CASA PLANTALAMOR
Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:
que diu:
Època:
moderna segles XVII-XVIII-XXI
Descripció:
Casa senyorial de planta poligonal, amb la façana nord
seguint el traçat itinerant del carrer vers de muralla de Santa Eulàlia. La
resta de l'edifici, de poca profunditat, queda per la resta de la cases que
l'envolten. L'edifici consta de planta baixa i dos pisos, coberta a dues
vessants i amb el carener paral·lel a la façana orientada al nord. Aquesta,
presenta a la planta, un portal d'arc rebaixat i dues finestres esculpides: dos
àngels, un home i un dona. Al primer pis s'hi obre una finestra geminada
sostinguda per una columna central amb fulles d'acant i a cada costat s'hi
obren balcons amb llosanes de pedra que descasen damunt cartel·les. El ràfec
presenta colla de biga de fusta i rajoleta.
Descripció
específica de la façana:
Composició: La composició marca uns eixos verticals, molt
marcats pels balcons del segon pis, introduïts en l'última reforma important de
la casa. El coronament està format per un ràfec inclinat amb colls de fusta
vistos. Materials: Pedra tallada emmarcant les obertures, lloses i mènsules de
balcons. Ferro forjat en reixes i baranes. Acabats de façana arrebossats
imitant silleria. Elements arquitectònics a destacar: Tots els de pedra i forja,
destacant les finestres i balcons de la planta baixa i de la planta pis. El
vestíbul i l'escala principal d'accés.
Dades
històriques:
L'edifici és fruit de diverses intervencions com a
conseqüència de la remodelació de la zona que començà el segle XVII. Segurament
la casa es reformà completament al segle XVIII, quan es devia conservar la
finestra romànica i es reformaren les finestres de la planta primera, transformant-les
en balcons. La planta segona evidencia encara una intervenció posterior amb la
construcció de balcons que, per la seva disposició sembla feta a finals del
segle XIX per algun mestre d'obres. La casa Plantalamor, situada a l'interior
de l'antiga muralla, és un exemple de la transformació de la ciutat medieval en
ciutat barroca. Al s. XVIII es va obrir el cinyell de les muralles i es va
urbanitzar el circuit de les rambles. El 1694 havien quedat en desús les
muralles, els corredors interiors que les aïllaven i els terrenys van passar a
ésser propietat particular. El 1775 va desaparèixer el Portal de Santa Eulàlia,
del qual només en quedà una part de la torre poligonal que encara avui es
conserva. Les reformes urbanes d'aquesta època són obra de la família Morató,
que van contribuir a donar fesomia barroca a la ciutat. Susdita casa és obra de
diversos autors i per tant abasta diferents èpoques constructives: vegeu els
distants elements decoratius.
Finestra geminada; la columna separa els dos arcs i està
coronada per un capitell de quatre cares on hi ha representades quatre
palmetes. Un dels pocs testimonis de romànic civil que hi ha a la ciutat. Es
valora la contundència del conjunt, tan simple. L'execució del capitell és molt
clara i directa en la representació de la palmeta. Són elements arquitectònics
singulars normalment provinents de transformacions d'edificis antics que
actualment formen part de les façanes actuals. Són elements molt importants des
del punt de vista històric, tipològic, artístic i testimonial.
Els alts relleus del balcó del primer pis. Els bustos
d'un home i una dona se situen als brancals, a l'arrencament de l'arc. L'home
porta barba i els cabells lligats amb una cinta i una espatlla al descobert; la
dona llueix un vestit amb muscleres molt grans. Els capitells de les columnetes
adossades i pilastres estan configurats per quatre ocells. Es tracta d'un alts
relleus que configuren la seva pròpia dinàmica i que vivifiquen la pedra:
l'home i la dona busquen la mirada del vianant i els ocells tenen el seu ritme
a través dels detalls del seu plomatge. Es destaca l'acurada execució dels alts
relleus. És un exemple d'escultura aplicada a l'arquitectura que atorga un
signe de distinció a la casa. La pedra s'humanitza gràcies als rostres. També,
cal tenir en compte la informació que les figures aporten sobre abillaments de
l'època, com per exemple la vistosa musclera. Són elements arquitectònics
singulars normalment provinents de transformacions d'edificis antics que
actualment formen part de les façanes actuals. Són elements molt importants des
del punt de vista històric, tipològic, artístic i testimonial.
Els alts relleus de la finestra de la planta baixa. Els
bustos d'un home i una dona se situen als brancals; l'home porta una llarga
barba i llueix un elm i un vestit d'armadura; la dona un vestit escotat, de
ratlles, subjectat per un fermall al pit i un pentinat de trenes. Els capitells
de les columnetes adossades estan configurats per quatre querubins. El basament
de la finestra és de tipologia gòtica. Cal destacar la facultat de l'escultor
per embellir la pedra i dignificar la façana de la casa amb presència humana a
la pedra. Les figures busquen la complicitat del vianant ja que es troben a la
planta baixa, la qual cosa fa que siguin unes escultures molt pròximes. Tenen
una dinàmica pròpia, l'home i la dona miren al carrer, però estan girats l'un
cara l'altre. Cal tenir en compte la informació que aporten sobre els
abillaments de l'època. Es valora la presència dels querubins. El fet de ser
àngels nens i representats amb tanta delicadesa i gràcia fa que aportin
tendresa. Tenen la seva significació simbòlica: són éssers celestials,
transmissors de saviesa. Segons la Bíblia, Deu va seure sobre querubins, d'aquí
la seva freqüent representació com a elements arquitectònics. De tota manera,
com a motiu ornamental són també molt apreciats. Enllaçats a la finestra de
planta baixa, es troba el alts relleus del balcó del primer pis. Els bustos
d'un home i una dona se situen als brancals, a l'arrencament de l'arc; l'home
porta una llarga barba i llueix un turbant i la dona un vestit escotat amb
muscleres, gofrats i un capell gofrat amb dues flors. Els capitells de les
columnetes adossades i dels brancals estan configurats per quatre querubins.
Del balcó es destaca la bona execució, la gracilitat i la finesa dels alts
relleus, les barbes al vent de l'home del turbant, que aporten dinamisme i
vivesa a la pedra. Les figures estan atrapades a la pedra però sembla que se'n
vulguin desprendre. L'home i la dona estableixen complicitats; es miren l'un a
l'altre i busquen la mirada del vianant. Cal valorar la significació simbòlica
dels querubins: són éssers celestials, irradiadors de saviesa. Segons la
Bíblia, Déu va seure sobre querubins, d'aquí que es representen sovint com a
elements arquitectònics; també perquè plàsticament són agraïts i aporten un toc
de tendresa a la fredor de la pedra. Són elements arquitectònics singulars
normalment provinents de transformacions d'edificis antics que actualment
formen part de les façanes actuals. Són elements molt importants des del punt
de vista històric, tipològic, artístic i testimonial.
Subsòl
Romà Alt imperi, Medieval Consolidació Corona Aragó,
Modern XVI - XVII, Modern Segles XVIII - XIX, Segle XX Anterior Guerra Civil,
Segona meitat Segle XX – XXI.
La intervenció en aquesta finca, realitzada al 2016, ha
consistit en el desmuntatge d’algunes estructures corresponents a l’edifici
actual, documentades durat la primera fase dels treballs. S’ha aprofundit també
en aquells punts afectats per l’obra, tasca que ha permès detectar estructures
anteriors: un mur d’època imperial romana molt fragmentat associat a un
paviment igualment alterat i una sitja d’època medieval. També es va documentar
part d’una cisterna, que ocuparia la superfície complerta d’un dels àmbits de
l’edifici actual, amb el qual molt probablement s’hi trobaria vinculada.
L’aflorament d’aigua a una cota relativament alta no va permetre, però,
recuperar cap material que informés del moment de construcció de l’estructura
hidràulica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada