Llocs de Catalunya

EL CAMÍ RAL D'ARGELAGUER

ARGELAGUER - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Una via d'origen romà

El camí ral o camí reial és el nom que es dóna, en època medieval , als antics camins públics. Molts d’aquests camins ja existien des de la prehistòria i es van consolidar en època romana, i han estat utilitzats i ampliats al llarg de la nostra història. La Via Augusta, ruta principal que unia Roma i Cadis passant pels Alps i la Gàl·lia, entrava a la península Ibèrica pel coll del Portús i travessava l’Empordà de nord a sud. La Via Annia era un brancal transversal de la Via Augusta. Comunicava la plana de l’Empordà amb les comarques de muntanya: la Garrotxa, el Ripollès, i el Vallespir. Des de Figueres es dirigia cap a Besalú; passava prop d’Argelaguer i travessava la Garrotxa fins a Sant Joan les Fonts. A la vall de Bianya s’enlairava a Capsacosta i enllaçava amb el coll d’Ares, i es tornava a unir, ja a la Gàl·lia, amb la Via Domitia.

Era habitual que, per arribar a molts municipis, es creés un ramal o desviació del camí principal. A Argelaguer, el camí ral passava pel carrer Major però tenia un ramal que es desviava pel torrent del Vinyot i anava cap a l’església parroquial; després continuava cap a la capella de Santa Anna, probablement passant per davant del castell dels Montpalau –o bé vorejant l’església per la banda sud- , i tornava a dirigir-se cap al vial principal.

Els camins medievals

A l’edat mitjana la gent viatjava bastant. Existien relacions internacionals, monàstiques, emigració d’artistes i artesans, comerç, pelegrinatge,… El territori estava solcat de gran quantitat de vies i senders que comunicaven castells, monestirs, esglésies, pobles, masies, molins i fargues. Fins al Decret de Nova Planta [1715], la xarxa de camins rals era propietat del rei i tant els camins com les persones i mercaderies que hi circulaven es trobaven sota la seva protecció a canvi del pagament d’una sèrie d’impostos.

Existien dues tipologies principals de camí:

1 – Els camins de carro, carreres o camins rodats. D’herència probablement romana, aquests camins es trobaven tansols a les zones planes; a molts pobles de muntanya, els carros només

hi podien fer viatges curts, i el carro es construïa al mateix poble.

2 – Els camins de ferradura o de bast, que eren els més abundants. La seva amplada permetia el pas d’una persona o d’un animal, per exemple un cavall o una mula. Antigament, les cavalleries es calçaven amb ferradures i es cobrien amb un bast per transportar càrrega; d’aquí prové el nom d’aquests camins.

La transhumància

Aquesta via va tenir un altre ús molt destacat, ja que va ser fins fa ben poc una important via de transhumància, anomenada carrerada de l’Empordà o de Marina, i facilitava el desplaçament dels ramats des de Núria, Puigcerdà i Alpfins arran de mar, passant per Ripoll o Ribes de Freser, la vall del Bac, Tortellà, Argelaguer, Besalú i Crespià. La transhumància és el desplaçament d’animals seguint el cicle de pastures: des de les pastures muntanyenques d’estiu fins a les pastures d’hivern localitzades a la plana. A Catalunya, la transhumància es va impulsar especialmente a partir del segle XII gràcies a l’interès dels grans monestirs en la producció de llana. La seva època daurada va ser als segles XVI i XVII, quan es consolidaren grans fires ramaderes i una poderosa indústria.

Sabies que...?

Per aquest camí hi van passar visigots, àrabs i francs. Més tard, les tropes de Napoleó i els exèrcits carlistes. Camins com aquest configuren el nostre patrimoni històric, i són una de les peces clau que ens permeten interpretar la nostra història, però també ens apropen a allò més quotidià, als vincles familiars i veïnals que configuren unes vivències diàries sovint allunyades dels grans esdeveniments històrics.

Reconstrucció del ramal del camí ral al seu pas per Argelaguer

Nova descripció geogràfica del Principat de Catalunya, any 1769 (fragment). Institut Cartogràfic de Catalunya. Pas de la via Annia (en discontinu, reconstrucció)

La via de Capsacosta, fragment de la Via Annia, és un dels exemples més interessants i més ben conservats de via romana al nostre país, i està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.