Època: segle
XV
Descripció:
Es tracta d'una creu llatina
tallada en pedra calcària picada, amb restes del revestiment pintat de blanc.
Aproximadament amida un metres d'alçada. Presenta els braços rectes amb els
extrems carrats i una inscripció gravada a l'extrem superior de l'anvers, on hi
ha la llegenda Iesus Nazarenus Rex Iudaeroum, en caràcters gòtics. A la part
inferior de l'anvers hi ha una petita creu grega incisa (0,05m) atribuïda a un
senyal de pedrapiquer. La creu reposa encastada en una petita motllura
quadrangular que descansa damunt una base cilíndrica, d'uns 2 metres d'alçada
per uns 80 centímetres d'alçada, feta amb rebles de granit i de pissarra
lligats amb morter de calç. La pilastra presenta, encarada a ponent, una
fornícula rectangular, actualment tapiada amb pedres, que potser deuria servir
per posar-hi una imatge o alguna ofrena.
Notícies
històriques:
Aquesta creu és l'únic
testimoni de creu de terme monumental de l'antic territori del monestir de Sant
Pere de Rodes que ha arribat sencera fins a l'actualitat. La seva presència
anunciava als visitants que entraven al terme de la poderosa abadia romànica
per un dels camins més utilitzats fins ben entrat el segle passat. Probablement
substituïa una fita més antiga ja que a vint metres de la creu s'hi troba una
penya que té tres creus gravades, una de les quals, més gran i destacada,
s'havia realitzat amb un traç molt gruixut essent visible des del camí. Altres
interpretacions sostenen que podria tenir caràcter commemoratiu o ser un simple
oratori.
Segons una llegenda, la Creu blanca es va erigir en el lloc
on un missatger dels monjos de Sant Pere de Rodes va ser devorat pels llops,
mentre que una altra versió assegura que la víctima va ser l'abat del monestir.
La Creu Blanca no era pas l'única que hi havia al terme de
St. Pere de Rodes, ja que n'hi havia una altra al coll de Canyelles (entre
Vilajuïga i Llançà). Ambdues surten documentades en documents del segle X (dues
butlles papals i un diploma reial) com elements que marcaven els límits
territorials de l'abadia romànica. En un capbreu de la Vall de Santa Creu del
segle XVIII, se n'anomenen dues més.
A la part superior hi ha gravada la llegenda Ihs Natzaren Rex
Iudeo. Es creu que va ser bastida al segle XV.
Cronologies:
Des de Medieval ? ( 400 /
1492 )
Descripció:
Tenen gravades diverses creus però no hi ha suficients
elements ni material arqueològic en superfície per atribuir-los una cronologia
determinada; però les investigadores que les han documentat apunten la possibilitat
que estiguin relacionades amb el camí medieval que va de Pau a Santa Creu de
Rodes.
El seu estat de conservació és força bo.
L'element que dóna nom a aquest jaciment vé de la creu de
terme que hi ha. Aquesta separa els termes municipals del Port de la Selva i de
Pau. Aquesta creu, de color blanc, es troba posada sobre una base cilíndrica
(pedró) d'uns 2 metresd'alçada feta amb pedres irregulars lligades amb morter
de calç. A la Capçalera es llegeix la inscripció: IHS NAT - ZARENUS - REX: IU -
DEORUM: Aquesta inscripció és resseguida en color blau. A l'altra cara de la
capçalera s'insinuen unes marques il·legibles. Per tipologia gràfica podria
situar-se cronològicament al segle XIV.
Des de Medieval fins a
Segles XVIII-XX ( 400 / 1999 )
Descripció:
El camí, orientat de sud a nord, comunica Pau amb el poblat de Santa Creu de Rodes, passant per la Creu Blanca. Mesura 2 metres d'amplada de mitjana i en alguns trams conserva restes d'empedrat. Està delimitat per parets que actuen de suport dels marges per salvar el desnivell. Aquestes parets estan fetes amb pedra seca, sense treballar.
La seva adscripció cronològica, donada la manca de material arqueològic trobat en superfície, només es pot fer hipotèticament, atenent la cronologia medieval del poblat de santa Creu que el camí comunica amb la plana; i que segurament s'ha utilitzat fins fa ben poc i, fins i tot, en l'actualitat s'ha convertit en un camí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada