DOLMEN DEL MAS BALETA I
SERRA DE L'ALBERA - LA JONQUERA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Després de tot el matí visitant dòlmens
i menhirs i ja entrada la tarda, al arribar al Mas Baleta, el Josep Maria i la
seva senyora molt amablement i en veurem assedegat en van donar aigua fresca i explicacions dels conjunts megalítics del
lloc, el Dolmen del Mas Baleta I, el II i el III i tot seguit vaig continuar la
caminada fins a arribar al cotxe.
Es molt recomanable fer la ruta
megalítica dels Estanys de la Jonquera de poc més de 7 kms., dòlmens, menhirs,
roques, miradors, llacs (encara que actualment son secs) perquè quan acabes et
dones compte de la importància que van donar al lloc els habitants de la zona
en èpoques del neolític i calcolític.
Enllaç amb informació:
que diu:
Descripció:
Per accedir al jaciment cal
prendre la carretera GI-601, que va de la N-ll a Cantallops, i agafar la pista
que hi ha a la dreta, poc després del km 2. Cal continuar aquest camí uns 380
metres fins a un trencant a l'esquerra, en direcció est, que s'ha de seguir uns
880 metres fins a un trencant a la dreta que porta al mas Baleta. A tocar el
mas, a uns 40 m a la seva esquerra, es localitza el dolmen, en un petit
promontori erm amb alguna alzina isolada, envoltat per camps de conreu i
vinyes, a l'oest del puig Rosselló.
Es tracta d'un sepulcre indeterminat, possible galeria catalana o dolmen simple, del III mil·lenni aC, fet de granit. Fou publicat per primer cop per Lluís Marià Vidal l'any 1894, amb una planta i un dibuix frontal. Pere Bosch-Gimpera i Lluís Pericot el van excavar l'estiu de 1920, sense resultats destacables, i en van publicar tres anys més tard una planta i una secció frontal. L'any 1974 va ser novament excavat per Lluís Esteva, que va recuperar materials arqueològics corresponents a fragments de vasos campaniformes d'estil Pirinenc, d'un gobelet o d'olleta llisa i una ascla de sílex marró clar translúcid.
La cambra és rectangular curta, amb quatre suports conservats -el lateral de l'esquerra, els dos laterals de la dreta i la capçalera- més la coberta, trencada d'antic en dos trossos. No s'observen restes d'enllosat. L'entrada és de parets paral·leles, sense lloses tranversals. Les dimensions internes de la cambra són 1,7 m de longitud, 1,5 m d'amplada i 1 m d'alçada.
La capçalera és única, rectangular, poc implantada a la roca, i presenta senyals de desbastament a la cara interna, mentre que els caires i extrem superior estan repicats.
Els suports laterals de la cambra són rectangulars, poc implantats a la roca i presenten senyals de desbastament a la cara interna, mentre que els caires i l'extrem superior estan repicats.
La coberta era rectangular, de secció planoconvexa, i en la seva posició original devia de quedar molt ajustada sobre els suports i la capçalera. Sobre la coberta hi ha dues cassoletes gravades, que poden ser prehistòriques, i a la banda dreta, una creu grega incisa, d'aspecte modern, que possiblement correspon una divisòria termenal antiga.
No s'observa cap indici del tipus d'accés a la cambra. El túmul devia de ser circular, reomplert amb blocs de granit i de quars més terra, però se'n conserva ben poca cosa.
Pel seu tipus arquitectònic indeterminat entre els sepulcres megalítics de l'Alt Empordà-Rosselló -possible galeria catalana o dolmen simple-, Tarrús (2002) el situa cronològicament al III mil·lenni aC.
El seu estat de conservació és bo atès que, tot i que la cambra està inclinada cap a l'esquerra, totes les lloses conservades semblen senceres, llevat de la coberta, partida des de final del segle XIX en dos trossos. Del túmul només es veuen alguns blocs aïllats al voltant de la cambra.
que diu:
Tipus: Cambra simple
Característiques
principals
-És rectangular, amb accés per porta, feta de lloses de granit.
-Del túmul artificial de tendència circular que el cobria i del peristàlit de blocs ajaguts no en queden testimonis visibles.
-Les seves mides són de 1,80 metres de llarg per 1,50 metres d’ample i per 1,20 metres d’altura màxima.
-El seu nom li va donar Lluís Marià Vidal quan el va trobar l’any 1894.
-Del túmul artificial de tendència circular que el cobria i del peristàlit de blocs ajaguts no en queden testimonis visibles.
-Les seves mides són de 1,80 metres de llarg per 1,50 metres d’ample i per 1,20 metres d’altura màxima.
-El seu nom li va donar Lluís Marià Vidal quan el va trobar l’any 1894.
Situació
Està situat en un petit
promontori al mig d’una zona planera i deprimida, on hi ha el gran estany
d’aquesta zona, a l’oest del puig Rosselló i a tocar la línia dels termes
municipals de la Jonquera i Cantallops, dins la part occidental del vessant de
l’Albera.
Geologia
El
seu entorn geològic és, com tots els dolmens de Mas Baleta, de granit i amb
afloraments propers al dolmen. El sòl del seu voltant és cultivable. La roca
del dolmen és granit (tipus ull de serp). Es troba en una zona dominant.
Materials trobats
L’excavació de
P. Bosch-Gimpera i Lluís Pericot, l’any 1920, només va proporcionar alguns
trossos de ceràmica, que potser era moderna. En l’excavació de l’any 1974 sí
que s’hi van recuperar els següents materials arqueològics: vuit
fragments de vasos campaniformes, d’estil Pirinenc, un dels quals és una vora
de gobelet. Van decorats amb rombes, simples ziga-zagues hortizontals i motius
escaleïformes, sempre incisos. La pasta és negra al centre i vermellosa a la
superfície. També s’hi ha trobat una vora de gobelet , més cinc fragments
informes de ceràmica a mà i una ascla de sílex marró clar, translúcid.
Gravats
S’hi han trobat gravats sobre el fragment posterior de la
coberta, a la part dreta. El gravat és una creu grega incisa, d’aspecte modern.
Es pot tractar d’una divisòria termenal antiga. Lluís Esteva també hi va
assenyalar dues cassoletes sobre aquesta coberta de granit, a tocar la creu
incisa, que poden ser prehistòriques.
Al catàleg del patrimoni arquitectònic publicat per l'Ajuntament de la Jonquera diu:
Al catàleg del patrimoni arquitectònic publicat per l'Ajuntament de la Jonquera diu:
Cambra simple amb accés per
pou i porta, de tendència rectangular, feta de lloses de granit. No hi ha cap
resta visible del túmul de tendència circular que el cobriria ni del peristàlit
de blocs ajaguts. El dolmen conserva 3 lloses de la seva cambra i una coberta
trencada i parcialment caiguda. Del pou es conserva una llosa del costat de
llevant. Les dimensions del monument són: 1,80 m de llargada, 1,50 m d’amplada,
1,20 d’altura màxima. L’orientació de la cambra és sud-est (140º+/-5º).
Entre els materials
recuperats, cal destacar 14 fragments de ceràmica campaniforme i un fragment de
sílex melat. Tots els materials es van trobar durant la intervenció realitzada
l’any 1941 per Lluís Esteve i Cruañas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada