Blogs - pàgines - vincles

dimarts, 25 de febrer del 2020

DOLMEN DEL LLIT DE LA GENERALA
ROSES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


El dolmen del Llit de la Generala o de la Sureda d’en Falp és un sepulcre de corredor amb cambra de tendència subcircular i passadís estret. És fet de gneis i presenta una orientació vers el nord-est tot i que el corredor, fet de murs de pedra seca, es desvia 50º vers l’oest, probablement per corregir l’orientació original de la cambra.











Enllaç amb informació:

que diu:

Des de Neolític Mig-Recent ( -3500 / -2500 )
El Llit de la Generala és un sepulcre de corredor del neolític mig - recent. Manuel Cazurro Ruíz és el primer que el cita, l'any 1912, amb el nom de Sureda d'en Falp. L'any 1925, Pere Bosch i Gimpera i Lluís Pericot i Garcia exploren la cambra d'aquest dolmen i hi troben diversos fragments de ceràmica grollera. No es coneix cap altra intervenció arqueològica, fins l'any 2001, que es va realitzar una excavació d'urgència dirigida per Josep Tarrús i Galter, P. Santamaria i A. Custoja, que va permetre recuperar el 80 % del sepulcre.

Es tracta d'un sepulcre de corredor, amb cambra trapezoïdal curta i passadís estret. Fou bastit en un fort pendent, per la qual cosa es va haver d'atrinxerar pel costat dret i darrere la capçalera. La cambra estava formada per cinc lloses, de les que se n'ha perdut una, i la coberta. No conserva restes d'enllosat. L'entrada de la cambra és de parets en tascó, probablement amb lloses transversals. Només s'ha conservat la de l'esquerra i no es veu cap resta de la porta. Les dimensions internes de la cambra són de 2 m de longitud, d'1 m d'amplada i d' 1.2 m d'alçada. La capçalera és única, interna pels dos costats, de forma ametllada, força inclinada cap endins, però ben implantada a la roca. Presenta la cara interna desbastada i els caires repicats. La coberta és ovalada, de secció rectangular i en la seva posició original devia quedar desbordant per tots els costats de la cambra. Presenta senyals de desbastament a la cara interna i els caires repicats. El tipus d'accés a la cambra devia ser de corredor, però no és visible.

El túmul devia ser circular, d'uns 7 o 8 m de diàmetre, format amb reompliment de pedregar i terra. No es conserven restes de l'anell exterior de contenció.

A partir del seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) el situa cronològicament a la segona fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà - Rosselló, a la segona meitat del IV mil·lenni aC.

L'estat de conservació és bo, després d'haver-hi realitzat, l'any 2001, una restauració exhaustiva, quan es va recuperar el 80% de l'estructura que havia restat coberta de terra.

Manuel Cazurro Ruíz (Madrid 1865 - Barcelona 1935)

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona 22 de març de 1891 - Mèxic 9 d'octubre de 1974)

Lluís Pericot i Garcia (Girona 2 de setembre de 1899 - Barcelona 12 d¡octubre de 1978)

Josep Tarrús i Galter (Girona 1949)

Altre enllaç amb informació:

que diu:

Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada. La seva cronologia es del 3500-3000 a.C.
El dolmen del Llit de la Generala està situat al mig d'una zona boscosa del paratge de la Casa Cremada, bastit transversalment en un terreny amb pendent antigament ocupat per vinyes. La implantació d'aquest conreu va afectar el megàlit ja que una feixa de vinya es va construir parcialment sobre la coberta. A uns 100 m a l'est hi ha el dolmen del Cap de l'Home.
L'aspecte actual del dolmen és el resultat d'una campanya de reconstrucció endegada l'any 1997. Abans de la reconstrucció l'aspecte i conservació del megàlit dificultava la comprensió global ja que el que es veia era una perspectiva lateral i no frontal. En conjunt, les restes conservades del dolmen patien la pressió de les terres contingudes per la feixa de vinya, que formaven una terrassa superior.
Com a resultat de la restauració s'identifica un sepulcre de corredor construït amb lloses de gneis. amb cambra trapezoïdal curta i passadís estret, envoltat per un túmul. La cambra està formada per 8 lloses i la coberta.
És un sepulcre megalític d’inhumació múltiple successiva, reutilitzable des de la vora del túmul.

Altre enllaç amb informació:

que diu:

Abans de ser excavat i restaurat l'any 2001, el megàlit es trobava encaixat en una paret de vinya, que en protegia part del túmul, el passadís i les lloses caigudes. Durant l'excavació es va poder recuperar gran part de l'estructura original, que va facilitar la reconstrucció del dolmen per tal d'afavorir-ne la comprensió. Només la banda esquerra del túmul va haver de ser refeta per complet.
L'excavació del monument va permetre recuperar materials dels aixovars, sobretot en un forat situat arran de l'entrada del corredor, que possiblement n'era la cavitat ritual. En aquesta cavitat s'hi van descobrir materials de gran interès com ara tres bols de ceràmica i un plat que han permès donar una cronologia més precisa a la construcció del megàlit, a l'entorn del 3500 aC, encara que el seu ús s'allargaria fins a l'inici del tercer mil·lenni.

Altres enllaços amb informació:


















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada