EL MOLÍ DE LA ROCA
LA ROCA DEL VALLÈS - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVII
Descripció:
Edifici urbà de planta
irregular format per quatre cossos adossats, fonamentats a diferent nivell. El
volum principal està situat a la banda de llevant de la construcció, presenta
la coberta de teula de dos vessants i està distribuït en planta baixa i dos
pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés
d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats.
S'hi accedeix mitjançant unes escales que comuniquen el nivell actual del
carrer amb el de la planta baixa del molí. Les obertures dels pisos superiors
són totes rectangulars i algunes d'elles estan emmarcades amb carreus de pedra,
les llindes planes i els escopidors motllurats. Cal exceptuar la finestra del
pis superior, donat que està bastida amb maons. Damunt del portal destaquen
dues espitlleres emmarcades amb carreus de pedra desbastats. A l'extrem de
llevant del parament destaca el rellotge de sol, esgrafiat i datat l'any 1661.
La resta de paraments de la construcció no presenten obertures. L'interior
presenta estances cobertes amb voltes apuntades de pedra i morter de calç, amb
arcades i obertures d'arc apuntat o bé rebaixat adovellades. Adossat a la
façana de ponent del molí hi ha un volum de grans dimensions amb teulada de dos
aiguavessos, distribuït en planta baixa i dos pisos. Totes les obertures de
l'edifici són rectangulars i majoritàriament presenten els emmarcaments
arrebossats. Les finestres dels pisos superiors de la façana principal tenen
els escopidors motllurats. Destaca la finestra central, donat que presenta una
llinda monolítica de pedra decorada amb una creu i gravada amb l'any 1669.
També compta amb un rellotge de sol, pintat damunt del parament i força
degradat. Tant la façana de tramuntana com la de ponent conserven una única
finestra cada una emmarcada amb carreus de pedra desbastats. Adossats tant a la
façana de tramuntana com a la de migdia de l'edifici hi ha dos petits volums
auxiliars. El molí està bastit en pedra sense treballar, carreuons i maons,
lligat amb morter de calç. El cos adossat a ponent presenta els paraments
exteriors arrebossats i emblanquinats.
El volum original manté, a
la planta baixa, l'estructura medieval i bona part del mecanisme del molí, les
moles i la càbria per alçar-les. L'antiga bassa, ubicada a la part posterior de
la construcció, ha estat arranjada i transformada en l'actual Parc de la Bassa
del Molí, inaugurat l'any 2010. Fins l'any 2007, la sèquia o rec encara estava
en ús.
Història:
Fins el segle XVI, el molí
pertanyia als Torrellas, senyors del castell de la Roca. Entre els anys 1550 i
1570 van separar del patrimoni familiar "lo ostal, lo molí, los delmas de
Canovellas, junt amb moltes rendas y terras" (SALES, 1978: 41). L'any
1573, el molí va passar a mans del Capítol de l'Església Col·legiata de sant
Feliu de Girona per mitjà d'un empenyorament. De tota manera, en el document de
revenda de l'any 1582, s'especifica que aquest empenyorament s'havia fet amb la
condició de poder-lo recobrar: "nec non Molendinum farinerium dicta Villa
de Rupe" (SALES, 1978: 41). El 1645, el castell amb tots els seus drets i
propietats passà a ser propietat del municipi, en concret dels Jurats o
Regidors de la Universitat de les parròquies dels sants Sadurní de la Roca,
Esteve de Vilanova, Agnès de Malanyanes, Andreu d'Òrrius i Vicens de Vall de
Riolf, del bisbat de Barcelona. Els Jurats decidiren que un propietari de la
Roca tingués cura del molí, fent un establiment l'any 1649. D'aquesta manera, i
donats els privilegis adquirits, la propietat va passar a ser de Nicolau
Company, pagès de la Roca. El molí quedà en propietat dels descendents de
Nicolau Company fins que l'any 1728, Fèlix Parera i Company, hereu i successor,
el ven a Francesc Milans del Bosc. A finals del segle XVIII (1780), el molí
passa a ser propietat del senyor Josep de la Casa Mora de Teyà. Fins a mitjans
del segle XIX, el molí queda en propietat dels Mora, amb arrendaments
successius i disputes per l'aigua contínues. A partir del 1861, per llaços
familiars, passa a mans de la senyora Matilde Barrera i Arenas i dels seus
germans fins que, l'any 1924, el venen a l'últim moliner de la Roca, Esteve
Musachs i Puigdefàbregas.
*******************************************************
Ènllaç amb informació del rellotge de sol:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-la-roca-1
Època: segle XVIII - XIX
Descripció:
Rellotge de sol de forma
rectangular situat a la façana de migdia de l'antic molí de la Roca, en el
volum de construcció medieval del conjunt. El rellotge està format per un
revestiment arrebossat doble decorat amb la tècnica de l'esgrafiat. El rellotge
en sí és ovalat, està decorat amb motius vegetals i florals i presenta una
cartel·la central amb la següent llegenda: "QUI TÉ SOL QUÈ MÉS VOL?".
A la part superior hi ha el sol, amb cara somrient, des del que surt el gnomos,
de ferro, i està emmarcat per l'any de construcció 1661. A la part inferior del
rellotge hi ha una petita inscripció que resa: "CASTELLS 1981".
Probablement, aquesta darrera inscripció faci referència a la rehabilitació de
l'element per part dels germans Castells, artistes destacats del municipi.
*******************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada