ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA DE VILANOVA DE LA MUGA
VILANOVA DE LA MUGA - PERALADA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Construïda al segle XII, d’aquesta època només resten les
naus laterals i l’absis; la nau central fou reconstruïda entre els segles XII i
XIII. La part més interessant és a l’interior, on es conserven les pintures
murals de la nau central, que representen el Pantocràtor beneint els fidels,
amb les imatges del tetramorf i de dos
querubins amb sis ales i ulls per tot el cos; al tambor absidal també hi ha
representades tres escenes de la vida de Jesús.
Tot i que les pintures foren restaurades amb molt mala fortuna després de la Guerra Civil, entre 2018 i 2019 es van sotmetre a una nova intervenció de conservació-restauració realitzada en dues fases. Avui dia el conjunt mural de l’absis ens mostra tres èpoques pictòriques ben diferenciades: pintures murals romàniques del segle XII – XIII que conviuen íntimament amb les pintures realitzades el 1946 i les descobertes a la zona de l’arc triomfal possiblement executades entre els segles XVII – XVIII.
Descripció:
Església situada al centre
del poble, a davant del riu Muga. És un temple de planta basilical, de tres
naus i tres absis semicirculars. La façana està formada per una portalada de
dos arcs en degradació, llinda i timpà llis. La llinda està decorada amb tres
creus gregues, inscrites dins cercles. Damunt la porta, a la part central de la
façana hi ha una finestra amb arc de mig punt de mida inferior que les dues que
trobem a cada costat de la portalada. Damunt el frontis, s'hi bastí una
torre-campanar octogonal, que posseeix quatre arcades. Al mur lateral veiem
dues finestres amb arcs de mig punt, i a la part superior es conserva la
cornisa. L'altre mur lateral no té obertures i la cornisa és de secció de
bisell. La capçalera de l'església és formada per l'absis central semicircular
i dues absidioles de la mateixa forma.
La volta de la nau central és apuntada i seguida.
Les naus laterals posseeixen cobertes de quart de cercle. Els arcs formers són
de forma rebaixada sostinguts per pilastres quadrades. L'arc triomfal és de
punt rodó i la volta de l'absis és de quart d'esfera. Les absidioles laterals
també presenten arcs triomfals de mig punt i voltes en forma de quart d'esfera.
A l'absis central hi ha la decoració mural romànica, restaurada el 1946. Al
fons de la conca absidal hi veiem el Pantocràtor dins l'ametlla mística. El
braç dret és en posició de beneir, mentre la mà esquerra sosté el llibre. El Pantocràtor
està envoltat pel Tetramorf; cada símbol ostenta el nom de l'evangelista en uns
rètols que sostenen amb les mans, ungles o peülles segons el cas. Aquest tema
superior és completat dos àngels serafins de llargues ales encreuades i
proveïdes d'ulls. Una franja amb motius geomètrics separa aquesta part del fris
situat a cada banda de la finestra central. A la dreta hi podem veure l'escena
del rentament de peus; la figura de Sant Pere queda a l'intradós de la
finestra. A l'esquerra de l'absis hi ha l'escena de l'entrada a Jerusalem:
Jesús és representat dalt de l'ase seguit dels deixebles. Al seu davant hi ha
un arbre i al costat una torre i els murs de la ciutat. En un fris més baix hi
ha uns calzes d'on brollen unes tiges amb fulles molt estilitzades. Una franja
amb línies amb ziga-zaga separa aquest motiu de la draperia que ocupa la part
inferior del conjunt. En el vèrtex de l'arc triomfal hi ha el crismó i en el
mateix arc i els muntants, decoració geomètrica i floral.
A l'interior de l'església hi ha una pila
baptismal romànica monolítica de forma ovoide. És decorada amb un seguit d'arcs
cecs de mig punt que arrenquen d'unes falses columnetes, esculpides en baix
relleu.
També trobem una arqueta amb una inscripció en
llatí i un escut a cada costat en baix relleu. Aquesta arqueta està foradada,
ja que un dels mossens de l'església la va utilitzar com a menjadora per les
gallines.
Notícies
històriques:
El temple de Santa Eulàlia
és un edifici bastit en època romànica , encara que modificat posteriorment. La
documentació relativa a aquest temple fa referència a la seva existència ja el
1019, en l'acta de fundació de la Canònica de la Seu de Girona. L'"ecclesia
de Villanova" apareix també mencionada en les Rationes decimarum dels anys
1272 i 1280. La sagristia del temple és una obra datada entre els segles
XVI-XVII.
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=5&consulta=MCU2KzE3MTMyOCU=&codi=5722
Jaciment
El jaciment se situa sota l'actual església de Santa Eulàlia de Vilanova
de la Muga, i a la plaça de l'Església, just al marge est del riu la Muga, en
una zona urbana al centre de la població.
Es tracta d'un possible assentament d'època
romana, documentat arrel de les diverses troballes de material arqueològic als
voltants de l'església de Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga i en el mateix
context arquitectònic de l'església. És de planta basilical de tres naus
paral·leles, sense transsepte i amb capçalera de tres absis semicirculars. La
nau central és coberta amb una volta apuntada i seguida, i les laterals tenen
volta de quart de cercle. Les voltes de les dues absidioles són de quart
d'esfera. La volta de l'absis central té un perfil lleugerament apuntat.
La primera referència bibliogràfica d'aquestes
troballes es deuen a Miquel Oliva Prat (1953), quan diu que la construcció
romànica aprofita restes d'opus testaceum, teules i bipedals romans. Joan Badia
(1985) confirma la notícia i l'amplia descrivint un fragment de mur de 30 cm
d'alçada que queda afegit a l'obra romànica a l'exterior de l'absis
septentrional, fet amb còdols i lligats amb argamassa i afegeix que s'endevina
la cantonada formada per dues parets d'un edifici que situa en època romana. El
desembre de l'any 1995 es realitzà una intervenció arqueològica sota la direcció
de Manel Miró, que consistí en tres cales fetes a l'exterior de l'església.
Aquesta intervenció permeté documentar algunes fases de construcció de
l'església en època medieval, es documentaren algunes estructures
arquitectòniques de la primitiva església romànica, així com un parell de
sarcòfags de pedra. També determinà que l'estructura descrita per Badia, en
realitat es tractava d'una ossera del segle XVIII. Tot i trobar-se forces
fragments d'opus signinum reaprofitats, no es va poder confirmar l'existència
d'una vil·la romana en el subsòl de l'església, però la limitada actuació de la
intervenció fa que no es pugui descartar en una futura recerca més amplia.
Les restes constructives i elements reaprofitats
situen el jaciment en un període romà sense determinar. L'església i altres
elements documentats arrel de les excavacions són d'època alt-medieval.
L'estat de conservació és en gran part desconegut,
ja que no s'hi ha pogut excavar en extensió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada