BALNEARI PRATS
Caldes de Malavella - la Selva
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Balneari construït entre
finals del segle XIX i principis del XX. La família Prats va concebre el centre
termal com un gran edifici d’estil eclèctic, amb façanes de composició simètrica
profusament decorades amb motius clàssics com, per exemple, pilastres,
garlandes i flors.
Les aigües termals de Caldes
de Malavella són conegudes des de l’època romana. Les seves propietats
curatives són apropiades per al tractament de malalties reumàtiques, dispèpsies,
hepatitis, fractures, ferides, i al mateix temps són recomanades per tal de
regular les alteracions de l’aparell digestiu, urinari i circulatori.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època:
final segle XIX inici segle XX
Autor:
Eusebi Bona i Puig (Begur 1890-Barcelona 12 d'ocubre de 1972) - arquitecte - reforma i ampliació any 1910-1912
Eusebi Bona i Puig
Masramon – arquitecte – zones modernes any 1967-1968
Duixans – arquitecte que va projectar les zones modernes any 1967-1968
A la web del col·legi d'arquitectes www.coac.net també diu que Gaietà Buïgas i Monravà (Barcelona 1851-1919) va ser autor de l'edificació.
Hom sosté que l'encàrrec es feia a Gaietà Buïgas i Monravà, autor també de l'edifici de Vichy Català i que posteriorment el substituiria l'Eusebi Bona i Puig.
A la web del col·legi d'arquitectes www.coac.net també diu que Gaietà Buïgas i Monravà (Barcelona 1851-1919) va ser autor de l'edificació.
Hom sosté que l'encàrrec es feia a Gaietà Buïgas i Monravà, autor també de l'edifici de Vichy Català i que posteriorment el substituiria l'Eusebi Bona i Puig.
Gaietà Buïgas i Monravà
Descripció:
El Balneari Prats es troba
ubicat al nucli urbà de Caldes de Malavella, al carrer Pla i Deniel número 2.
L'edifici d'estil neoclàssic i modernista és un edifici aïllat, de planta baixa
i pis, en forma de "L". L'edifici projectat per els arquitectes
Duixans i Masramon, consta de quatre plantes i es troba annex a l'edifici
original.
Per accedir a l'interior, cal travessar una porta gran (entrada per vehicles, però també per persones) d'estil modernista, decorada amb garlandes on hi ha pintat "Balneario Prats". Al costat esquerre hi ha una porta petita que segueix el mateix estil. Tot seguit ens trobem amb un passeig (al costat del qual hi ha una piscina d'aigua termal) que condueix a l'entrada principal on hi ha la recepció de l'hotel-balneari.
La coberta de l'edifici principal és a quatre aigües amb teules, interrompuda en el cos que dóna al carrer Pla i Deniel per una torre de planta quadrada i balustrada. L'edifici modern està coronat per un terrat.
L'edifici històric, en el costat que dóna al carrer Pla i Deniel, té tres cossos verticals. El cos central, té tres obertures a cada nivell. Les de la planta baixa tenen arc pla i estan flanquejades per pilastres. Les del primer pis, en arc escarcer molt rebaixat i guardapols decorats amb motius floral i dentallons. Els espais interfinestrals tenen decoracions florals i fulles d'acant. A dalt parament d'obra amb rètol del balneari "Balneario Prats", entre dos baixos relleus florals amb forma circular i rematat amb fulles d'acant. Els cossos laterals tenen dos jocs d'obertures idèntics al cos central, rematades per cornises motllurades i sostinguda per modillons, i decorada a dalt per frontons semicirculars, amb motius vegetals. La part de l'edifici que dóna al passeig i al jardí, és la repetició dels mòduls de la façana principal.
De l'interior, cal destacar dos salons, d'estil modernista, amb unes peculiars columnes de ferro amb uns anells de diferents diàmetres. I destaquen també les motllures amb motius florals al sostre.
Per accedir a l'interior, cal travessar una porta gran (entrada per vehicles, però també per persones) d'estil modernista, decorada amb garlandes on hi ha pintat "Balneario Prats". Al costat esquerre hi ha una porta petita que segueix el mateix estil. Tot seguit ens trobem amb un passeig (al costat del qual hi ha una piscina d'aigua termal) que condueix a l'entrada principal on hi ha la recepció de l'hotel-balneari.
La coberta de l'edifici principal és a quatre aigües amb teules, interrompuda en el cos que dóna al carrer Pla i Deniel per una torre de planta quadrada i balustrada. L'edifici modern està coronat per un terrat.
L'edifici històric, en el costat que dóna al carrer Pla i Deniel, té tres cossos verticals. El cos central, té tres obertures a cada nivell. Les de la planta baixa tenen arc pla i estan flanquejades per pilastres. Les del primer pis, en arc escarcer molt rebaixat i guardapols decorats amb motius floral i dentallons. Els espais interfinestrals tenen decoracions florals i fulles d'acant. A dalt parament d'obra amb rètol del balneari "Balneario Prats", entre dos baixos relleus florals amb forma circular i rematat amb fulles d'acant. Els cossos laterals tenen dos jocs d'obertures idèntics al cos central, rematades per cornises motllurades i sostinguda per modillons, i decorada a dalt per frontons semicirculars, amb motius vegetals. La part de l'edifici que dóna al passeig i al jardí, és la repetició dels mòduls de la façana principal.
De l'interior, cal destacar dos salons, d'estil modernista, amb unes peculiars columnes de ferro amb uns anells de diferents diàmetres. I destaquen també les motllures amb motius florals al sostre.
Notícies històriques:
Des de l'antiguitat, a
Caldes de Malavella hom aprofitava ja els efectes curatius de les aigües
termals. Una mostra clara son les restes de les termes romanes que es conserven
al nucli de la població. L'explotació de les aigües es dugué a terme a partir
del 1840 quan Joan Balari va establir un negoci a la font del Puig de les
Ànimes. Un anunci publicat a "El Eco Guixolense" del 6 de juliol del
1879 atribueix a l'establiment d'Aigües Termals de la vídua Prats i el seu fill
uns cinquanta anys d'existència.
El balneari Prats actualment és propietat de la família Quintana que l'adquirí a finals de la Guerra Civil.
Aquest Balneari neix de l'adquisició de Prats dels drets del brollador "La Mina". El primer edifici va ser construït entre 1890- 1900 i és un amesurat casal neoclàssic, amb arcades de la PB i frontó. Una reforma i ampliació configura al 1912 tal i com el coneixem avui. A continuació del cos principal hi ha un grup de xalets en filera ( que es llogaven als clients del balneari) que es van substituir a començaments dels anys 60 per una nova construcció segons projecte de Duixans i Masramón, inspirat en un de previ de Iñiguez y Subías, en el que s'acollien en PB les noves instal·lacions hidroteràpiques.
El balneari Prats actualment és propietat de la família Quintana que l'adquirí a finals de la Guerra Civil.
Aquest Balneari neix de l'adquisició de Prats dels drets del brollador "La Mina". El primer edifici va ser construït entre 1890- 1900 i és un amesurat casal neoclàssic, amb arcades de la PB i frontó. Una reforma i ampliació configura al 1912 tal i com el coneixem avui. A continuació del cos principal hi ha un grup de xalets en filera ( que es llogaven als clients del balneari) que es van substituir a començaments dels anys 60 per una nova construcció segons projecte de Duixans i Masramón, inspirat en un de previ de Iñiguez y Subías, en el que s'acollien en PB les noves instal·lacions hidroteràpiques.
Al catàleg de béns a protegir publicat per l'ajuntament de Caldes de Malavella diu:
La façana principal, que
dona al carrer, té tres cossos verticals i l’entrada al costat lateral dret. El
cos central té obertures a cada pis flanquejades amb pilastres, les de baix en
arc pla, i les del pis en arc escarcer molt rebaixat i trencaaigües superiors i
inferiors decorats amb motius florals i dentallons. Els espais interfinestrals
també estan decorats amb decoracions florals i fulles d’acant. A sobre hi ha un
parament d’obra amb el rètol del balneari, entre dos baixos relleus florals
circulars rematats per fulles d’acant. Cossos laterals amb jocs d’obertures
idèntiques que les del cos central, rematades per cornisa motllurada i decorada
per dalt amb frontons semicirculars. Hi ha un torratge en l’encreuament de planta
quadrada i balustrada neogòtica. La part de l’edifici que dóna al jardí, la més
llarga, repeteix els mòduls de la façana principal. La porta d’entrada (1912)
que dóna al jardí interior és d’arc carpanell molt rebaixat, flanquejat per dos
pilastres i rematat per un frontó i una
mena d’antefixe, decorat amb flors i garlandes. La tipologia d’aquesta porta és
d’arc de triomf. Darrera de l’edifici pròpiament del balneari trobem un altre
edifici, de caire contemporani, que substitueix els antics xalets per als
usuaris del balneari, amb la mateixa funció.
La construcció de balnearis
a Caldes a principis de segle va jugar un paper important en l’evolució del
tractament de les aigües termals, així com el caràcter de reclam turístic de
Caldes, ajudat per la proximitat del ferrocarril. El fet d’estar immers en el
nucli urbà impedeix el seu creixement. Forma part de la tipologia de balnearis construïts
entre 1880 i 1900, on el caràcter hoteler es fa força palès front els balnearis
construïts anteriorment. L’arquitecte és l’Eusebi Bona i Puig, típic representant
del monumentalisme arquitectònic que evolucionà cap a l’historicisme acadèmic,
estil arquitectònic que conforma el balneari, destacant els valors de dimensió
i ordre que assumeix aquest estil per a l’arquitectura pública.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada