical i a l'horitzontal, havia despertat l'enginy popular, i la gent presumia de tenir un campanar amb cinc campanes: tres de dalt a baix i tres de dreta a esquerra. I a qui no ho coneixia, els números no li sortien.

Aquest primer campanar fou enderrocat durant la Guerra Civil de 1936-1939, segons sembla, amb la intenció de fer caure les campanes per aprofitar-ne el metall. Va ser reconstruït el anys cinquanta en forma de torre de planta quadrada, amb arcades de mig punt i coberta apiramidada. Aquest segon campanar era tot ell de rajol.

El 1997 va caure un llamp i va esquerdar el campanar, amb la qual cosa la seva estructura quedà força afectada i constituïa un perill. Aprofitant aquesta circumstància i gràcies a fotografies antigues de l'església, es va poder reconstruir tal com era cent anys enrere, refent fidelment l'espadanya i retirant l'arrebossat modern de la façana principal, de manera que amb aquest tercer campanar es va poder restituir l'aspecte original de l'edifici. Els ajuts institucionals i les aportacions voluntàries dels veïns van fer possible dur a terme aquesta obra tan costosa en un curt espai de temps.


Destruït el campanar d'espadanya durant la Guerra Civil, cap als anys 50 del segle passat es va reconstruir amb una torre cúbica de rajol, coberta a quatre vents.

***************************************

Altres enllaços amb informació:

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2026/03/esglesia-de-viladamat-advocada-sant.html

https://campaners.com/php/campanar.php?numer=6410

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5045

https://caminantmareterra.wordpress.com/2024/02/05/sant-quirze-de-viladamat/

https://www.bisbatgirona.cat/ca/parroquies/c/1349-viladamat-sant-feliu.html

***************************************








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada