CASTELL DE MOLINS o TORRE D'EN BUAC
PONT DE MOLINS - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Envoltat de vegetació nomès es pot veure pacialment les restes de la torre. Dintre el castell hi havia l’església de Santa Maria.
Època: segle
XI – XII
Descripció:
Aquest castell es troba en
un planell enlairat sobre la riba dreta de la Muga. El castell consta d'un
recinte murat de planta rectangular amb una torre a l'interior, dels quals en
queden pocs vestigis. La torre no està situada la centre sinó a la vora dels
murs de la banda de ponent. És de planta circular i només en un tram es
conserva fins a bona altura. L'aparell és de còdols escapçats, que es barregen
amb carreus no massa ben escairats, de diferents mides. Del llenç de muralla de
ponent que era situat prop de la torre pràcticament no en resten vestigis
apreciables. En el llenç septentrional hi resta un tram d'uns quatre metres de
llargada en la base, que s'estreny en guanyar altura. La banda meridional del
recinte, és ocupada per la capella avui molt enrunada.
Notícies
històriques:
Documentada el 1125, data
d'un conveni entre Ponç Hug I d'Empúries i Ramon Berenguer III de Barcelona.
Bernard Gauzfre de Molins pel que sembla, castlà
aquest castell, i fou un dels seus ostatges, que en una data que cal situar
entre 1115 i 1164 Jofre de Rocabertí, oferí al comte de Rosselló, pels afers de
Requesens.
El castell de Molins era un dels onze castells que
s'alçaven en la rodalia del castell de Llers i formaven part de les defenses de
la frontera del comtat de Besalú enfront dels dominis dels comtes d'Empúries.
Enllaç amb informació del jaciment:
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=1&consulta=MCU2KzE3MTM1MiU=&codi=8042
Es tracta del conjunt fortificat de Molins, format pel Castell i la Capella de Santa Maria. Les primeres notícies de la seva existència són en un document de l'any 1122. El castell formava part de la línia defensiva de la frontera entre els comtats de Besalú i el d'Empúries.
És un recinte murat de petites dimensions i de
planta rectangular del que només resten visibles dos costats. A l'interior, a
la banda de ponent, hi ha una torre d'homenatge de planta circular, d'uns 1,40
m d'amplada, de la qual es conserva una secció de gran alçada on es poden
observar dues voltes de canó que indiquen l'existència de dos pisos. Al mur
septentrional es conserva un merlet i una línia d'espitlleres rectangulars molt
estretes. Per altra banda, la part destruïda correspon al sector septentrional
fruit d'una esllavissada (Badia, 1990). El llenç meridional també ha
desaparegut en una bona part. L'aparell de l'estructura indica l'existència de
successives reformes. Les parts més ben conservades presenten una estructura en
carreus de petites dimensions i grans còdols lligats amb morter de calç. Altres
parts de l'estructura presenten un aparell a base de rierencs de mida petita,
barrejats amb trossos de terrissa. El primer tipus de parament és, segons
Badia, més antic, segurament de la segona meitat del segle XI.
A ponent es troba la capella de Santa Maria. Les
primeres notícies de la seva existència són força tardanes (segle XIV). Segons
alguns documents sembla que vers la segona meitat del segle XV la capella ja
era en ruïnes. Es tracta d'una estructura amb una sola nau i un absis de planta
semicircular a la banda de llevant de la qual es conserva la totalitat de la
seva planta en alçades molt desiguals, a l'angle sud-oest es conserva un
fragment de l'arrencada de la volta que cobria la nau. L'aparell de tota la
construcció és semblant al que apareix en sectors del castell, format per
còdols grossos i petits carreus lligats amb morter de calç i redreçats en
fileres regulars. Aquest tipus d'aparell constructiu, semblant al del castell,
és de la segona meitat del segle XI.
No s'hi ha realitzat mai cap tipus d'intervenció
arqueològica, si bé s'hi ha efectuat diferents tasques de neteja per part del
Grup d'Art i Treball del Centre Excursionista Empordanès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada