ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ
MALLA - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XI
Descripció:
L'església parroquial de Sant Vicenç de Malla està situada al vessant de llevant del turó del Clascar. És un edifici romànic de planta basilical de tres naus paral·leles sense transsepte. Les naus central i de migdia estan cobertes amb volta de canó, mentre que la de tramuntana ho està amb volta d'aresta. Les naus comuniquen entre sí a través de dos grans arcs apuntats de pedra que van substituir l'arqueria romànica. Els tres absis de la capçalera són semicirculars, dels quals el major va ser reconstruït amb formigó en la darrera intervenció, en substitució d'un cos quadrangular incorporat al segle XVII. En l'absidiola de tramuntana s'hi conserven restes de les pintures murals romàniques que decoraven el temple. L'accés al temple es fa per un portal situat a llevant, que reprodueix amb formigó la portalada romànica amb arquivoltes, treta en motiu del canvi d'orientació de l'edifici i que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic. Les absidioles estan decorades amb arcuacions cegues entre lesenes d'estil llombard. A l'extrem de mestral de l'església s'hi adossa el campanar de torre de planta quadrangular i de quatre nivells d'alçat. Al tercer i quart pis presenta obertures d'arc de mig punt i de geminades, decorat amb arcuacions i dents de serra. L'aparell dels murs és de petits carreus disposats en filades. Durant la restauració de l'església feta pel Servei de Catalogació i Restauració de Monuments de la Diputació de Barcelona, feta entre els anys 1983 i 1984, es van posar al descobert entre les terres tretes durant l'excavació, els monuments funeraris ibèrics que es conserven al museu de Malla.
Història:
La primera notícia documental de l'església es remunta a l'any 962, quan en motiu d'una donació a Orsal s'esmenta que limitava amb terres de Sant Vicenç. En aquest moment, doncs, ja es trobava dins el terme del castell. L'any 1052 consta com a parròquia, tot i que a l'entorn d'aquesta època el temple es va construir de nou. L'altar de Santa Maria que hi havia a l'església va ser consagrat l'any 1191 pel bisbe de Vic, Ramon Xetmar. A part d'aquest altar i el de Sant Vicenç, a mitjans del segle XIV tenim constància que n'hi havia sota l'advocació de Sant Pere, Sant Feliu i Sant Joan. A principi del segle XX s'hi feu una gran reforma, en què s'eliminà l'absis principal i en lloc seu s'hi obrí una porta, pel que la portalada romànica va ser traslladada al Museu Lapidari de Vic. Entre els anys 1983 i 1984 el Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona hi va fer una intervenció consistent en una rehabilitació en què es volia recuperar la seva fesomia romànica.
Campanas
https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-vicenc-de-malla
Època: segle
XVIII
Descripció:
Al campanar de l'església
de Sant Vicenç de Malla s'hi conserven quatre campanes antigues, dues de
mitjanes i dues de petites dimensions. Són fetes de bronze i estan gravades al
cap i al peu amb franges vegetals i les inscripcions identificatives, entre les
que es pot llegir el nom de Gabriel Duran i Alemany, que va ser rector de Malla
al segle XVIII. A la part superior l'ansa està fixada a un jou i capçal de
fusta.
Època: segle
XVII - XIX
Descripció:
Al costat de llevant de
l'església de Sant Vicenç hi ha deu làpides sepulcrals de pedra que van ser
traslladades en aquest espai des de l'interior del temple, després de la
restauració del mateix. Són totes de forma rectangular i estan inscrites, tot i
que a causa del desgast que pateixen algunes són intel·ligibles. La majoria
eren làpides dels sepulcres dels rectors de la parròquia, entre els quals hi ha
Firmians Golart, Joan Lleopart o Josep Pujol. A banda, també hi ha les làpides
de les tombes de la família Prat de Saba i Paracolls. Una d'elles té gravada en
alt relleu una orla amb una font. Totes són datades del segle XVII, tot i que
n'hi ha de principi del segle XVIII i XIX.
Època: segle
XVI
Descripció:
A la rectoria de Malla
s'hi conserva una pintura que ha estat identificada com un fragment del retaule
major de Sant Vicenç de Malla, fet per l'artista Pietro Paolo de Montalbergo.
Es tracta d'una obra d'oli i trem pintada sobre taula, on s'hi representa
l'oració de Jesús a l'hort de Getsemaní. En primer pla hi veiem les figures
dels deixebles adormits, mentre en segon pla hi ha la figura de Jesús pregant
al seu Pare davant el seu tràgic destí, representat a través d'un àngel que
sosté una creu.
Història:
El 25 de maig del 1554
l'artista italià Pietro de Montalbergo va rebre l'encàrrec de pintar el retaule
major de Sant Vicenç de Malla. Entre les figures que hi ha de pintar, se li
demanen dues escenes de la passió de Jesús, una de les quals seria la única que
s'ha conservat.
Època: segle
XIII
Descripció:
Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven dos fragments de
pintura mural policromada procedent de l'absis de migdia de l'església de Sant
Vicenç de Malla. Es tracta de pintures molt fragmentades que per les seves
característiques formals s'han datat de finals del segle XIII, inscrites dins
de l'estil romànic, tot i que amb una clara influència del gòtic lineal. El
primer fragment amida 2,6 metres d'ample i 1,4 d'alt. S'hi representa la figura
de Crist en majestat dins d'una ametlla mística. Té les mans, la cara i la part
inferior mutilats, vesteix una túnica i té un nimbe. Al seu costat hi ha
diverses figures desdibuixades no identificables. El segon fragment, amida 1,29
metres d'ampla i 2,6 d'alt, i estava situat a l'entorn d'una finestra. Només
s'hi conserva la figura d'un sant amb túnica i nimbe, amb actitud de pregària i
els braços alçats. La part inferior de l'escena està definida per una retícula.
Hem d'afegir que a banda d'aquests fragments situats al Museu Episcopal de Vic,
a la mateixa església de Sant Vicenç de Malla s'hi conserven dos fragments més
descoberts en la darrera restauració. Un d'ells està situat en el mur de
tancament de la nau central i l'altra a l'absis del costat de tramuntana. Es
tracta de dos pintures molt petites (d'uns 0,30 per 0,20 metres cadascun), on
s'hi representen elements decoratius.
Història:
Les pintures murals de
Sant Vicenç de Malla van recuperar-se durant la restauració feta pel Servei de
Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. En un
primer moment, es van dipositar al seu magatzem, fins que l'any 1979 van
traslladar-se al Museu Episcopal de Vic.
Època: segle
XII
Descripció:
La portalada de l'església
de Sant Vicenç de Malla està situada a l'entrada de la secció del romànic del
Museu Episcopal de Vic. El portal original s'obria a la façana sud del temple,
fins que va ser desmuntat i més endavant reconstruït al museu, tot i que
faltaven algunes de les peces originals que el constituïen. És un portal d'arc
de mig punt adovellat amb dues arquivoltes esculpides amb motius vegetals i
aus, sostingudes per dos parells de columnes amb capitells historiats. Pel que
fa a la iconografia, en un dels capitells hi trobem un personatge central
atacat per dos lleons, un a cada costat, amb un individu que els atia a
l'extrem esquerre de l'escena, a més de tres personatges que ho contemplen des
de l'extrem dret. En un altre capitell hi ha una persona als peus de dos lleons
encarats, damunt dels quals hi ha dues aus, suposadament carronyaires. En el
tercer capitell hi ha dos homes amb capa muntats sobre dos lleons enfrontats.
Finalment, al quart capitell veiem tres personatges; el central és agafat per
les mans en un costat i pels cabells per l'altre, mentre un d'ells sosté una
arma amb l'altra mà. Hi ha diverses interpretacions sobre les escenes que es
representen als capitells, entre les quals hi ha el martiri de Sant Vicenç. Per
les seves característiques formals, ha estat atribuïda al taller de Vic-Ripoll,
que durant el segle XII també van treballar a la Catedral de Vic, a Santa
Eugènia de Berga i Folgueroles.
Història:
La portalada de Sant
Vicenç de Malla va ser traslladada per peces al Museu Lapidari de Vic l'any
1893. El 1934 va traslladar-se a l'antiga seu del Museu Episcopal, on va
muntar-se. Durant la Guerra Civil va ser desmuntada i fins el 1948 no va
reconstruir-se en el seu emplaçament actual, amb peces de la Catedral de Vic.
Durant les excavacions arqueològiques fetes l'any 1983 a l'església de Sant
Vicenç de Malla pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la
Diputació de Barcelona, es van trobar més peces de la portalada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada