Seguidors

divendres, 2 d’abril del 2021

CAN ROCAFORT - AJUNTAMENT DE MOIÀ 

MOIÀ - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/










Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segles XIX

Descripció:Gran casal de planta quadrada amb façana principal a ponent. Coberta a quatre vents. L'edifici està estructurat en tres nivells, mantenint simetria prespecte a l'eix marcat per la porta d'accés. Destaca la planta noble que presenta tres balcons amb balustrades emmarcats amb brancals i llindes de pedra amb motius geomètrics. El parament és de pedra, posteriorment emblanquinat. Al frontó triangular del balcó de la planta noble podem veure un escut nobiliari de la família Rocafort. A la clau de l'arc d'accés, anagrama amb les sigles de la mateixa família.

Notícies històriques:Edifici de finals del s.XIX, aixecat pel patrici D. Ramon de Rocafort. Ofert a la vila per l'hereu del sr. Torrents, D. Ignasi, comte de Jofré, l'any 1944.

***********************************************************************************

L'Ajuntament de Moià va publicar a la seva pàgina del facebook 'petites històries de Moià' i concretament la 12, 23 i 24 diuen així sobre Can Rocafort:

12 - LA SALA DE PLENS DE L'AJUNTAMENT

La fotografia que acompanya la història d'avui correspon a la sala de plens de l'Ajuntament de Moià l'any 1937.

Com es pot veure no era cap meravella… senzilla i austera. I és que el funcionament dels ajuntaments en aquella època era molt més simple que actualment.

Els ajuntaments donaven pocs serveis i les activitats dels regidors eren molt limitades i poc més que de tràmit.
De fet, a les oficines municipals a part del secretari, l'agutzil i en algunes èpoques un escrivent que també feia d'auxiliar del jutjat de pau, no hi havia ningú més.

El juliol de 1936, una vegada passat el fervor revolucionari dels primers dies de la guerra civil, que es va traduir principalment en la crema d'esglésies i la destrucció de bona part del patrimoni artístic religiós de la vila, aprofitant algunes restes de la destrossa de l'església parroquial, es varen fer obres a l'Ajuntament.

Es varen desmuntar les grans reixes de ferro que servien de portes d'accés al Cambril de l'església parroquial i es varen posar a l'entrada de l'ajuntament (on encara es troben), es va desmuntar el marbre que hi havia al paviment del Cambril i es va fer servir per pavimentar de nou l'entrada.

Es varen aprofitar també els velluts vermells d'alguns cortinatges de l'església i els faldons dels misteris de Setmana Santa per folrar totes les portes interiors de l'edifici (encara s'hi conserven en bona part) i es varen aprofitar alguns fustams i mobles per equipar diferents espais.


23 - CAN ROCAFORT: ESTIUEJANT «A LO GRANDE»


El 1888 Ramon de Rocafort i Casamitjana estrenava la casa d'estiueig que s'havia fet construir a la plaça de Sant Sebastià. La gran casa, aleshores l'edifici residencial més gran que hi havia a Moià, es va edificar sobre uns antics casalots anomenats «El castellot d'en Ferreras», que venien de l'època medieval, i que estaven mig destruïts a causa de la primera guerra carlina.

Rocafort va construir una gran casa, amb una entrada que permetia passar a l'interior amb el cotxe de cavalls, quadra, habitatge pel majordom i la resta del servei... vaja, amb tots els luxes imaginables a l'època.

Ramon de Rocafort i Casamitjana era un home ric. Era hereu del mas Rocafort de Santa Maria d'Oló i a més de masos a Oló, Artés, Collsuspina i Fussimanya, era propietari a Moià dels masos de Casamitjana i el Perer i havia rebut en herència també bona part de la Vall de Marfà.

A Artés, a més de ser soci capitalista de la fàbrica tèxtil Berenguer, la més gran del poble, va ser un dels promotors de la modernització dels cellers i la comercialització de vi.
També va ser Diputat a Corts pels Districtes de Manresa i de Castellterçol (d'on llavors depenia Moià) i Diputat Provincial en diverses ocasions.

Alternava la residència entre Barcelona, Manresa, Artés i Moià, on passava els estius. Va morir el 1901 sense deixar fills i el repartiment de la seva herència va ocasionar un plet entre la seva vídua i els seus nebots, que va durar més de 20 anys.

La casa de Moià va passar a un nebot seu que la va utilitzar molt poc, ja que era militar i passava gairebé tot el temps a Madrid. Passada la guerra civil va oferir l'edifici a l'ajuntament. Però d'això en parlarem demà.

Una curiositat, si us fixeu en la fotografia, de principis del segle XX, es pot veure com en aquella època es podia entrar a l'edifici de pla carrer, sense les escales que hi ha actualment. (Fot. desconegut. - Col·lecció de postals de Ramon Tarter).

24 - L'AJUNTAMENT NOU

Dèiem ahir que la vídua i els nebots de Ramon de Rocafort es varen estar barallant per la seva herència durant vint anys. Finalment el 1920 tot es va solucionar i la casa de Moià va passar a un nebot, Joan Antoni Torrents, que era militar i que la va fer servir només esporàdicament.

El 1944, la va oferir a l'ajuntament per un preu de 123.000 pessetes. Com que l'ajuntament no tenia recursos i ell tenia ganes de vendre (abans d'oferir-la a l'ajuntament ho havia intentat però no va trobar cap comprador), va oferir que se li pagués en 10 anys, acabant el 1954.

El 15 de juny de 1945, l'ajuntament aprovava la compra i ben aviat s'hi varen començar obres per adequar-la: als baixos on hi havien les cotxeres i les quadres, s'hi varen posar les escoles nacionals: al cantó del carrer de les Joies, les nenes i al cantó del carrer del Forn, els nens. Per pati farien servir el jardí de la casa i per evitar que la canalla es barregés, sortien per torns.

També es van reconvertir l'habitatge del majordom i els del servei en pisos: un per l'agutzil, un pel sereno i un pel guarda forestal. El secretari seguiria vivint al pis que tenia a l'ajuntament vell.

A la planta noble es van habilitar el saló principal per sala de plens i les habitacions en despatxos per l'alcalde, el secretari, arxiu i oficines. El trasllat de tots els serveis (que en aquells anys eren més aviat pocs), es va completar el febrer de 1946.

Les escoles varen marxar-ne el 1970 i llavors es va enderrocar i rebaixar l'antic jardí per convertir-lo en una plaça i un aparcament (actual plaça de Can Rocafort). Allà s'hi va traslladar el mercat del diumenge el 1973, però la cosa no va tenir èxit i ben aviat es va retornar a la plaça Major.

El 1984 es varen reformar els baixos per posar-hi les oficines de la Policia Local i una sala d'exposicions. Al llarg dels anys s'hi han anat fent altres reformes per hostatjar els serveis municipals. I així fins avui.

A la fotografia, una imatge de Can Rocafort convertit ja en ajuntament, segurament de 1949 o 1950. S'hi pot veure l'antic brollador de la placeta i encara alguns pilots de runa de l'antiga església de Sant Sebastià que no es traurien fins el 1953, quan es va urbanitzar la plaça i l'entorn. (Fot. desconegut. Col·lecció de postals de Ramon Tarter)




Altres enllaços amb informació:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada