POBLAT IBÈRIC i CASTELLUM FRACTUM
SANT JULIÀ DE RAMIS - EL GIRONÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
El jaciment se situa en el
punt d'unió de la Serralada de l'Interior i les Gavarres, sobre el Congost per
on passa el camí natural que uneix l'Empordà i la Selva. El Puig té la
plataforma superior en forma d'espigó allargassat protegit de manera natural per
tres costats (nord, est i sud). Es troba a 150 m per sobre el nivell de la
plana i 200 m per sobre el nivell del mar. Quant a les dimensions aproximades,
l'eix gran amida entre 200 i 300 m. i l'eix petit entre 60 i 80 m. El turó de
Sant Julià és un punt estratègic amb control sobre les planes empordanesa i
gironina i sobre el pas que les uneix.
Fins a 1943, s'havien excavat 3 habitatges. Una
tenia dues dependències i era possible veure, sota un nivell de farciment, el
sostre i les parets enfonsades i, per sota, un nivell de cendres amb molta
ceràmica. En la campanya de 1964, Joan Maluquer excavà una zona d'habitatges
situada a prop de la part més alta del jaciment i dividida pel camí que porta a
la capella. El grup d'habitatges excavats correspon a un dels tres barris
localitzats del poblat. El segon agrupament es troba en el mateix vessant, però
en un nivell inferior. S'ha comprovat que els habitatges del poblat s'agrupen
en barris allargats, escalonats de manera que les portes de les cases del barri
superior es troben pràcticament al mateix nivell de les cobertes del barri
inferior. Els diferents nivells estan comunicats per escales tallades a la roca
natural. El tercer agrupament de cabanes està enclavat en el vessant del darrer
turó que forma el cim de Sant Julià i presenta un urbanisme molt rudimentari a
causa de les condicions topogràfiques. En la campanya del 1971 s'excaven les
cabanes del tercer agrupament, a la part nord del turó, a nivell i per davant
de l'església dels Sants Metges. En aquesta zona, les cabanes són més petites i
els materials més moderns.
A partir de 1993 s'han succeït, de manera més o
menys regular, diverses campanyes arqueològiques que han permès determinar tres
grans períodes crono-culturals:
-POBLAT IBÈRIC: Es tracta d'un assentament fundat
cap al segle VI aC. Malauradament, la conservació de l'estructura urbana
ibèrica és molt fragmentària a causa del posterior establiment d'una caserna
baix imperial. S'endevina un carrer principal que des del sud-est es dirigeix
cap al nord-oest, on hi havia el portal d'accés al recinte. Dins l'ocupació
ibèrica és possible diferenciar diverses fases. El període més antic
documentat, del segle VI aC, es determina per un mur identificat com a muralla,
estructura que anirà experimentant successives reformes i ampliacions amb el
transcurs dels anys. Així, per exemple, en un moment posterior, al segle V aC
(presència de ceràmiques àtiques de vernís negre) es refan les muralles, fet
que va tenir com a conseqüència immediata la reestructuració del barri adjacent
a la muralla nord, amb la voluntat de suavitzar els desnivells naturals. Més
endavant, al voltant dels anys en què s'està produint la sufocació de la
revolta indígena del 195 aC, es va aixecar una nova estructura defensiva
situada uns 3 m al nord de la primera muralla, dins els límits del poblat.
També durant el segle II aC es va aixecar un gran temple de tipus itàlic a la
zona ocupada per la capella dels Sants Metges i, a més, és el moment en què es
detecta l'estratigrafia arqueològica més rica del jaciment. Certament, el segle
II aC és un període de gran activitat en el poblat a diferència d'altres oppida
que s'abandonen. En canvi, durant els primers decennis del segle I aC l'oppidum
finalment sí que es va abandonar, fenomen que s'ha posat en relació amb la
fundació de Gerunda. De totes maneres, es detecten algunes freqüentacions en
l'indret que s'expliquen per la presència del temple abans esmentat.
Durant l'any 2009 es porta a terme una intervenció
en aquesta zona, emmarcada dins el programa de recerca on participava la
Universitat de Girona i l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis. En aquesta
campanya es van documentar una sèrie d'estructures: tres fosses i dues
muralles. Una de les muralles estava construïda amb grans blocs de calcària
situats en el parament exterior i petits fragments de pissarra units amb argila
depurada i estava fonamentada sobre una banqueta feta de carreus calcaris.
D'altra banda, s'hi relaciona un paviment fet amb còdols de riu. L'altra
muralla, estava construïda amb doble parament farcit de pedres calcàries i
pissarres de petites dimensions. Per sota d'aquestes, ja apareixia la roca
natural. No es disposa de dades suficients per establir una cronologia
d'aquestes estructures.
Durant el mes de desembre de l'any 2009 es va
portar a terme una intervenció arqueològica al nord-est del poblat ibèric amb
motiu del projecte de construcció del Centre de Telecomunicacions de Sant Julià
de Ramis. Es va excavar una cala de 5 metres per 5 metres on es va documentar
una sitja amb ceràmica comuna oxidada ibèrica i tegula romana a l'interior (s.
II aC), un forat de pal i restes d'una possible estructura d'hàbitat. Aquesta
última estava molt arrasada a causa de les continuades obres d'anivellament
d'aquesta zona per tal d'emplaçar-hi un aparcament.
-CASTELLUM TARDOANTIC: La zona occidental de
l'antic poblat ibèric (Sector 2) va ser ocupada des d'època baiximperial per
una caserna militar que va arrasar gran part del sector on anteriorment
s'ubicava barri més occidental del poblat. Aquesta ocupació, que es va
perllongar durant aproximadament 400 anys, va seguir en ús almenys fins finals
del segle VII o principis del VIII dC i va condicionar en gran mesura l'aspecte
que actualment ofereix la zona. La nova caserna tardorromana es va articular al
voltant d'una torre de guaita, bastida a la part superior d'un turó artificial,
construïda en els darrers anys d'existència del poblat ibèric (inicis del segle
I aC). A l'oest de la torre de vigilància, que controla visualment gran part de
la plana de l'Empordà, al nord, i de la de Girona, al sud, s'estén un conjunt
d'edificis. El més important i ben conservat se situa immediatament a ponent de
la torre i adapta la seva planta a les restes encara visibles de les muralles
de l'antic poblat ibèric. L'edifici s'articula al voltant d'una gran nau
central est-oest, amb tot un seguit de cambres disposades de forma perfectament
simètrica al nord i sud de la mateixa nau. A llevant de la porta republicana de
la muralla de l'oppidum, es van documentar les restes d'una cabana d'època
ibèrica disposada contra la muralla aprofitant els murs existents. A partir
dels materials localitzats es considera que és del segon quart del s. I aC, de
la mateixa manera que els retalls situats al sud d'aquesta estança. Sembla que
es tractaria d'una ocupació puntual perquè no es documenten més estructures
d'aquest moment. El moment d'abandonament se situa vers les primeries d'aquest
segle, fet que indica el final d'una fase iniciada el tercer quart del segle II
aC, moment en què es construeix el portal. En aquest moment s'haurien produït
canvis en la fesomia urbana i es documenta una estructura d'hàbitat que
s'hauria afegit a la resta, per la banda de llevant. A principis del segle II
aC aquestes funcionarien com a part d'un obrador de forn. Contemporànies a
aquesta estructura, s'hi documenten dues habitacions, situades immediatament al
nord i que es recolzaven contra la muralla. S'hi van localitzar les
pavimentacions, amb argila compactada i es conserven les llars fetes a terra
amb una solera d'argila cremada. Aquesta distribució es va mantenir, amb
algunes modificacions, fins al segle IV aC.
Sota l'estança, situada a l'est del portal
republicà, es va documentar una estructura de pedra que semblaria la base d'una
plataforma o d'una torre relacionada amb la muralla. En les excavacions del
2009 es va considerar que va ser construïda cap a finals del segle V a.C.
D'aquest moment, o anterior, es documenten les restes d'una cabana ibèrica
situada a tocar de la muralla, al límit est de l'àmbit 40.
En un moment imprecís, versemblantment ja sota el
domini visigot, la caserna va patir una important reforma que va comportar la
conversió de l'antiga nau central en un pati interior. Les estructures
baiximperials es van construir amb pedres locals lligades amb morter, emprant
la tècnica de l'encofrat i sempre reaprofitant la base i els materials del
poblat ibèric anterior, mentre que per a les reformes d'època visigoda es va
emprar un travertí local. Adossat a la torre es localitzà un forn en bon estat
de conservació del qual es troben paral·lels en altres construccions defensives
d'època baix imperial. La documentació d'època carolíngia constata
l'abandonament d'aquesta fortificació, perquè s'utilitzava el topònim
"Castellum Fractum" per fer referència al lloc. Dins el context del
castellum s'han localitzat abundants elements metàl·lics de caràcter
eminentment bèl·lic i una gerreta litúrgica amb antropònims visigots inscrits.
L'any 2012 es va esfondrar part de la muralla
romana baixmedieval fet que va motivar una campanya de consolidació de les
estructures més afectades. Aquestes van ser, sobretot, les pertanyents al llenç
de muralla de la zona 2 que tancava el jaciment ibèric per la banda nord-oest i
un conjunt d'edificis baiximperials que formaven la caserna militar.
-ESGLÉSIA DELS SANTS METGES: L'edifici, de fàbrica
romànica, s'ubica a la part més estreta de la superfície del turó. Es tracta de
l'antiga església parroquial de Sant Julià, avui capella dedicada als Sants
Metges Cosme i Damià. Durant la realització de la Carta Arqueològica del
Gironès, a uns pocs metres al sud d'aquesta església, al final d'un pla
embardissat que antigament havia estat condicionat com a aparcament i al marge
de sota de la capella, es van localitzar les restes seccionades d'un total de
cinc enterraments en cista de lloses, tipologia que, sense una excavació
arqueològica, s'ha de situar de manera molt laxa entre l'Antiguitat Tardana i
l'Alta Edat Mitjana. Les tombes devien haver quedat afectades durant les obres
de l'aparcament. Per altra banda, del cementiri de l'església procedeix un
sarcòfag monolític datat entre els segles XII i XIII, avui conservat dins
l'actual església parroquial. Amb tots aquests antecedents, durant les
campanyes de 1995 i 1996 que van afectar la capella es van localitzar una sèrie
de tombes tardoantigues associades a una estructura datada també en
l'Antiguitat Tardana, fet que ha portat a pensar en la presència d'una església
paleocristiana en el lloc precedent de l'actual.
En resum, el domini geogràfic del lloc va motivar
l'establiment d'un poblat ibèric amb successives muralles i un gran temple.
Després d'un temps d'abandonament del lloc, en època baix imperial es va
instal·lar una caserna militar sobre l'extrem nord-occidental de l'antic poblat
ibèric. Pel que fa a les muralles del jaciment, s'ha de mencionar que es
documenten fins a sis fases constructives diferents: quatre d'època ibèrica,
una de republicana i una de l'Antiguitat Tardana.
Finalment, en un moment no precís de l'Antiguitat
Tardana, es va construir la primera versió de l'església avui coneguda com a
Sant Julià o dels Sants Metges, de la que se n'ha localitzat una necròpolis
d'origen tardoantic en el seu subsòl. Tot plegat, doncs, sembla apuntar a una
ocupació ininterrompuda de l'espai des del segle VI aC fins a l'actualitat.
Entre el 2011 i el 2013 s'excaven les fases
recents del cementiri, o sigui, del segle XIX i XX, per obrir l'accés a les
estratigrafies inferiors corresponents al període ibèric. S'utilitza una
màquina excavadora per enderrocar els nínxols i perforar el paviment. El
cementiri és la part que queda a ponent de l'església romànica dels Sants
Metges i estava cobert de nínxols construïts entre la dècada dels 40 del segle
XX i els anys 90 però també per enterraments en fosses a 70 cm de la
superfície. Sota les tombes van aparèixer les parets d'un edifici rectangular
d'uns quinze metres de llarg per sis d'ample amb un apèndix semicircular i tot
plegat reblert d'enderroc de pedres i teules que permet datar aquest edifici
aproximadament del segle XVIII. Durant les campanyes del 2012 i 2013 es
desmunta aquest edifici a més de la tanca contemporània que envoltava el
cementiri per motius de seguretat i per deixar lloc a l'excavació de les fosses.
En les campanyes del 2011 al 2013 s'excavà tot
l'espai funerari utilitzat des del s. IX arranjades amb lloses però sobretot
amb dos centenars i mig d'inhumacions recents amb tombes individuals, la
majoria d'enterraments amb taüt de fusta i osseres comunes. Tot aquest espai
funerari estava organitzat en columnes arrenglerades disposades amb el cap a
ponent. L'aixovar localitzat consta de rosaris i crucifixos a més de les restes
de vestits i joies dels difunts. Posteriorment es va realitzar un estudi
antropològic de les restes humanes exhumades.
L'any 2013 es va realitzar una prospecció
geofísica multisistema al jaciment dins del projecte de la Universitat de
Girona per planificar futures fases d'intervenció.
Les tres intervencions arqueològiques dutes a
terme entre els anys 2014 i 2016 van aportar nous coneixements sobre el
jaciment:
Pel que fa a la necròpolis, en aquesta campanya
gairebé es va exhaurir l'excavació de la necròpolis medieval, deixant una
petita zona al límit de les meitats nord i sud per excavar l'any 2017. Els
resultats d'aquesta actuació van permetre documentar enterraments datables
d'entre els segles VIII i XIII que van ser sotmesos a anàlisis de carboni 14 i
isòtops estables, de manera que es van obtenir dades molt importants pel que fa
al coneixement de la població, sobretot pel que fa a paleopatologies i
alimentació.
Pel que fa a la plataforma republicana i poblat
íber, amb l'excavació de la necròpolis es va poder comprovar que durant
l'Antiguitat tardana es van realitzar moltes transformacions a l'espai que van alterar
profundament l'estratigrafia anterior. Els resultats de l'excavació van
demostrar que en època visigòtica es van bastir edificis senzills, però que van
ser fermament fonamentats en la roca natural, que podrien haver estat ocupats
per familiars de soldats i/o del servei de la fortificació. Aquesta datació va
permetre vincular aquesta zona amb el castellum visigot.
ADEQUACIÓ DE L'ESPAI PER A LA VISITA:
Entre 2006 i 2007, per tal d'evitar el
deteriorament del jaciment, l'ajuntament de Sant Julià de Ramis el va restaurar
i adequar per a la seva visita, sobretot pel que fa referència al sector del
jaciment ocupat pel castellum tardoantic.
Durant el desembre de 2014 es va adequar per a la
seva visita una part de l'àrea excavada del poblat ibèric de Sant Julià de
Ramis. Com a resultat d'aquesta intervenció, i exceptuant el cas concret de la
muralla en què no s'ha seguit el criteri general, en aquesta àrea del jaciment
han quedat visibles únicament les restes d'època republicana.
Altres enllaços amb informació:
https://www.costabravas.com/ca/sant_julia_de_ramis/castellum_fractum
https://es.paperblog.com/castellum-fractum-sant-julia-de-ramis-girona-3234336/
http://www.pedresdegirona.com/girones/castellum_fractum.htm
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/03/in-memoriam-del-castellum-fractum-de.html
https://www.turismegirones.cat/punt_visita/jaciment-del-castellum-fractum/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada