Blogs - pàgines - vincles

dimecres, 9 de gener del 2019

MONUMENT A JAUME BALMES i URPIÀ
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa







Enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Autor: Joan Borrell i Nicolau (Barcelona 13 d'agost de 1888 - 26 d'abril de 1951)
Inauguració: any 1949
Materials: bronze
Dimensions: 150 x 70 x 70 cm
Inscripció: a la cara frontal: a Jaume Balmes, a la cara posterior: Las Diputaciones de Cataluña a Balmes en el primer centenario de su muerte MDCCCXLVIII - MCMXLVIII
Descripció: Figura de cos sencer que vol ser el retrat del filòsof i teòleg Jaume Balmes, amb roba sacerdotal, damunt un pedestal, adossat a una estructura arquitectònica que reforça el seu caràcter monumental.
Comentari: 
Jaume Balmes i Urpià (Vic, 28 d'agost de 1810 - 9 de juliol de 1848) fou un dels pensadors més famosos de Catalunya i d’Espanya en el segle XIX. El monument va ser erigit arran del centenari de la seva mort. Format a Vic, fou un exegeta catòlic a la vegada que comentarista i assagista polític. A Madrid, el 1945, publicà el periòdic Pensamiento de la Nación. El seu llibre més famós és El Criterio. El sepulcre de Balmes es troba al claustre de la catedral de Vic, on té un monument funerari, obra de Josep Bover i realitzat el 1853. Damunt el gran sepulcre, la figura de Balmes apareix assegut i en actitud pensativa. Amb el llibre El protestantisme comparado con el catolicisme (1844) volgué refutar la tesi de Guizot sobre les relacions entre protestantisme i progrés a l’Europa moderna. Balmes fou partidari d’un compromís entre el liberalisme moderat i el carlisme derrotat. Tractà de comprendre i interpretar els canvis socials que comportava la industrialització. Defensà el tímid reformisme del nou papa Pius IX. En ple franquisme es dedicà a Balmes aquest monument com a personalitat alhora conservadora i molt catalana, però anterior i aliena al catalanisme polític.

Font: Irene Boixeda – Ajuntament de Vic - 2012

Jaume Balmes i Urpià

Altre enllaç amb informació:

que diu:

Fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català. Durant el segle XIX i una part del XX Jaume Balmes fou un dels filòsofs més llegits del pensament catòlic a Catalunya, Espanya i Europa. La seva obra més coneguda és El criterio.
Nascut en una humil família d'aluders, molt aviat va haver de fer-se càrrec de gestionar el sosteniment econòmic familiar. Va estudiar al seminari de Vic i a la Universitat de Cervera a on es va doctorar en teologia l'any 1834. Balmes era molt conscient dels canvis que s'estaven produint en aquells anys de forts xocs socials i tensions polítiques a causa de l'accidentat trànsit o revolució entre el tradicionalisme de l'Antic Règim vers el liberalisme contemporani; de fet aquest procés històric no només va quedar clarament reflectit en la seva obra sinó que de fet Balmes era conscient de ser-ne un participant més.
Es va instal·lar a Barcelona on dirigí la revista La Sociedad. Entre el 1838 i el 1841 Balmes va viure una etapa en què els seus textos i el seu estudi anaven encarats a formar-se com a intel·lectual catòlic publicant diverses obres en defensa de l'Església. La més representativa fou El protestantismo comparado con el catolicismo (1842-1844) en la qual va voler desmentir la tesi de François Guizot que vinculava el progrés econòmic dels països més moderns amb el protestantisme religiós. Però ja el 1840 va publicar Consideraciones políticas sobre la situación de España en què hi tractava aquesta conflictivitat politicosocial, i en aquesta segona etapa fins al 1843 va seguir escrivint sobre aquesta temàtica. A diferència del tradicionalisme catòlic més reaccionari, Balmes va defensar l'opció d'un acostament entre el liberalisme d'ordre i l'Església. Es mostrava preocupat per les vives tensions viscudes durant la nova onada revolucionària que s'havia viscut entre 1835-1837, i després es va enfrontar dialècticament amb el liberalisme més progressista dels seguidors del regent Espartero: de mica en mica es va anar acostant al moderantisme, però al mateix temps va quedar intel·lectualment allunyat del moderantisme específicament català precisament per exposar directament i amb una anàlisi força precisa l'evident conflicte que generava la industrialització del país amb llurs canvis socials.
La tercera etapa intel·lectual de Jaume Balmes, entre 1844 i 1846, va ser de franca col·laboració amb l'ala més dretana del Partit Moderat liderada pel marqués de Viluma. De fet, ja s'havia traslladat a Madrid a finals del 1843 per fundar i dirigir el diari vilumista «El Pensamiento de la Nación» al mateix temps que s'implicava activament en la proposta de casar Isabel II amb el seu cosí i segon pretendent carlí CARLES DE Borbó i de Bragança. Aquest projecte hauria permès bastir un poder conservador al voltant de la monarquia juntament amb els carlins, que el 1840 havien estat derrotats a la primera Guerra Carlina, posant fre al creixement de la política i la cultura liberal que s'escampava arreu qüestionant el catolicisme. En aquesta etapa també va publicar les principals obres filosòfiques que el transcendirien: El criterio el 1845, Filosofía fundamental el 1846 i Curso de filosofía elemental el 1847, obres que si bé eren poc originals li van donar una gran fama. Combinava el neotomisme amb el pràctic "sentit comú" burgès, a la vegada que s'obria a la modernitat de les ciències físiques i matemàtiques.
Un cop ja havia fracassat l'operació matrimonial, Balmes va tornar a publicar obres de caràcter religiós catòlic el 1846. El 1847 a l'opuscle Pío IX va donar el seu suport als petits intents reformistes del nou Papa, acció que fou rebutjada per la majoria del catolicisme espanyol.
Viatjà per Anglaterra i França. Va veure amb escepticisme les possibilitats de triomf de les reivindicacions nacionals catalanes.
Finalment, aïllat tant en l'àmbit polític com intel·lectual, va morir de tuberculosi a la seva ciutat de Vic el 9 de juliol de l'any 1848. Està enterrat al claustre de la Catedral de Vic.
La seva obra representa l'adequació del pensament catòlic a la problemàtica del seu temps. És un pensament que tant s'ocupa de política com de filosofia o apologètica. A més, fa una aposta clara per un mitjà nou: sense deixar els llibres, va treballar infatigablement en la redacció de revistes i diaris. Si bé en els llibres podia precisar més el seu pensament, la premsa li permetia un contacte més fluid amb els lectors i hi podia abordar temàtiques de gran interès per a la problemàtica més immediata. Balmes és el primer pensador de l'estat espanyol que aposta conscientment pels nous formats de difusió de les idees. La premsa n'és un gran exemple. Va fundar diverses revistes, va dirigir i va escriure pràcticament sol centenars de pàgines a La Civilización (Barcelona, 1844-1843), La Sociedad (Barcelona, 1843-1844), El Conciliador (Madrid, 1845) i El Pensamiento de la Nación (Madrid, 1844-1846). La mort li va impedir fundar una editorial catòlica i un ateneu.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada