Blogs - pàgines - vincles

dimarts, 12 d’abril del 2022

VILA MEDIEVAL DE NAVATA

NAVATA - L'ALT EMPORDÀ 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Els orígens medievals de Navata (Segle XIV-XV)

El nucli urbà de Navata va néixer al voltant de l’Antic Hospital que es fundà prop d’un camí medieval molt transitat, el que anava de Figueres a Besalú. La institució, que també es coneixia com l’hospital de pobres, ja es trobava en funcionament l’any 1283. Els primers habitatges i petites indústries s’establiren al seu voltant ben aviat. De fet, a aquesta primera agrupació urbanística se l’anomenava «Villa Hospitalis», la Vila de l’Hospital. A partir del segle XV ja hi ha documentat el comú de la vila regit per jurats, és a dir l’ajuntament de l’època.

Abans de l’existència del nucli urbà actual, i des del 1051 Navata ja era una important baronia amb el castell de Navata com a poder polític i l’església de Sant Pere Vell o de Can Miró com a poder religiós i encara avui l’escut de la vila porta la corona de baró.

Representació del portal dels Valls de la muralla de Navata



El nucli urbà de Navata va nnéixer al voltant de l'Antic Hospital que es fundà prop d'un camí medieval molt transitat, el que anava de Figueres a Besalú. La institució, que també es coneixia com l'hospital de pobres, ja es trovaba en funcionament l'any 1283. Els primers habitatges i petites indústries s'establiren al seu voltant ben aviat. De fet, aquesta primera agrupació urbanística se l'anomenava "Villa Hospitalis", la Villa de l'Hospital.

Navata, vila emmurallada

La petita població medieval era important com a punt estràtegic, com a lloc de pas i de defensa contra la penetraciío de possibles invasions, al sud de la carena pirinenca. I és per aixó que, segurament al segle XIV o XV, es va construir una muralla per a protegir-la.
Tota muralla tenia com a mímin quatre portals, el nord, el sud, l'oest i l'est. Aquestes portes s'obrien durant el dia i es tancaven a la nit. Quan hi havia atacs es tancaven tots els portals  i el nucli emmurallat quedava protegit pels murs que l'encerclaven i pels soldats que combatien l'assalt.
De l'antiga construcció defensiva en queden pocs llenços, ja que una part important de la pedra es va fer servir per construir nous edificis o l'església actual i l'altra es va enderrocar. També hi ha una part del traçat de la muralla que es troba en cases modernes sobreposades.

Portal dels Valls

Portal dels Valls
****************************************************************************

L’antiga presó de Navata

L’antiga presó de Navata va estar situada durant anys en aquest edifici. Abans es reaprofitaven construccions sòlides i inexpugnables, sovint les torres de les muralles, com a cel·les per a les presons municipals.

Antigament aquest immoble era més gran i estava format per dues zones interiors i una d’exterior. La part externa era una estança amb un banc i tancada per uns barrots de fusta de color verd que donaven al carrer. Els vianants que venien des del carrer del Pare Planes podien veure el pres que hi estava tancat. Aquesta part de la presó es va enderrocar quan es va fer la plaça de l’escultor Casamor. Actualment només queda dempeus la part interna.



Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

****************************************************************************

Els portals, les torres i els valls de la muralla

Tota muralla tenia com a mínim quatre portals, el nord, el sud, l’oest i l’est. Aquestes portes s’obrien durant el dia i es tancaven a la nit. Quan hi havia atacs es tancaven tots els portals i el nucli emmurallat quedava protegit pels murs que l’encerclaven i pels soldats que combatien l’assalt.

Al llarg del recorregut de l’estructura defensiva també hi havia torres de guaita o de defensa. Les utilitzaven els soldats o els encarregats de la vigilància, per aixoplugar-se i descansar, com a magatzem i sobretot per vigilar fora muralla.


Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

****************************************************************************

Antic Hospital de la Vila (segle XIII)

L’hospital de pobres es pot considerar la primera casa del poble. Va ser fundat prop del camí medieval de Figueres a Besalú, segurament cap a la meitat del segle XIII, se sap que ja existia el 1283. La institució acollia malalts i pobres i també mendicants, pelegrins i vianants. Tenia una capella dedicada a Sant Antoni que donà culte a la població fins a la construcció de la nova església de Sant Pere al segle XVII.

No es coneix quan va desaparèixer, però se sap que es localitzava a l’antiga casa Vilar, ara anomenada Solà, construïda el 1718, per tant l’edifici de l’antiga institució es devia enderrocar poc abans d’aquesta data.










****************************************************************************

Pou públic de la plaça de la Vila (segle XX)

Algunes fonts del nucli urbà, com aquesta, són pous públics que durant el segle XX es van reformar arquitectònicament per facilitar la recollida d’aigua a la població. Antigament els veïns, i sobretot les veïnes, extreien l’aigua del pou amb una corriola i un poal. Carregades amb càntirs o galledes, les dones recollien l’aigua i la portaven a casa per beure, cuinar o netejar.




Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

****************************************************************************

Pou públic del carrer dels Perolers (segle XX)

Fins a l’arribada de l’aigua corrent a les llars, les famílies havien d’aconseguir l’aigua potable de fonts i pous com aquest. Antigament hi havia un ofici vinculat als pous i fonts públiques, el d’aiguader o aiguadera. Eren les persones que traginaven aigua per vendre-la. Aquest ofici va durar fins a començament del segle XX i era habitual sobretot a les ciutats, on proveïts d’un animal de bast carregat amb càntirs, oferien aigua la població.





Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

****************************************************************************

El carrer dels Perolers, herència dels oficis medievals

El treball dels artesans perolers o calderers consistia en l’elaboració, no tan sols de les calderes i perols, tal com indica el seu nom, sinó també d’una bona part dels atuells d’aram —coure forjat o batut— que antigament omplien les cuines de moltes cases: paelles, cassoles, olles, marmites, càntirs, gerres...





Foto publicada per l'Ajuntament de Navata


Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

****************************************************************************

Els oficis de la vila medieval. Els gremis d’artesans

A l’edat mitjana la majoria d’habitants de Navata eren pagesos i treballadors del camp, però dins la vila hi devia haver un nombre d’artesans importants. S’han documentat paraires (treball de la llana), ferrers, perolers o calderers, carnissers, forners, mestres de cases, etc. i segurament molts d’altres que no n’ha quedat constància documental: dides, sastres, sabaters, fusters, aiguaderes, boters...

Els gremis

Els artesans medievals s'agrupaven en gremis per protegir-se de la competència. El gremi obligava a complir certes normes: no es podia treballar sense permís; tots els artesans havien de treballar les mateixes hores amb el mateix tipus d'eines, i, a més, el gremi controlava la qualitat i el preu dels articles.

Els artesans del mateix gremi, solien tenir els tallers en el mateix carrer i molts carrers actuals de les ciutats i viles de Catalunya encara reben el nom dels gremis de l’edat mitjana. Aquest és el cas del carrer dels Perolers.

Els gremis també eren els que controlaven els treballadors de cada ofici: en primer lloc hi havia el mestre artesà que era el que coneixia molt bé l’ofici, tenia taller propi i disposava de les seves pròpies eines. En segon lloc hi havia l’oficial, que treballava al costat del mestre artesà, i que quan tenia prou diners i coneixença de l’ofici, podia fer un examen i establir-se per compte propi, i sempre amb el permís del gremi, convertir-se en mestre artesà. En últim lloc hi havia l’aprenent, que des de ben petit aprenia l’ofici amb el mestre, i quan tenia prou coneixements podia passar a ser oficial.

El portal d’en Ballart

En aquest espai hi havia el portal oest de la muralla, anomenat el portal d’en Ballart. Aquest nom li ve d’en Joan Ballart anomenat també Ballart del Gorg. Aquest indret també se’l coneix popularment com la placeta del Gorg, ja que antigament es creu que a la zona hi havia un gorg o una bassa que recollia aigua, provablement de forma natural, i que devia ser utilitzada pels vilatans.


Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

****************************************************************************

Els elements defensius de la muralla

Les muralles, com estructures defensives que eren, tenien diversos elements arquitectònics que ajudaven els soldats a la defensa de la vila. Els elements més destacats, i els únics conservats a la muralla de Navata, eren les espitlleres, però també solien tenir matacà, una estructura que coronava la muralla (una mena de balconet sense terra) i que servia per poder observar i atacar amb calç viva, pedres, excrements... a l’enemic. I al capdamunt, o bé de la muralla o bé de les torres, hi havia els merlets; petits pilars de forma quadrada que formaven unes dents. L’espai que quedava entre pilar i pilar, l’utilitzaven els soldats per poder disparar a l’enemic.

Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

****************************************************************************

La Creu de Terme dels Vilars (segle XX)

Les creus de terme tenien com a funció principal delimitar el territori, però també tenien la de beneir la contrada. A l’edat mitjana i moderna, aquesta connotació religiosa servia també per donar la benvinguda i deixar clar que hom estava en terra de cristians. Amb aquesta benedicció, es mostrava públicament qui manava i quins valors es pretenien fomentar. No eren simples fites, per això portaven una creu.

Aquesta creu llatina de ferro forjat, com el seu nom indica, porta cap a la zona dels Vilars.







Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

****************************************************************************

Fora muralla, el creixement de la vila

Quan la muralla va començar a estrènyer el nucli urbà, moltes cases noves es van començar a construir directament sobre el pany de paret de l’estructura defensiva. Aquest és el cas de totes les cases del cantó esquerre del carrer de la Muralla. I quan ja no s’hi va cabre dins el recinte emmurallat es van començar a construir habitatges fora muralles (cantó dret d’aquesta a via).

Actualment aquests habitatges estan units per uns passos en volta que formen un dels conjunts més característics del nucli antic de la vila. En aquest espai, s’intueix l’estructura d’una possible torre de guaita o defensa de la muralla.









****************************************************************************

L’espitllera, un element defensiu de la muralla

La muralla era una estructura defensiva, i com a tal, tenia elements específics per a la defensa del nucli emmurallat. Un d’aquests elements eren les espitlleres que servien per disparar a l’enemic sense ser vist. Similars a unes finestres, però amb forma atrompetada; des de dins la muralla, l’espitllera és ampla i hi cap una persona maniobrant una arma —arc, ballesta o arma de foc—, però des de l’exterior només es veu un petit forat o escletxa que fa impossible que l’enemic encerti el blanc. Normalment n’hi havia dues fileres, una a la planta baixa i una al primer pis. 

Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

****************************************************************************

La construcció de la muralla (segles XIV-XV)

Les muralles servien principalment per defensar, però també per demostrar força i independència política; jurídica, ja que separava els proscrits a extramurs; fiscal; conformaven un límit físic; i, finalment, servien com a ornament.

Eren construccions que havien de durar i ser resistents. Tenien un gruix considerable, sobretot a la base. La tècnica constructiva solia ser sempre la mateixa: dos llenços paral·lels, un d’interior i un d’exterior, formats per pedres o carreus grans units amb morter de calç i, l’espai entre llenços reblert de pedres més petites i terra. La part superior de les muralles normalment era més prima i lleugera i sovint podia acabar amb un parapet de fusta, que és per on passaven els soldats durant la ronda.





Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

****************************************************************************



El mateix lloc que la foto anterior


El mercat medieval, a partir de Pentecostes de 1317

El primer mercat de Navata fou un privilegi que el rei Jaume II va concedir a la vila l’11 de maig de 1317. Les primeres dècades se celebrava els divendres. El 1599, el rei Felip III atorgà a la vila el privilegi de celebrar una fira anual de dos dies de durada per Sant Antoni, el 17 de gener i l’endemà, i que el mercat setmanal s’organitzés els dissabtes.

Com que no tots els municipis tenien el privilegi d’organitzar un mercat setmanal, els pagesos, artesans o comerciants d’aquests indrets acudien a vendre als seus productes als mercats de les viles veïnes que el podien fer setmanalment. Això feia que les viles que organitzaven mercat tinguessin importància econòmica i social en el territori proper.

El Firal

L’indret on sembla que se celebraven el mercat i la fira, l’esplanada situada a la sortida del portal del Batlle, és avui la plaça de Sant Antoni. Aquest espai és conegut popularment com el Firal, de fet el lloc es va anomenar oficialment així fins al 1951.

El portal del Batlle

En aquest espai de la muralla hi havia el portal sud, anomenat el portal del Batlle. Aquest nom li ve de l’antiga casa Moragues, família que ostentà el càrrec de batlle natural (títol hereditari) de la baronia de Navata entre els segles XVI i XVIII. La casa està situada als caps dels carrers de l’Empordà i dels Ametllers.


****************************************************************************

La Creu de Terme d’Ordis (segle XX)

Des de l’edat mitjana les creus de terme es posaven als límits de les parròquies, de propietats privades o per delimitar l’espai destinat a enterraments a la vora de les esglésies. A banda de fer de fita, podrien haver estat erigides com a monument expiatori, en senyal d’algun col·lectiu o, simplement, per fomentar la devoció dels passavolants.

El creixement dels nuclis urbans va provocar que moltes d’aquestes creus, aixecades originalment a l’exterior de pobles i ciutats, acabessin integrades dins les viles; aquest és el cas de la Creu d’Ordis. Aquest element rep el nom d’Ordis perquè està situat a l’antic camí que porta cap a la població veïna d’Ordis.







Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

****************************************************************************

El reaprofitament de la pedra de la muralla (segle XVII)

A la primera meitat del segle XVII, la muralla ja no feia la seva funció d’element defensiu i el 1632 es va decidir aixecar el nou edifici parroquial sobre una zona del costat de llevant de l’estructura i del vall. Es va enderrocar la zona i bona part de les pedres sobrants es van utilitzar per a la construcció del temple. El 1707, durant la Guerra de Successió, es va fer una actuació per destruir les parts que restaven dempeus de la fortificació que havia quedat del tot obsoleta.



Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

****************************************************************************

L’església parroquial de Sant Pere de Navata (segles XVII-XVIII)

L’església nova de Sant Pere de Navata es va començar a construir la primera meitat del segle XVII amb estil gòtic tardà, sobre els valls i els murs de la muralla. Les restes de carreus de l’edificació defensiva es van utilitzar per bastir part del temple. La primera pedra de l’edifici religiós fou col·locada el 22 de desembre de 1638, s’inaugurà el 1642 i un gravat a la portalada barroca indica que fou acabat l’any 1746.

La llunyania al nucli urbà i la petita mida de Sant Pere de can Miró va motivar el trasllat de l’església parroquial dins els murs de la vila. En el moment que es consagra l’església nova, tot el culte passa al temple del nucli urbà i l’edifici romànic de can Miró o Sant Pere vell deixa de ser l’església parroquial.

Al costat de migdia de l’església hi ha la plaça de l’Era de l’Obra, nom que fa referència a la construcció del temple, en aquest espai hi havia instal·lat l’edifici de l’Obra i el Descans que va fer funció d’escola fins a 1955. El cementiri també estigué en aquesta zona fins a 1890.

















****************************************************************************

El pou públic de la placeta de Sant Antoni (s XX)

Històricament els habitants de Navata, com en molts d’altres llocs, han disposat de pous per a l’aprofitament de les aigües subterrànies. El sistema d’aigües potables no va ser una realitat al municipi fins a mitjan segle XX, per tant els pous públics o privats han sigut fonamentals per al proveïment d’un element tan necessari per a la vida diària de persones i animals, l’aigua.

La seva estructura arquitectònica actual data del segle XX, però segurament són molt més antics i ja en època medieval o moderna devien abastir les cases properes.






****************************************************************************

L’església de Sant Esteve de Canelles (segles XI-XVIII)

L'església de Sant Esteve de Canelles ja apareix esmentada documentalment l'any 855. L'edifici actual és, en les seves estructures originals, un temple romànic dels segles XI-XIII, molt modificat en èpoques posteriors. La façana i el campanar daten del segle XVIII, època en què segurament també fou construïda la sagristia.

L’estructura romànica està formada per una sola nau amb absis semicircular. La volta de la nau té dos trams, que fa suposar dues etapes constructives diferents, el tram proper al frontis és cobert amb volta de canó i a la resta, cap a llevant, la volta és apuntada. Sembla doncs que l’església va ser construïda al segle XI i ampliada al XIII, època a la qual pertany l’absis. Els batents de fusta de la porta tenen alguns elements de forja que deuen ser restes d'un conjunt de ferramenta de tradició romànica. 

L'església de Sant Pere és l'antiga parroquial del municipi de Navata, situada al petit veïnat de Can Miró, al sud-est de la vila.

La primera notícia documental de l'església data de l'any 1019, que el bisbe Pere de Carcassona donà la parròquia de Sancti Petri de Navata  a la canònica de la seu de Girona.

L'església vella de Sant Pere de Navata (segle XII) és un edifici romànic d'una sola nau amb absis semicircular a llevant. Al frontis de ponent hi ha una notable portalada amb guardapols i quatre arquivoltes de mig punt en gradació que reposen sobre impostes i un parell de columnes a cada banda, llinda i timpà. Pel que fa a l'estructura, hi ha una accentuada similitud amb les portades veïnes de Lladó i Cistella, com també amb la Costoja. La porta conserva en molt bon estat la ferramenta de tipus romànic,  amb el forrellat en forma de serpent, l'atepeïda composició que dibuixa la ferramenta és simètrica,  fora del costat dret que presenta una variant condicionada pel forrellat.

L'església de Sant Pere conserva també vestigis d'unes pintures murals, molt malmeses que decoraven l'absis.














Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

Foto publicada per l'Ajuntament de Navata

****************************************************************************







 














 













 




































 























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada