Blogs - pàgines - vincles

diumenge, 16 d’octubre del 2022

CAPELLA DE SANTA ANNA D'ARGELAGUER

ARGELAGUER - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/







Es tracta d’un edifici molt senzill, d’una sola nau i planta rectangular amb capçalera a llevant. La nau és coberta amb volt de canó i l’absis semicircular, sense cornisa ni finestra, s’obre directament a la nau. Per tipologia i elements constructius, l’edifici s’emmarca en la tradició constructiva rural d’entre els segles XI i XIII.

La porta d’entrada és adovellada i de mig punt, amb doble batent de fusta on es llegeix la inscripció Me fesit an 1848.

El forrellat de la porta és una mostra del treball del ferro forjat típica del romànic català. Acabat en forma de cap de serp, per tota la barra s’hi reconeix una incisió en zigazaga que emula la pell escatada d’una serp. Amb tot, no és possible garantir-ne amb certesa la datació. 

L’antiga porxada

L’església havia tingut també un espaiós atri o porxo, d’època posterior a la construcció de l’església. Amb coberta a doble vessant i sostingut per dues grans arcades apuntades, el porxo abastava tot l’ample de l’església i sostenia, als extrems, al mur de l’església i al mur de la casa dle davant, que llavors s’anomenava Can Quelic de la Sila. D’un tradicional estil gòtic auster, el porxo probablement havia estat construït  entre els segles XV i XVI. La primera referència escrita que en tenim data de l’any 1554.

Després de més de 400 anys acollint una part important de la vida i loci municipals, l’antic porxo de Santa Anna va ser enderrocat pel Bisbat l’any 1967. Actualment l’església està destinada a usos culturals del municipi.

En aquesta època, aquests tipus de porxades tenia un pes social molt important, ja que es tractava d’un espai central i arrecerat de les inclemències meteorològiques. En principi s’utilitzava per al sopluig dels pelegrins qu es dirigien a Sant Jaume de Compostela, però sabem també que s’hi duien a terme nombroses activitats extra-religioses afavorides pel trànsit del camí ral, que passava arran dels murs de l’església. Tenim constància documental de les queixes del Bisbat per la realització d’aquestes activitats, així com de reiterades prohibicions de jugar i treballar sota el porxo.

Antigament, alguns dels viatgers que passaven per Argelaguer deixaven els carros i cavalls lligats al porxo i s’allotjaven a Ca la Ció, la casa que encara avui hi ha al costat de la Capella de Santa Anna, al número 2 de la Plaça de Santa Anna.







*****************************************************
Enllaç amb informació:

Història:

És un edifici d’origen romànic del qual no tenim referències documentals al llarg de l’edat mitjana. Tanmateix sabem que al segle XVIII depenia de la parròquia de la vila, dedicada a santa Maria. Pel que fa a èpoques més recents, tampoc no disposem d’informació, i tan sols la data de 1848 a la fusta de la porta d’accés ens notifica que ha sofert algunes reformes. L’any 1975 fou restaurada pels veïns de la població.

Església:

Es tracta d’un edifici molt simple, d’una nau rectangular, coberta amb una volta de canó seguit i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau.

La porta s’obre a la façana de ponent, i l’aparell és de còdols i petits carreus senzillament desbastats, disposats en filades uniformes i regulars, que només assoleixen una certa homogeneïtat i qualitat de talla en l’arc que obre l’absis.

L’aspecte general és el d’una obra senzilla, de datació imprecisa, perquè la seva filiació correspon a les formes rurals de l’arquitectura dels segles XI al XIII, sense que es pugui excloure que l’obra actual correspon a una reedificació sobre les bases d’un edifici medieval.

Forja:

A la porta del costat de migjorn de l’església es conserva una mostra del treball en ferro forjat habitual en el romànic català.

Es tracta d’un senzill forrellat. És una peça massissa i allargada de ferro que es replega a la punta i acaba en forma de cap de serp. Per tot el seu cos, hi ha unes lleus incisions fent ziga-zaga que conformen un motiu geomètric a base de rombes; el dibuix sembla representar la pell amb escates d’un ofidi. És curiós d’observar com aquesta forma (la de pany allargat), permet utilitzar una simbologia com la de la serp o el dragó, un animal mitològic amb un fort significat en l’escatologia de l’època medieval.

D’aquests tipus de forrellats, n’hi ha en molts diversos llocs i de diferents èpoques. Habitualment els ferrers marcaven les peces que sortien dels seus tallers. Però la documentació que en posseïm és escassa i en la majoria dels casos pertany a segles més avançats del romànic. Ara bé, això no vol dir que un forrellat com el que veiem, sense marca que l’identifiqui, hagi d’ésser necessàriament de temps més antics. Les tipologies del ferro forjat no variaren substancialment en la seva forma al llarg de molts segles i les còpies realitzades en segles posteriors al romànic foren substancioses.

Amb tot, però, hi ha diferents peces semblants en llocs geogràficament molt separats, als quals ha estat donada una datació també totalment diferenciada. Al Museu Episcopal de Vic hi ha peces de la mateixa tipologia que van des del segle XIII al XVII.

Més a prop del que ara estudiem es troben, formalment i geogràfica, els forrellats de Sant Pere de Montagut a la Garrotxa i el de Sant Bartomeu de Navarcles al Bages. Ambdós formen conjunt amb unes magnífiques portes ferrades datables del romànic; per aquest motiu, encara que no coneixem la dada exacta, sí que podem dir que aquests treballs en ferro forjat són els habituals en aquests segles.

*****************************************************

Altres enllaços amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=1&consulta=MCU0KzE3MDEwMSU=&codi=9866

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/02/capella-de-santa-anna-dargelaguer-la.html?fbclid=IwAR1EqYfmDnxCJbGGiGLAD-f8kd9PpADmna_M9opnAgwDq5yuJr0A8UG-wjA

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/495_SAnnaArgelaguer/SAnnaArgelaguer.htm

https://elromanic.wordpress.com/2018/08/14/santa-anna-dargelaguer-argelaguer/?fbclid=IwAR3XTXLyYVNvEXLcBLhYoXADcxgdtBgg8NtOTGCom_ZofddgTGNhbcQcWIU

http://www.artmedieval.net/Santa%20Anna%20Argelaguer.htm

https://www.catalunyamedieval.es/capella-de-santa-anna-argelaguer-garrotxa/

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3096/

*****************************************************








1 comentari:

  1. Goigs d'aquesta capella... https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/02/goigs-santa-anna-argelaguer-garrotxa.html

    ResponElimina