Blogs - pàgines - vincles

diumenge, 23 de febrer del 2020

DOLMEN DE LA CREU D'EN COBERTELLA
ROSES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


Sepulcre de corredor que es documenta per primera vegada l’any 1912. Conservat dins d’una masia, d’on pren el nom, el dolmen va ser utilitzat com a corral fins a l’abandó del mas. L’any 1957 l’arqueòleg Francesc Riuró va dur a terme una campanya d’excavació i restauració del megàlit que va proporcionar informació sobre el corredor i el gran túmul que l’envoltava. La construcció del dolmen se situa entre el 3500 i el 3000 a.C.


















El dolmen es troba dins els terrenys del Mas de la Creu d'en Cobertella justa al costat, està abandonat i molt deteriorat.




Enllaç amb informació molt recomanable d'en Francesc Riuró Llapart:

Francesc Riuró Llapart (Girona 1 de desembre de 1910 - 6 de gener de 2009)







Enllaç amb informació:

que diu:

Per accedir al jaciment cal prendre l'antiga carretera de Roses a Cadaqués o camí de Montjoi des de la Gran Via i cal seguir-lo un quilòmetre i mig, aproximadament. En aquest punt s'haurà de deixar el cotxe, en un aparcament situat al marge esquerre de la carretera. El camí que mena al jaciment està arreglat i des de l'aparcament s'haurà de caminar uns 250 metres. S'ubica entre les rieres de la Vila i de la Quarentena. Les roques de l'entorn immediat són de gneis, amb algun aflorament de quars. La vegetació de la zona és d'olivera abandonada amb sotabosc d'estepa i bruc.

Es tracta d'un sepulcre de corredor del neolític mig, conegut des d'època medieval com a Petra Coaperta (1214) i Petra Cooperta (1233). La primera intervenció arqueològica que s'hi va fer fou l'any 1943 i la dirigiren August Panyella i Gómez i Miquel Tarradell i Mateu. Més tard, l'any 1957, Francesc Riuró el restaura i l'excava, localitzant les empremtes de les lloses del corredor. Està format per una cambra trapezoïdal llarga i un passadís estret.

La cambra consta de set lloses i una gran coberta. L'entrada de la cambra és de parets en tascó, amb un gran suport a l'esquerra i un suport dret més petit que l'estrenyen ajudat per les dues lloses transversals que formaven un pas estret. Les dimensions internes de la cambra són 3,8 m de longitud, 3.2 m d'amplada, 2.47 m d'alçada.

L'accés a la cambra és a través d'un passadís llarg i estret, format per grans lloses cavalcades de les que se'n conserven dues.

El túmul seria de planta circular, amb reompliment de terra i pedregar petit. No es veuen restes de l'anell de contenció exterior.

Les intervencions arqueològiques realitzades no aporten materials arqueològics prehistòrics, llevat d'algun fragment de ceràmica a mà i petits fragments d'ossos, potser humans. Però sí que s'han documentat altres materials que no estan relacionats amb el corredor, ja que aquest es troba dins un mas i a tot l'entorn es troba ceràmica antiga d'època ibèrica i romana.

A partir del seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) el situa cronològicament a la segona fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà - Rosselló, a la segona meitat del IV mil·lenni aC.

L'any 1958 fou restaurat i manté un bon estat de conservació, tot i que es tracta d'una estructura molt pesada i la seva estabilitat és fràgil.

August Panyella (Barcelona 9 d'agost de 1921 -  14 de setembre de 1999)

Miquel Tarradell i Mateu (Barcelona 1920-1955)

Altre enllaç amb informació:

que diu:

Tipus: Sepulcre de corredor de cambra trapezoidal llarga i passadís estret.
Període: Segona meitat del IV mil·leni a.C.
Descobridor: Conegut a l’Edat Mitjana amb els noms de “Petra Coaperta” (1214) i “Petra Cooperta” (1233). Manuel Cazurro RuízManuel Cazurro Ruíz el publica per primera vegada al 1912.
Excavacions: August Panyella i Miquel Tarradell al 1943. Francesc Riuró Llapart l’excava i el restaura el 1957.
Materials: prehistòrics, algun fragment de ceràmica a mà i petits fragments ossis (alguns potser humans). A l’excavació de Francesc Riuró també es recuperaren nombroses ceràmiques a torn (iberes, romanes, medievals o modernes), fragments de vidres, bales de plom, 2 monedes romanes i una de Barcelona de 1811.
Dimensions: Interios cambra 3,8 m de llarg, 3,2 m d’ample i 2,47 m d’altura màxima.
Túmul: No queden restes. Possiblement circular, de terra i pedres petites, amb anell de contenció exterior de pedra seca sobre grans blocs ajaguts d’uns 12/13 m de diàmetre.
Lloses: De gneis, conserva de la cambra, 7 lloses (2 d’entrada) i una gran coberta. Del corredor conserva 2 lloses i una coberta, falten (empremtes a la roca) 3 lloses a l’esquerra i 4 a la dreta, feia 6 m de llarg  per i m d’ample a l’inici i 2 a tocar de la cambra, feia 1,6 m d’alçada màxima. Cassoletes a la capçalera i en lateral considerades naturals.

Manuel Cazurro Ruíz (Madrid 1865 - Barcelona 1935)


Altre enllaç amb informació:

que diu:

És un megàlit d’inhumacions múltiples successives, reutilitzable des de la vora del túmul, del tipus sepulcre de corredor amb cambra de tendència trapezoïdal amb avantcambra . Està construït amb grans lloses de gneis granític, de densitat 2'6. La cambra està formada per 7 lloses laterals col·locades de manera que queden espais buits entre elles. La coberta, que fa 5'65 metres x 4'10 metres x 0'40 metres de gruix, es calcula que deu pesar unes 18 tones. La cambra amida interiorment 3’90 metres de llarg, per 3'20 metres d’ample, per 2’45 metres d’altura màxima. L'avantcambra està formada per dues lloses i coberta, i presenta una alçada menor que la de la cambra. Aquesta part del megàlit va ser reconstruïda.
Del corredor que precedia l’avantcambra no es conserva res. Sabem de la seva existència gràcies a l'excavació arqueològica que va deixar al descobert les ranures d’implantació a la roca mare on es fonamentaven les lloses verticals del corredor. Els treballs en el dolmen de la Creu d’en Cobertella van començar l’any 1943 de la mà d’August Panyella i Miquel Tarradell. L’any 1957 Francesc Riuró Llapart reprèn els treballs i és en aquest moment quan es descobreix les empremtes del corredor.
Tot el monument s'hauria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular, actualment desaparegut, que deuria ser un reompliment de terra i pedregam petit. Emmarcant el túmul, probablement es disposà una sèrie de pedres o blocs ajaguts que constituirien un anell de contenció exterior avui inapreciable. S'han identificat algunes cassoletes a les lloses de la cambra (a l'interior de la cambra i una a l'exterior de la llosa de capçalera). No hi ha consens entre els especialistes sobre si són rituals o d'origen natural.
Davant de l'avantcambra, a uns 2 metres, hi havia un gran basi granític ritual. Era de forma circular molt irregular amb la concavitat repicada de forma quadrangular. Entre els anys 1983 i 1987 va desaparèixer i s'en desconeix el parador actual.
Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.

Altre enllaç amb informació:
que diu:
(3500-3000 aC - Neolític final)
Sepulcre de corredor que es documenta per primera vegada l'any 1912. Conservat dins d'una masia, d'on pren el nom, el dolmen va ser utilitzat com a corral fins a l'abandó del mas. L'any 1957 l'arqueòleg Francesc Riuró va dur a terme una campanya d'excavació i restauració del megàlit que va proporcionar informació sobre el corredor i el gran túmul que l'envoltava. La construcció del dolmen se situa entre el 3500 i el 3000 a.C.
El megàlit és fet de grans lloses de gneis, pedra abundant a l'entorn immediat, que conformen la cambra de forma trapezoïdal. Les lloses que la tanquen, la coberta ovalada i l'avantcambra encara es troben dempeus. El que ja no és visible és el corredor, que donava accés a la cambra, format per tres lloses pel costat oest i quatre a l'est i que es reconeix per les incisions trobades a la roca, on anaven implantades les lloses.
Per les seves dimensions, el dolmen de la Creu d'en Cobergella és considerat un dels més importants de Catalunya. Tanmateix, el gran pes de la llosa de la coberta fa que l'equilibri de l'estructura sigui fràgil. Per tal de garantir-ne la conservació, des de fa uns anys una tanca impedeix que els visitants s'hi apropin i s'indica, per seguretat, no pujar-hi.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada