DOLMEN DEL CAP DE L'HOME o TURÓ DE L'HOME
ROSES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Conegut també amb el nom de Turó de l’Home, aquest és
un dolmen de cambra trapezoidal curta, bastida amb lloses de gneis i corredor
estret, tot i que aquest darrer element ja no s’hi pot veure. Darrere la
capçalera encara hi resta part del túmul que l’envoltava, que s’estima que era
d’uns 7 o 8 metres de diàmetre. Aquest entorn va ser terraplenat i el domen, restaurat
als inicis dels anys 80.
**************************************************************************
**************************************************************************
Enllaç amb informació:
que diu:
Des de Neolític Mig-Recent (
-3500 / -2500 )
El Turó de l'Home és un
sepulcre de corredor datat a la segona meitat del IV mil·leni aC. El va
descriure per primera vegada, Pere Bosch i Gimpera el 1919, que l'excavà
juntament amb Francesc Sabater i Emili Gandia i Ortega. Posteriorment, el 1925,
l'excavaren Lluís Pericot i Garcia i Pere Bosch i Gimpera. El 1946 fou excavat per Pere de Palol i Salellas i Miquel Oliva i Prat i documentaren diversos fragments d'indústria lítica.
Està construït amb roca de gneis i orientat al sud-oest. La cambra és de forma trapezoïdal, formada per cinc lloses i la coberta. No s'han observat restes d'enllosat. Les dimensions internes de la cambra són 1,8 m de longitud, 1,4 m d'amplada i 1,57 m d'alçada. L'entrada de la cambra és de parets en tascó, però no es conserven restes de la porta d'accés. La capçalera és única, interna pels dos costats, de forma ametllada, poc implantada a la roca. Té la coberta ovalada, de secció rectangular i, en la seva posició original, devia quedar ajustada pels costats, però desbordant per davant i darrera. El túmul era circular format amb reompliment de pedregar i terra. No es conserven restes de l'anell exterior de contenció, que possiblement seria un mur de pedra seca.
A partir del seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) el situa cronològicament dins la segona fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà - Rosselló, de la segona meitat del IV mil·lenni aC.
L'any 1983 va ser restaurat per Joan Ortensi i Berta i, per tant, el seu estat de conservació és bo. Tot i això, no s'observen restes del corredor i del túmul només se'n conserven algunes restes per darrera la capçalera i a la dreta de la cambra, camuflades en el pendent.
Està construït amb roca de gneis i orientat al sud-oest. La cambra és de forma trapezoïdal, formada per cinc lloses i la coberta. No s'han observat restes d'enllosat. Les dimensions internes de la cambra són 1,8 m de longitud, 1,4 m d'amplada i 1,57 m d'alçada. L'entrada de la cambra és de parets en tascó, però no es conserven restes de la porta d'accés. La capçalera és única, interna pels dos costats, de forma ametllada, poc implantada a la roca. Té la coberta ovalada, de secció rectangular i, en la seva posició original, devia quedar ajustada pels costats, però desbordant per davant i darrera. El túmul era circular format amb reompliment de pedregar i terra. No es conserven restes de l'anell exterior de contenció, que possiblement seria un mur de pedra seca.
A partir del seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) el situa cronològicament dins la segona fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà - Rosselló, de la segona meitat del IV mil·lenni aC.
L'any 1983 va ser restaurat per Joan Ortensi i Berta i, per tant, el seu estat de conservació és bo. Tot i això, no s'observen restes del corredor i del túmul només se'n conserven algunes restes per darrera la capçalera i a la dreta de la cambra, camuflades en el pendent.
Pere Bosch i Gimpera (Barcelona 22 de març de 1891 - Mèxic 9 d'octubre de 1974)
Emili Gandia i Ortega (Xàtiva 23 de gener de 1866 - Barcelona 13 de desembre de 1939)
Lluís Pericot i Garcia (Girona 2 de setembre de 1899 - Barcelona 12 d¡octubre de 1978)
Pere de Palol i Salellas (Girona 25 de gener de 1923 - Barcelona 4 de desembre de 2005)
Miquel Oliva i Prat (Girona 1922 - Castelló d'Empúries 1974)
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Dolmen situat al turó del Cap de l'Home, està bastit en
terreny planer a pocs metres del vessant pronunciat de la muntanya que baixa
cap a la vall de l'Alseda. A pocs metres hi ha les cases situades al punt més
alt de la urbanització els Grecs. Forma part d'un conjunt megalític de
tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la
Casa Cremada.
És un dolmen amb cambra de tendència trapezoïdal, curta,
i corredor o passadís estret. Aquest darrer element ha desaparegut. El monument
aniria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular que no s'ha
conservat. En la seva construcció es van fer servir grans lloses de granit,
cinc lloses verticals perimetral (dos a cada lateral i una de fons) i una més
gran de coberta.
Sepulcre megalític d’inhumació múltiple successiva,
reutilitzable des de la vora del túmul. La seva antiguitat és de 3500-3000 a.C.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada