VILA MEDIEVAL DE NAVATA
NAVATA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Els orígens medievals de Navata (Segle
XIV-XV)
El nucli urbà de Navata va néixer al voltant de l’Antic
Hospital que es fundà prop d’un camí medieval molt transitat, el que anava de
Figueres a Besalú. La institució, que també es coneixia com l’hospital de
pobres, ja es trobava en funcionament l’any 1283. Els primers habitatges i
petites indústries s’establiren al seu voltant ben aviat. De fet, a aquesta
primera agrupació urbanística se l’anomenava «Villa Hospitalis», la Vila de
l’Hospital. A partir del segle XV ja hi ha documentat el comú de la vila regit
per jurats, és a dir l’ajuntament de l’època.
Abans de l’existència del nucli urbà actual, i des del 1051 Navata ja era una important baronia amb el castell de Navata com a poder polític i l’església de Sant Pere Vell o de Can Miró com a poder religiós i encara avui l’escut de la vila porta la corona de baró.
L’antiga presó de Navata
L’antiga presó de Navata va estar situada durant anys en
aquest edifici. Abans es reaprofitaven construccions sòlides i inexpugnables,
sovint les torres de les muralles, com a cel·les per a les presons municipals.
Antigament aquest immoble era més gran i estava format per dues zones interiors i una d’exterior. La part externa era una estança amb un banc i tancada per uns barrots de fusta de color verd que donaven al carrer. Els vianants que venien des del carrer del Pare Planes podien veure el pres que hi estava tancat. Aquesta part de la presó es va enderrocar quan es va fer la plaça de l’escultor Casamor. Actualment només queda dempeus la part interna.
Els portals, les torres i els valls de
la muralla
Tota muralla tenia com a mínim quatre portals, el nord,
el sud, l’oest i l’est. Aquestes portes s’obrien durant el dia i es tancaven a
la nit. Quan hi havia atacs es tancaven tots els portals i el nucli emmurallat
quedava protegit pels murs que l’encerclaven i pels soldats que combatien
l’assalt.
Antic Hospital de la Vila (segle XIII)
L’hospital de pobres es pot considerar la primera casa
del poble. Va ser fundat prop del camí medieval de Figueres a Besalú,
segurament cap a la meitat del segle XIII, se sap que ja existia el 1283. La
institució acollia malalts i pobres i també mendicants, pelegrins i vianants.
Tenia una capella dedicada a Sant Antoni que donà culte a la població fins a la
construcció de la nova església de Sant Pere al segle XVII.
No es coneix quan va desaparèixer, però se sap que es
localitzava a l’antiga casa Vilar, ara anomenada Solà, construïda el 1718, per
tant l’edifici de l’antiga institució es devia enderrocar poc abans d’aquesta
data.
Pou públic de la plaça de la Vila
(segle XX)
Algunes fonts del nucli urbà, com aquesta, són pous públics que durant el segle XX es van reformar arquitectònicament per facilitar la recollida d’aigua a la població. Antigament els veïns, i sobretot les veïnes, extreien l’aigua del pou amb una corriola i un poal. Carregades amb càntirs o galledes, les dones recollien l’aigua i la portaven a casa per beure, cuinar o netejar.
Pou públic del carrer dels Perolers
(segle XX)
Fins a l’arribada de l’aigua corrent a les llars, les
famílies havien d’aconseguir l’aigua potable de fonts i pous com aquest.
Antigament hi havia un ofici vinculat als pous i fonts públiques, el d’aiguader
o aiguadera. Eren les persones que traginaven aigua per vendre-la. Aquest ofici
va durar fins a començament del segle XX i era habitual sobretot a les ciutats,
on proveïts d’un animal de bast carregat amb càntirs, oferien aigua la
població.
Foto publicada per l'Ajuntament de Navata
****************************************************************************
El carrer dels Perolers, herència dels
oficis medievals
El treball dels artesans perolers o calderers consistia en l’elaboració, no tan sols de les calderes i perols, tal com indica el seu nom, sinó també d’una bona part dels atuells d’aram —coure forjat o batut— que antigament omplien les cuines de moltes cases: paelles, cassoles, olles, marmites, càntirs, gerres...
Foto publicada per l'Ajuntament de Navata
****************************************************************************
Els oficis de la vila medieval. Els
gremis d’artesans
A l’edat mitjana la majoria d’habitants de Navata eren
pagesos i treballadors del camp, però dins la vila hi devia haver un nombre
d’artesans importants. S’han documentat paraires (treball de la llana),
ferrers, perolers o calderers, carnissers, forners, mestres de cases, etc. i
segurament molts d’altres que no n’ha quedat constància documental: dides,
sastres, sabaters, fusters, aiguaderes, boters...
Els gremis
Els artesans medievals s'agrupaven en gremis per
protegir-se de la competència. El gremi obligava a complir certes normes: no es
podia treballar sense permís; tots els artesans havien de treballar les
mateixes hores amb el mateix tipus d'eines, i, a més, el gremi controlava la
qualitat i el preu dels articles.
Els artesans del mateix gremi, solien tenir els tallers
en el mateix carrer i molts carrers actuals de les ciutats i viles de Catalunya
encara reben el nom dels gremis de l’edat mitjana. Aquest és el cas del carrer
dels Perolers.
Els gremis també eren els que controlaven els
treballadors de cada ofici: en primer lloc hi havia el mestre artesà que era el
que coneixia molt bé l’ofici, tenia taller propi i disposava de les seves
pròpies eines. En segon lloc hi havia l’oficial, que treballava al costat del
mestre artesà, i que quan tenia prou diners i coneixença de l’ofici, podia fer
un examen i establir-se per compte propi, i sempre amb el permís del gremi,
convertir-se en mestre artesà. En últim lloc hi havia l’aprenent, que des de
ben petit aprenia l’ofici amb el mestre, i quan tenia prou coneixements podia
passar a ser oficial.
El portal d’en Ballart
En aquest espai hi havia el portal oest de la muralla,
anomenat el portal d’en Ballart. Aquest nom li ve d’en Joan Ballart anomenat
també Ballart del Gorg. Aquest indret també se’l coneix popularment com la
placeta del Gorg, ja que antigament es creu que a la zona hi havia un gorg o
una bassa que recollia aigua, provablement de forma natural, i que devia ser
utilitzada pels vilatans.
Foto publicada per l'Ajuntament de Navata
****************************************************************************
Els elements defensius de la muralla
Les muralles, com estructures defensives que eren, tenien diversos elements arquitectònics que ajudaven els soldats a la defensa de la vila. Els elements més destacats, i els únics conservats a la muralla de Navata, eren les espitlleres, però també solien tenir matacà, una estructura que coronava la muralla (una mena de balconet sense terra) i que servia per poder observar i atacar amb calç viva, pedres, excrements... a l’enemic. I al capdamunt, o bé de la muralla o bé de les torres, hi havia els merlets; petits pilars de forma quadrada que formaven unes dents. L’espai que quedava entre pilar i pilar, l’utilitzaven els soldats per poder disparar a l’enemic.
La Creu de Terme dels Vilars (segle
XX)
Les creus de terme tenien com a funció principal
delimitar el territori, però també tenien la de beneir la contrada. A l’edat
mitjana i moderna, aquesta connotació religiosa servia també per donar la
benvinguda i deixar clar que hom estava en terra de cristians. Amb aquesta
benedicció, es mostrava públicament qui manava i quins valors es pretenien
fomentar. No eren simples fites, per això portaven una creu.
Aquesta creu llatina de ferro forjat, com el seu nom indica, porta cap a la zona dels Vilars.
Foto publicada per l'Ajuntament de Navata
Fora muralla, el creixement de la vila
Quan la muralla va començar a estrènyer el nucli urbà,
moltes cases noves es van començar a construir directament sobre el pany de
paret de l’estructura defensiva. Aquest és el cas de totes les cases del cantó
esquerre del carrer de la Muralla. I quan ja no s’hi va cabre dins el recinte
emmurallat es van començar a construir habitatges fora muralles (cantó dret
d’aquesta a via).
Actualment aquests habitatges estan units per uns passos
en volta que formen un dels conjunts més característics del nucli antic de la
vila. En aquest espai, s’intueix l’estructura d’una possible torre de guaita o
defensa de la muralla.
L’espitllera, un element defensiu de
la muralla
La muralla era una estructura defensiva, i com a tal, tenia elements específics per a la defensa del nucli emmurallat. Un d’aquests elements eren les espitlleres que servien per disparar a l’enemic sense ser vist. Similars a unes finestres, però amb forma atrompetada; des de dins la muralla, l’espitllera és ampla i hi cap una persona maniobrant una arma —arc, ballesta o arma de foc—, però des de l’exterior només es veu un petit forat o escletxa que fa impossible que l’enemic encerti el blanc. Normalment n’hi havia dues fileres, una a la planta baixa i una al primer pis.
La construcció de la muralla (segles
XIV-XV)
Les muralles servien principalment per defensar, però
també per demostrar força i independència política; jurídica, ja que separava
els proscrits a extramurs; fiscal; conformaven un límit físic; i, finalment,
servien com a ornament.
Eren construccions que havien de durar i ser resistents.
Tenien un gruix considerable, sobretot a la base. La tècnica constructiva solia
ser sempre la mateixa: dos llenços paral·lels, un d’interior i un d’exterior,
formats per pedres o carreus grans units amb morter de calç i, l’espai entre
llenços reblert de pedres més petites i terra. La part superior de les muralles
normalment era més prima i lleugera i sovint podia acabar amb un parapet de
fusta, que és per on passaven els soldats durant la ronda.
El primer mercat de Navata fou un privilegi que el rei
Jaume II va concedir a la vila l’11 de maig de 1317. Les primeres dècades se
celebrava els divendres. El 1599, el rei Felip III atorgà a la vila el
privilegi de celebrar una fira anual de dos dies de durada per Sant Antoni, el
17 de gener i l’endemà, i que el mercat setmanal s’organitzés els dissabtes.
Com que no tots els municipis tenien el privilegi
d’organitzar un mercat setmanal, els pagesos, artesans o comerciants d’aquests
indrets acudien a vendre als seus productes als mercats de les viles veïnes que
el podien fer setmanalment. Això feia que les viles que organitzaven mercat
tinguessin importància econòmica i social en el territori proper.
El Firal
L’indret on sembla que se celebraven el mercat i la fira,
l’esplanada situada a la sortida del portal del Batlle, és avui la plaça de
Sant Antoni. Aquest espai és conegut popularment com el Firal, de fet el lloc
es va anomenar oficialment així fins al 1951.
El portal del Batlle
En aquest espai de la muralla hi havia el portal sud,
anomenat el portal del Batlle. Aquest nom li ve de l’antiga casa Moragues,
família que ostentà el càrrec de batlle natural (títol hereditari) de la
baronia de Navata entre els segles XVI i XVIII. La casa està situada als caps
dels carrers de l’Empordà i dels Ametllers.
La Creu de Terme d’Ordis (segle XX)
Des de l’edat mitjana les creus de terme es posaven als
límits de les parròquies, de propietats privades o per delimitar l’espai
destinat a enterraments a la vora de les esglésies. A banda de fer de fita,
podrien haver estat erigides com a monument expiatori, en senyal d’algun
col·lectiu o, simplement, per fomentar la devoció dels passavolants.
El creixement dels nuclis urbans va provocar que moltes d’aquestes creus, aixecades originalment a l’exterior de pobles i ciutats, acabessin integrades dins les viles; aquest és el cas de la Creu d’Ordis. Aquest element rep el nom d’Ordis perquè està situat a l’antic camí que porta cap a la població veïna d’Ordis.
El reaprofitament de la pedra de la
muralla (segle XVII)
A la primera meitat del segle XVII, la muralla ja no feia
la seva funció d’element defensiu i el 1632 es va decidir aixecar el nou
edifici parroquial sobre una zona del costat de llevant de l’estructura i del
vall. Es va enderrocar la zona i bona part de les pedres sobrants es van
utilitzar per a la construcció del temple. El 1707, durant la Guerra de
Successió, es va fer una actuació per destruir les parts que restaven dempeus
de la fortificació que havia quedat del tot obsoleta.
L’església parroquial de Sant Pere de
Navata (segles XVII-XVIII)
L’església nova de Sant Pere de Navata es va començar a
construir la primera meitat del segle XVII amb estil gòtic tardà, sobre els
valls i els murs de la muralla. Les restes de carreus de l’edificació defensiva
es van utilitzar per bastir part del temple. La primera pedra de l’edifici
religiós fou col·locada el 22 de desembre de 1638, s’inaugurà el 1642 i un
gravat a la portalada barroca indica que fou acabat l’any 1746.
La llunyania al nucli urbà i la petita mida de Sant Pere
de can Miró va motivar el trasllat de l’església parroquial dins els murs de la
vila. En el moment que es consagra l’església nova, tot el culte passa al
temple del nucli urbà i l’edifici romànic de can Miró o Sant Pere vell deixa de
ser l’església parroquial.
Al costat de migdia de l’església hi ha la plaça de l’Era
de l’Obra, nom que fa referència a la construcció del temple, en aquest espai
hi havia instal·lat l’edifici de l’Obra i el Descans que va fer funció d’escola
fins a 1955. El cementiri també estigué en aquesta zona fins a 1890.
El pou públic de la placeta de Sant
Antoni (s XX)
Històricament els habitants de Navata, com en molts
d’altres llocs, han disposat de pous per a l’aprofitament de les aigües
subterrànies. El sistema d’aigües potables no va ser una realitat al municipi
fins a mitjan segle XX, per tant els pous públics o privats han sigut
fonamentals per al proveïment d’un element tan necessari per a la vida diària
de persones i animals, l’aigua.
La seva estructura arquitectònica actual data del segle
XX, però segurament són molt més antics i ja en època medieval o moderna devien
abastir les cases properes.
L’església de Sant Esteve de Canelles
(segles XI-XVIII)
L'església de Sant Esteve de Canelles ja apareix
esmentada documentalment l'any 855. L'edifici actual és, en les seves
estructures originals, un temple romànic dels segles XI-XIII, molt modificat en
èpoques posteriors. La façana i el campanar daten del segle XVIII, època en què
segurament també fou construïda la sagristia.
L’estructura romànica està formada per una sola nau amb absis semicircular. La volta de la nau té dos trams, que fa suposar dues etapes constructives diferents, el tram proper al frontis és cobert amb volta de canó i a la resta, cap a llevant, la volta és apuntada. Sembla doncs que l’església va ser construïda al segle XI i ampliada al XIII, època a la qual pertany l’absis. Els batents de fusta de la porta tenen alguns elements de forja que deuen ser restes d'un conjunt de ferramenta de tradició romànica.
L'església de Sant Pere és l'antiga parroquial del municipi
de Navata, situada al petit veïnat de Can Miró, al sud-est de la vila.
La primera notícia documental de l'església data de l'any
1019, que el bisbe Pere de Carcassona donà la parròquia de Sancti Petri de
Navata a la canònica de la seu de Girona.
L'església vella de Sant Pere de Navata (segle XII) és un
edifici romànic d'una sola nau amb absis semicircular a llevant. Al frontis de
ponent hi ha una notable portalada amb guardapols i quatre arquivoltes de mig
punt en gradació que reposen sobre impostes i un parell de columnes a cada
banda, llinda i timpà. Pel que fa a l'estructura, hi ha una accentuada
similitud amb les portades veïnes de Lladó i Cistella, com també amb la
Costoja. La porta conserva en molt bon estat la ferramenta de tipus
romànic, amb el forrellat en forma de serpent, l'atepeïda composició que
dibuixa la ferramenta és simètrica, fora del costat dret que presenta una
variant condicionada pel forrellat.
L'església de Sant Pere conserva també vestigis d'unes
pintures murals, molt malmeses que decoraven l'absis.
Foto publicada per l'Ajuntament de Navata
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada