CASA SACERDOTAL PARRÒQUIA DE SANT DOMÈNEC
Vic - Osona
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç al catàleg de béns a protegir publicat per l'ajuntament de Vic:
que diu:
Època:
contemporània segle XlX
Data
de construcció: any 1845
Descripció:
Edifici de planta baixa i tres pisos que queda aïllat amb
estructura tradicional de parets de càrrega, amb dos patis centrals coberts i
coberta general de teula àrab en dues vessants.
Descripció
de la façana: La façana és planta i organitzada per
eixos, amb balcons de llosana de pedra o mixtes, baranes de ferro forjat i
acabats de façana arrebossats.
Descripció
específica: La intervenció a la Casa Sacerdotal realitzada al 2011 va
permetre documentar diverses canalitzacions i dipòsits revestits parcialment
amb morter. Aquests s'han associat a activitats vinculades amb l'ús de l'aigua.
Ben testimoniades per la presència d'un molí veí. El conjunt s'ha datat d'època
moderna.
Dades
històriques: Obra de nova planta del 1845 i inaugurada el 1846.
Valoració:
L'edifici és interessant més pel volum que acompanya
l'antic convent de Sant Domènec que no pas pel seu valor arquitectònic. Són
molt interessants, però, alguns elements, com els de pedra de la planta baixa.
Elements:
La façana del darrere amb les galeries i les persinanes
de llibret. Els de pedra de la planta baixa i les baranes dels balcons.
Jardí:
Jardí en planta baixa directament sobre terreny, queda
quelcom aixecat en relació al nivell de la galeria que li dóna accés. Jardí
d'estil paisatgístic amb arbres exemplars que actualment són els grans
protagonistes. Limitat per murs de parcel·la amb l'escola a sud i a est i amb
el propi edifici a nord i a oest. L'accés principal es produeix centrat des de
l'edifici principal de la casa per la banda est a través d'un arc/porta de
tanca de boix que el separa de la galeria posterior de l'edifici. Hi ha un
accés en rampa que surt de planta primera del cos annex a l'edifici principal a
nord-oest i que baixa recolzada en el mur perimetral fins a la cantonada oest,
la més allunyada de l'entrada principal on hi ha una estructura de ferro tipus
glorieta. Destaquen un castanyer d'Índies i un teix, també hi ha un lledoner,
diversos fruiters i arbusts clàssics. Sota el castanyer una imatge de la Mare
de Déu de Lourdes i una petita bassa rodona de ciment sense més interès que el
de punt d'aigua. En l'extrem sud-est ha quedat només un pas estret amb algun
exemplar, però, remarcable. Actualment el jardí no es manté i està ple d'herbes
però no ha perdut els seus valors més importants i les traces no han estat
modificades, que ja és molt important. Orientació oest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada