CAN ROCAFORT - AJUNTAMENT DE MOIÀ
MOIÀ - EL MOIANÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segles
XIX
Descripció:Gran casal de planta quadrada amb façana principal a ponent. Coberta a quatre vents. L'edifici està estructurat en tres nivells, mantenint simetria prespecte a l'eix marcat per la porta d'accés. Destaca la planta noble que presenta tres balcons amb balustrades emmarcats amb brancals i llindes de pedra amb motius geomètrics. El parament és de pedra, posteriorment emblanquinat. Al frontó triangular del balcó de la planta noble podem veure un escut nobiliari de la família Rocafort. A la clau de l'arc d'accés, anagrama amb les sigles de la mateixa família.
Notícies històriques:Edifici de finals del s.XIX, aixecat pel patrici D. Ramon de Rocafort. Ofert a la vila per l'hereu del sr. Torrents, D. Ignasi, comte de Jofré, l'any 1944.
***********************************************************************************
L'Ajuntament de Moià va publicar a la seva pàgina del facebook 'petites històries de Moià' i concretament la 12, 23 i 24 diuen així sobre Can Rocafort:
12 - LA SALA DE PLENS DE L'AJUNTAMENT
La fotografia que
acompanya la història d'avui correspon a la sala de plens de l'Ajuntament de
Moià l'any 1937.
Com es pot veure no era cap meravella… senzilla i austera. I és que el
funcionament dels ajuntaments en aquella època era molt més simple que
actualment.
Els ajuntaments donaven pocs serveis i les activitats dels regidors eren molt
limitades i poc més que de tràmit.
De fet, a les oficines municipals a part del secretari, l'agutzil i en algunes
èpoques un escrivent que també feia d'auxiliar del jutjat de pau, no hi havia
ningú més.
El juliol de 1936, una vegada passat el fervor revolucionari dels primers dies
de la guerra civil, que es va traduir principalment en la crema d'esglésies i
la destrucció de bona part del patrimoni artístic religiós de la vila,
aprofitant algunes restes de la destrossa de l'església parroquial, es varen
fer obres a l'Ajuntament.
Es varen desmuntar les grans reixes de ferro que servien de portes d'accés al
Cambril de l'església parroquial i es varen posar a l'entrada de l'ajuntament
(on encara es troben), es va desmuntar el marbre que hi havia al paviment del
Cambril i es va fer servir per pavimentar de nou l'entrada.
Es varen aprofitar també els velluts vermells d'alguns cortinatges de
l'església i els faldons dels misteris de Setmana Santa per folrar totes les
portes interiors de l'edifici (encara s'hi conserven en bona part) i es varen
aprofitar alguns fustams i mobles per equipar diferents espais.
23 - CAN ROCAFORT: ESTIUEJANT «A LO GRANDE»
El 1888 Ramon de Rocafort i Casamitjana estrenava la casa d'estiueig que
s'havia fet construir a la plaça de Sant Sebastià. La gran casa, aleshores
l'edifici residencial més gran que hi havia a Moià, es va edificar sobre uns
antics casalots anomenats «El castellot d'en Ferreras», que venien de l'època
medieval, i que estaven mig destruïts a causa de la primera guerra
carlina.
Rocafort va construir una gran casa, amb una entrada que permetia passar a
l'interior amb el cotxe de cavalls, quadra, habitatge pel majordom i la resta
del servei... vaja, amb tots els luxes imaginables a l'època.
Ramon de Rocafort i Casamitjana era un home ric. Era hereu del mas Rocafort de
Santa Maria d'Oló i a més de masos a Oló, Artés, Collsuspina i Fussimanya, era
propietari a Moià dels masos de Casamitjana i el Perer i havia rebut en
herència també bona part de la Vall de Marfà.
A Artés, a més de ser soci capitalista de la fàbrica tèxtil Berenguer, la més
gran del poble, va ser un dels promotors de la modernització dels cellers i la
comercialització de vi.
També va ser Diputat a Corts pels Districtes de Manresa i de Castellterçol
(d'on llavors depenia Moià) i Diputat Provincial en diverses ocasions.
Alternava la residència entre Barcelona, Manresa, Artés i Moià, on passava els
estius. Va morir el 1901 sense deixar fills i el repartiment de la seva
herència va ocasionar un plet entre la seva vídua i els seus nebots, que va
durar més de 20 anys.
La casa de Moià va passar a un nebot seu que la va utilitzar molt poc, ja que
era militar i passava gairebé tot el temps a Madrid. Passada la guerra civil va
oferir l'edifici a l'ajuntament. Però d'això en parlarem demà.
Una curiositat, si us fixeu en la fotografia, de principis del segle XX, es pot
veure com en aquella època es podia entrar a l'edifici de pla carrer, sense les
escales que hi ha actualment. (Fot. desconegut. - Col·lecció de postals de
Ramon Tarter).
24 - L'AJUNTAMENT NOU
Dèiem ahir que la
vídua i els nebots de Ramon de Rocafort es varen estar barallant per la seva
herència durant vint anys. Finalment el 1920 tot es va solucionar i la casa de
Moià va passar a un nebot, Joan Antoni Torrents, que era militar i que la va
fer servir només esporàdicament.
El 1944, la va
oferir a l'ajuntament per un preu de 123.000 pessetes. Com que l'ajuntament no
tenia recursos i ell tenia ganes de vendre (abans d'oferir-la a l'ajuntament ho
havia intentat però no va trobar cap comprador), va oferir que se li pagués en
10 anys, acabant el 1954.
El 15 de juny de
1945, l'ajuntament aprovava la compra i ben aviat s'hi varen començar obres per
adequar-la: als baixos on hi havien les cotxeres i les quadres, s'hi varen
posar les escoles nacionals: al cantó del carrer de les Joies, les nenes i al
cantó del carrer del Forn, els nens. Per pati farien servir el jardí de la casa
i per evitar que la canalla es barregés, sortien per torns.
També es van
reconvertir l'habitatge del majordom i els del servei en pisos: un per
l'agutzil, un pel sereno i un pel guarda forestal. El secretari seguiria vivint
al pis que tenia a l'ajuntament vell.
A la planta noble
es van habilitar el saló principal per sala de plens i les habitacions en
despatxos per l'alcalde, el secretari, arxiu i oficines. El trasllat de tots
els serveis (que en aquells anys eren més aviat pocs), es va completar el
febrer de 1946.
Les escoles varen
marxar-ne el 1970 i llavors es va enderrocar i rebaixar l'antic jardí per
convertir-lo en una plaça i un aparcament (actual plaça de Can Rocafort). Allà
s'hi va traslladar el mercat del diumenge el 1973, però la cosa no va tenir
èxit i ben aviat es va retornar a la plaça Major.
El 1984 es varen
reformar els baixos per posar-hi les oficines de la Policia Local i una sala
d'exposicions. Al llarg dels anys s'hi han anat fent altres reformes per
hostatjar els serveis municipals. I així fins avui.
A la fotografia,
una imatge de Can Rocafort convertit ja en ajuntament, segurament de 1949 o
1950. S'hi pot veure l'antic brollador de la placeta i encara alguns pilots de
runa de l'antiga església de Sant Sebastià que no es traurien fins el 1953,
quan es va urbanitzar la plaça i l'entorn. (Fot. desconegut. Col·lecció de
postals de Ramon Tarter)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada