CASA BOJONS o CASA BALMES
Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:
que diu:
Època:
Època medieval Baixa Edat Mitjana (Segles Xlll - XV)- Època
moderna (Segles XVII-XVII) ; Segle XX)
Dates
de construcció: L'última remodelació de l'any 1985
Descripció:
Edifici entre mitgeres de planta baixa i tres plantes
pisos, originat per la unificació de tres cases. Presenta les principals
característiques de la tipologia de casa senyorial amb l'entrada principal a
través d'un gran arc de mig punt adovellat i l'escala principal en el pati
d'entrada. De la façana que segueix les alineacions anteriors, només
sobresurten els balcons de la planta noble i la barbacana amb colls de fusta
inclinats. Les obertures s'ordenen segons eixos verticals i amb gradació de
proporcions, marcant jerarquia. La façana incorpora restes de dues finestres
antigues (una romànica i una de gòtica) que dialoguen amb el gran arc adovellat
d'entrada. També s'aprecia algun element reformat o restaurat amb posterioritat
al segle XVIII. Les obertures estan emmarcades amb pedra picada, exceptuant les
del tercer pis i les obertures dels balcons. Les baranes i reixes són de forja.
La façana està arrebossada. Cal destacar de l'interior els enteixinats i
decoracions conservades d'època barroca, com el retaule de l'oratori.
Descripció
de la façana:
Composició: De la façana plana que segueix les
alineacions anteriors, només sobresurten els balcons de la planta noble i la
barbacana amb colls de fusta inclinats. Les obertures s'ordenen segons eixos
verticals i amb gradació de proporcions. La façana incorpora restes de dues
finestres antigues (una romànica i una de gòtica) que dialoguen amb l'arc
dovellat d'entrada. També s'aprecia algun element reformat o restaurat amb
posterioritat al s. XVIII. Materials: Pedra picada emmarcant les obertures
excepte les del tercer pis i en les lloses dels balcons. Baranes de forja i
reixes. Acabats de façana arrebossats. Barbacana amb colls de fusta. Elements
arquitectònics a destacar: És interessant en conjunt però destacarem l'entrada
amb el pati i l'escala, tots els elements de pedra i forja, els enteixinats i
decoracions barroques interiors i les restes arqueològiques descobertes l'estiu
de l'any 1984.
Dades
històriques:
La casa Balmes, on passà als darrers anys de la seva vida
el vigatà i il.lustre filòsof Jaume Balmes i Urpià, se situa a la Plaça de Miquel de
Clariana, coneguda popularment com Plaça de l'Estudiant. Actualment és una sola
edificació però en un origen la configuraven tres construccions independents,
les dels extrems de característiques molt humils i la del centre amb un pati
central i una escala d'accés a la planta noble. Sembla que els elements
ornamentals que s'observen permeten datar el moment de la seva construcció a
finals del segle XV però algunes restes en el parament de la façana principal
podrien ésser anteriors, tot i que no es descarta una possible reutilització
d'elements procedents d'un altre edifici. Sembla que l'explanació de la plaça
de Don Miquel de Clariana l'any 1609 va obrir expectatives de reforma en tota
la zona. El segle XVIII, el conjunt sofrí una transformació siginificativa. El
1770 la família Bojons va adquirir els tres inmobles i els va unificar en una
sola residència: es reformaren les façanes exteriors, s'afegí una galeria
coberta a la façana posterior, la façana que donava a la Plaça de Clariana va
ser decorada amb esgrafiats, que una malaguanyada reparació a la segona meitat
del nostre segle destruí A la part posterior de l'edifici es conserva un jardí
situat arran de les muralles medievals de la ciutat de Vic a l'actual carrer de
Montcada. És probable que la realització d'aquest jardí també sigui del segle
XVIII.
Pel que fa a l'interior, destaquen la gran sala, situada
a la planta noble, amb un enteixinat al sostre, així com un seguit de
dormitoris amb alcova dels quals encara es conserva la decoració pictòrica de
parets i sostres. Annexa en un d'aquests dormitoris hi ha una capella amb un
retaule de petites dimensions, que hom atribueix al taller dels Reals, actiu a
Vic des de finals del segle XVIII. A finals del segle XIX va comprar l'edifici
la família Fatjó que el 1940 el va vendre a l'Ajuntament de Vic. Posteriorment,
passà a mans de l'Estat i, finalment, de la Generalitat de Catalunya, que el
remodelà interiorment. El segle XIX hi visqué i morí Jaume Balmes. El 1959 s'hi
instal.là la biblioteca popular Jaume Balmes de la diputació de Barcelona a
l'enderrocar-se l'edifici que hi havia a la plaça del bisbe Oliba. (pg 349
"La ciutat de Vic i la seva història"). Als anys 60 s'hi va afegir un
altre pis. A l'any 1985 s'hi van realitzar obres de restauració i reutilització
a càrrec de l'arquitecte Manuel Anglada i Bayés.
Elements:
Cal destacar la planta noble de l'edifici i recordar que
la façana anterior a la última rehabilitació, tenia uns esgrafiats molts
interessants.
Finestra geminada amb la columna que separa els dos arcs
coronada per un capitell que incorpora quatre palmetes. Cal destacar-ne la
claredat d'execució de la palmeta i el fet curiós que les fulles estiguin
disposades de cara avall, tot donant la impressió que són mans que protegeixen
el capitell.
Restes d'una finestra gòtica trevollada. Només resta
encastada a la façana de l'edifici la forma dels arcs i les claustres. Cal
destacar-ho perquè són testimonis d'art gòtic a la via pública. S'intueix
l'esveltesa que devia tenir la finestra i es valora la filigrana del treball de
les claustres.
Làpida de marbre blanc amb vetes amb les inscripcions
incises i remarcades en marró. La làpida està protegida per una motllura de
pedra amb capitells configurats per fullatges. La inscripció informa que en
aquesta casa va morir Jaume Balmes. Traduïda del llatí al català diu:
"Hostatjat en aquesta noble casa el 9 de juliol de 1848 va morir el doctor
Jaume Balmes, la mort prematura del qual es dol l'església i tot Espanya".
Subsòl
Romà Alt imperi, Romà Baix imperi, Medieval Comtes de
Barcelona, Medieval Consolidació Corona Aragó, Medieval Baixa Edat Mitjana,
Modern XVI - XVII, Modern Segles XVIII – XIX.
La rehabilitació i remodelació de l'anomenada "Casa
Balmes", al casc antic de la ciutat de Vic, va possibilitar la continuació
de les excavacions arqueològiques arran de la muralla, al jardí de l'edifici.
Les dues campanyes d'excavació realitzades van mostrar l'existència de murs i
estructures medievals, que s'endinsaven en la potència de sediment del jardí.
Concretament la intervenció principal va consistir en la realització d'una cala
al jardí, ran de muralla, on es van localitzar aquests nivells d'hàbitat.
L'interior d'una estança va proporcionar abundant ceràmica vidrada datada entre
els segles XIV i XV. L'excavació va posar al descobert nivells dels segles
XVI-XVII i XVIII associats a un espai d'habitat i de refeccions de la muralla
medieval. El material arqueològic està format per ceràmica vidrada i alguns
fragments de ceràmica grisa medieval. Tot i així, per problemes administratius
no es va poder continuar l'excavació en aquest sector, impossibilitant una
estratigrafia que probablement arribaria a nivells romans, com es va poder
comprovar posteriorment en d'altres zones d'aquest sector de la ciutat. Per
estratigrafia i disposició, aquest jaciment ha de donar nivells medievals i
sobretot ha de posar al descobert la cara interior de la muralla, i
possiblement, per la seva proximitat al Temple Romà ha de donar nivells i
materials d'aquesta cronologia.
Jardí
Jardí enlairat sobre la muralla amb els límits tancats en
mur. Hi ha dos balcons/mirador als extrems sobre la Rambla dels Montcada.
Actualment aquest límit està protegit amb una doble barana. Espaiós, amb
paviment de grava en la seva totalitat, té els parterres aixecats amb
jardineres de formigó. prop del límit est % exemplars de castanyers d'Índies i
a l'altre extrem unes pereres velles. L'accés és a peu pla des del pis de baix
i hi ha una escala metàl·lica moderna que comunica amb la galeria de la planta
noble.
La meva família no va comprar aquest inmoble, el va heredà. La pubilla Vilas es va casar amb l'hereu Bojons; aquest darrer va morir al primer any de matrimoni, sense descendència. Posteriorment, Vilas es va casar amb un Fatjó.
ResponEliminaMoltes gràcies per la aportació de dades, agraït.
ResponElimina