GRANJA SOLDEVILA
SANTA PERPÈTUA DE MOGODA - EL VALLÈS OCCIDENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La historia moderna de la Granja Soldevila comença el
1874, quan l’empresari tèxtil de Barcelona Pere Soldevila va comprar el “Mas Granollacs”, propietat que
incloïa a més de l’edifici de La Granja, 40 ha de terreny i que ja aleshores
era un de les explotacions ramaderes i agrícoles més importants de Santa
Perpètua. A començaments del segle XX i amb la idea de tancar el procés
industrial de producció, venda i consum de llet, els propietaris de Can
Soldevila, fundaren a Barcelona, les granges “La Catalana”.
Després de les vicissituds de la guerra civil i la postguerra, que afectaren profundament la propietat, a començaments dels anys 70 i com a conseqüència del Pla de Gallecs, la finca passà a mans estatals i posteriorment a la Generalitat de Catalunya, la qual, l’any 1985, la cedí a l’Ajuntament de Santa Perpètua. Actualment, és la seu dels espais culturals que agrupen el Museu Municipal, l’Escola de música i dansa i la biblioteca.
Època: segle
XI-XIII
Descripció:
L'església parroquial de
Santa Perpètua es troba situada al bell mig del nucli antic, a la plaça de
l'església. La seva imatge primitiva i la seva bellesa romànica queda amagada
darrera dels edificis adossats que l'envolten. Només la façana principal,
oposada a l'absis, on es situa l'accés actual, queda oberta a l'exterior i el
volum del campanar continua essent un punt de referència que sobresurt entre
les edificacions annexes.
Es tracta d'una construcció d'estil romànic de
transició, assentada sobre una altra d'origen visigòtic. Originàriament d'una
única nau d'orientació est-oest (de 15 x 15m interiors) que posteriorment va
ser ampliada amb dues naus laterals (35 x 15 i 45 x 15m) que es comuniquen amb
la nau principal per uns arcs de 10m d'amplada. El campanar és posterior a la
construcció de la nau. La porta d'accés també ha sofert un canvi, ja que
inicialment es trobava en un dels laterals. La coberta original estava situada
més amunt que l'actual, sobre la línia de finestres que ventilaven la seva
cambra d'aire. En els anys 50, es va fer de nou, rebaixant la seva altura i
deixant les finestres com a merlet esglaonat de coronament de la façana.
Les parets de càrrega són de 1,5m de gruix de
pedra i voltes de suport de la coberta. La coberta original hauria de ser de
pedra de full, però actualment és de teula àrab, a dues aigües sobre la nau
central i a una aigua sobre les naus laterals. La façana nord, est i sud tenen
edificacions adossades. A la façana oest s'ha construït en els últims temps un
porxo de bigues de fusta i coberta de teula àrab, per protegir l'accés.
La geometria de les façanes era originàriament
simètrica, la façana on se situa actualment l'accés, queda desfigurada per la
construcció de l'annex de la rectoria situada a l'esquerra i pel porxo que abrasa
la part dreta fins la cantonada. La façana sud, té unes finestres rodones de
voltants dels anys 50, i té adossat el cos de l'edifici dels jutjats i del
museu arqueològic.
Les parets són de pedra amb restes de l'antic
arrebossat amb que estaven tractades les façanes.
Destaca com a elements arquitectònics del conjunt
el campanar octogonal situat sobre l'absis. El frontal de l'altar d'estel gòtic
primerenc (del qual en l'edifici hi ha una reproducció fotogràfica) es troba al
museu diocesà de Barcelona des de principi de segle.
L'estructura de suport i la coberta estan en bon
estat. El tractament de les façanes està en mal estat, queden restes dels
arrebossats que tapen les pedres de les façanes. Hi ha un sòcol d'uns 2 m
d'alt, aplacat amb pedra tallada geomètricament als anys 50 del segle XX.
L'estructura funcional original ha sofert moltes
transformacions mantenint-se actualment la que es va aconseguir després de la
reforma dels anys 50 (segle XX); les tres naus estan comunicades pels arcs de
10m d'amplada amb l'accés per la porta de la façana oest.
Resumint l'església parroquial de Santa Perpètua
consta de tres naus i capçalera de tres absis (amagats per construccions
posteriors) amb cimbori. Les cobertes són de volta apuntada a la nau central i
de volta de canó a la nord mentre que la de migdia, té una volta moderna. La
façana, amb un porxo d'accés producte d'una reforma, té la porta d'accés d'arc
de mig punt, un ull de bou centrat i un campanar d'espadanya superior, amb dues
obertures d'arc de mig punt. El campanar vuitavat té obertures d'arc ogival.
Observacions:
És el monument més notable
del municipi, signe d'identitat i herència directa dels seus orígens.
Hi ha previst des dels anys 90 (segle XX)
despullar els voltants del temple de tots els edificis adossats que l'amaguen,
però encara no s'ha fet. La plaça durant aquells anys va ser urbanitzada de nou
afectant el seu paviment i el mobiliari urbà.
Història:
Situada en el creuer dels
dos camins més antics (de tradició neolítica) de la zona, hi ha la hipòtesis de
que el seu orígens remunta a l'assentament romà, embrió del cenacle de culte i
tradició, que va ser recollit a l'època visigòtica i es va consolidar a través
de la construcció d'un primer temple (s. VII / VIII) del qual s'han trobat
restes de l'absis en el subsol, que seria incorporat a la construcció d'estil
romànic que ha arribat als nostres dies. Aquest darrer edifici va ser consagrat
al 1178 i va funcionar com a fortalesa en època de conflictes. La construcció
actual és fruit de les moltes transformacions paleses, lliurant-se de la seva
destrucció durant la guerra civil, al ser habilitada com a magatzem i garatge.
Al 1950 es va construir la rectoria i el local del Centre Catòlic; durant anys
l'ajuntament es situava en un edifici adossat i el campanar feia les funcions
de calabós.
L'església, tot i que actualment està modificada,
segurament va ser bastida durant el segle XI, adossada a una construcció
anterior. L'any 998 apareix documentada en una escriptura de permuta i al llarg
del segle XI, en diverses escriptures de donació. L'any 1178 el temple va ser
consagrat pel bisbe Bernat de Barcelona. Sembla que entre els segles XII-XIII
va ser bastida la capçalera i es degué reconstruir la volta de la nau central.
******************************************************
Altre enllaç amb informació al blogg de l'Antonio Mora Vergés:
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/12/in-memoriam-teniu-mes-dades-de-la.html
L'any 1874, Pere Soldevila, empresari tèxtil de
Barcelona, comprà la casa amb 40 hectàrees de terreny. Dos anys més tard moria
i deixava com hereu el seu fill Lluis Soldevila Casas (1865 +24-08-1938) .
Fou, però la seva mare qui s'ocupà de tirar endavant la indústria
agroalimentària basada en l'elaboració de làctics.
La família Soldevila, importà d'Europa les innovacions tecnològiques més
avançades i féu aportacions molt importants al sector lleter.
Es produïen ous, mantega i formatges que es distribuïen amb la marca comercial
Granja Soldevila, registrada l'any 1892.
http://competiciicfacanfolguera.blogspot.com/p/grup-ii.html
https://www.youtube.com/watch?v=qya-Q5DTEBs
Les instal·lacions del
negoci van créixer amb l'obertura d'una granja a Olot i un centre de recollida
i pasteurització de llet a Vic.
http://imatgesgarrotxa.olot.cat/details.vm?q=parent%3A0000030043&lang=ca&s=818
http://www.bibgirona.cat/pandora/pdf.raw?query=id:0000184463&page=8&lang=ca&view=main
L’altíssim nivell econòmic
d'aquesta família queda ben pales en l'ornamentació modernista: les llars de
foc de marbre, els arrambadors de ceràmica, les rajoles , els vitralls, i els
treballs de forja a les baranes. Dutes a terme sense cap mena de dubte pels
millors artesans de l’època, pel que fa a la seva memòria sembla que únicament
fora possible recuperar-la repassant els arxius de la família.
******************************************************
Altres enllaços amb informació:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=12&consulta=MCU0KzA4MjYwNiU=&codi=40149
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6017
******************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada