Blogs - pàgines - vincles

dimarts, 25 d’octubre del 2022

ESGLÉSIA VELLA DE SANT MARTÍ DE SENTFORES

SENTFORES - VIC - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 













************************************************************
Enllaç amb informació:

Aquesta església es troba al vessant de tramuntana de Costes Males, sobre un turó elevat mirant vers el nord de la Plana de Vic i la vall de Santa Eulàlia de Riuprimer. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 36,3 —y 40,7 (31 tdg 363407).

Per arribar-hi hom pot agafar la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria BV-4316. Al punt quilomètric 4,100, abans de passar un pont sobre el riu Mèder, hi ha un trencall a mà esquerra que va a la Riera i continua cap a l’Hom. A 1 500 m de la carretera hi ha un trencall a mà dreta que, just al començament, es bifurca. Si hom agafa el camí més baix, amb 130 m troba l’església. 

Història

Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Sentfores. De sempre fou parròquia del terme, situació que encara conserva en un altre temple i un altre lloc.

El terme del castell de Sentfores es documenta a partir del 911, quan Melanci i la seva muller Maçanna vengueren a Florenci i a la seva muller Riqueleva una peça de terra, situada al comtat d’Osona, al terme del castell de Sentfores.

L’església de Sant Martí amb les funcions parroquials es troba ja el 930, quan Feliu i la seva muller Iquila, junt amb Todesera, vengueren a Branduí una peça de terra, situada a la parroquia de Sant Martí, prop del vilar d’Andevert. Durant aquest mateix any Branduí féu diverses compres de terres al mateix lloc, una de les quals afrontava amb el riu Mèder, que passa pel terme de Sant Martí de Sentfores.

Aquest temple o un altre va ser substituït el 1151 per un de nou, ja que el bisbe de Vic, Pere de Redorta, acudí a consagrar l’església de Sant Martí, bisbe i confessor. Com a dotació li donà tot el que li cedissin els homes o ella adquirís, li cedí els cementiris i sagrers i li subjectà les esglésies de Sant Pere del Castell, i Santa Cecília del Pla de la Carrera, tal com tenia de temps antic. Després de descriure minuciosament el terme, li concedí els delmes i primícies i les oblacions dels fidels. Els parroquians es comprometeren a donar per a il·luminació una punyera d’ordi els que tinguessin dos bous, i mitja els que només en tinguessin un, la vigèsima part de les primícies i, sinó, la tercera part dels rèdits de tota la parròquia, mentre el delme de la parròquia se l’havien de partir meitat per meitat el capellà de l’església i l’hebdomadari o rector.

El 1258 a més de l’altar de sant Martí es veneraren a l’església els de sant Nicolau i santa Maria, i el 1597 el de la Mare de Déu del Roser amb la confraria corresponent. Abans del 1670 s’hi erigí un nou altar en honor a sant Isidre.

El temple del segle XII sofrí importants modificacions. El 1594 se li feu un portal nou i es refeu la volta. Vers el 1690 l’església fou totalment arrebossada i pintada.

L’augment de població del barri de la Guixa feu que aquests pobladors volguessin una església nova en el barri en comptes d’haver-se de desplaçar lluny. El 1855 s’iniciaren els tràmits, però no s’acabà de construir la part essencial de l’església i la rectoria fins el 1878, any en el qual encara faltava acabar la façana i el campanar; fou beneïda aquest any pel bisbe de Vic, Pere Colomer. Arran del canvi de temple es traslladaren tots els objectes de culte de l’església vella, que quedà sense culte. Avui dia es troba totalment abandonada amb la volta esfondrada i sense gaires esperances de salvació.

Església

El conjunt de les runes de Sant Martí de Sentfores és impressionant. Les heures cobreixen el vessant nord-est i el campanar. Exteriorment i des de baix de la carretera sembla un conjunt sencer, però interiorment és un caos. La volta de la nau està totalment aterrada, hi ha forats per tot arreu, amb les parets esqueixades i desgruixades.

Inicialment era una església d’una sola nau, capçada amb un absis semicircular i coberta amb volta de canó. Avui, després d’unes reformes, presenta l’aspecte d’una església d’una sola nau, amb dues capelles laterals de diferent època i absis rectangular. La nau primitiva es va esfondrar, es varen regruixar les parets i es va construir una nova volta de pedra de punt d’ametlla. L’absis fou retallat per donar-li forma carrada i es varen afegir les dues capelles. Es va fer un cor amb fusta i dos altars laterals refosos a les parets. La porta, al mur de migjorn, és barroca tardana, però sembla que té la mateixa posició que la porta primitiva.

A mà dreta de l’absis hi ha una sagristia afegida que en tapa un terç i forma un cos unitari amb la capella lateral dreta. La sagristia era coberta amb volta de quatre punts i teulada de fusta.

Hi ha restes d’una pica de pedra molt noble. La capella del costat era coberta amb volta de canó i enguixada amb cornises i dibuixos del tipus gòtic molt tardà. L’altra capella és coberta amb volta de punt d’ametlla. En aquesta capella hi ha un armari de pedra amb la data de 1598. Sobre aquesta capella hi ha el campanar d’un sol pis amb dues finestres a cada cara, cobert amb volta d’aresta i teulada de lloses.

El campanar té aparença romànica a la base, però és posterior a l’absis, ja que el tapa; els carreus amb què ha estat construït són molt diferenciats. Dintre la paret de tramuntana del campanar hi ha una escala de cargol, aterrada, per a pujar-hi.

L’absis és sobrealçat i queden restes de les primitives arcuacions llombardes. Al seu centre hi ha una finestra tapada.

La cornisa actual de tot l’edifici és de tres bandes de maó i dues de teula excepte la sagristia, que té una banda de cada menys.

Creu processional 

Al Museu Episcopal de Vic i amb el número d’inventari 1022 es conserva una creu processional d’aram de 36,5 cm d’alt per 18 cm d’envergadura, procedent de l’església de Sant Martí de Sentfores, la qual ingressà al museu amb anterioritat a l’any 1898.

Fàcilment es pot veure que es tracta d’una peça de les darreres manifestacions de l’escola llemosina dins el món romànic. Es tracta d’una creu metàl·lica floronada amb una expansió aureolada central. Als braços hi ha també sengles expansions ovals distribuïdes simètricament. L’ornamentació i les figures han estat treballades amb burí.

La peça sembla haver sofert algunes modificacions al llarg de la seva història. A la cara principal de la creu no es conserva la figura del Crist crucificat, i li resten tan sols les figures de Maria i sant Joan, disposades a la meitats del braços per sobre dels espais ovals. El Titulus a la part posterior, és un element reaprofitat.

Al revers de la creu i al centre, hi ha la figura de la Maiestas Domini amb nimbe crucífer, que beneeix amb la mà dreta i amb un llibre o glossa a l’esquerra. A sobre hi ha un cartell horitzontal amb l’anagrama IHS que mostra vestigis d’esmalt vermell.

L’ornamentació gravada presenta una decoració de rínxols vegetals sobre un fons guilloché*.

La pobresa d’elements estilístics i iconogràfics que trobem en aquesta creu, dificulta la seva aproximació cronològica. Tan sols podem afirmar que aquesta tipologia de creus metàl·liques fa aparició en els inicis del segle XIII. En un primer moment, seguiran els models de les creus amb ànima de fusta. No serà fins cap al segon quart del segle XIII que apareix la creu floronada amb expansió circular i oval al mig dels braços. A mitjan segle, les extremitats d’aquestes creus, evolucionen i prenen la forma de flor de lis.

No és difícil poder establir paral·lelismes, ja que aquest tipus de creu gaudeix d’una bona acceptació al llarg de tot el segle XIII. Al Museu d’Art de Catalunya (núm. 1 598), i al Museu de Clarmond Ferrand hi ha conservades dues creus que responen a la mateixa tipologia de la creu de Sentfores.

L’estat de la qüestió dins els estudis de creus totalment metàl·liques de la darrera etapa de l’estil romànic no ha arribat a determinar encara si són totes de procedència llemosina o si seria factible pensar en uns possibles tallers peninsulars. La peça de Vic que presentem, s’inclou dins aquest grup d’obres que caldria situar en un ampli marc cronològic que s’inicia el segon quart del segle XIII.

************************************************************

Altres enllaços amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=166&consulta=MCU0KzA4Mjk4MSU=&codi=24681

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/06/labando-esfereidor-de-sant-marti-de.html

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2020/11/sant-marti-de-sentfores-vic-osona.html

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-marti-de-sentfores-vic-osona/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=17078

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/431_SMartiSentfores/SMartiSentfores.htm

http://www.artmedieval.net/Barcelona/Sant%20Marti%20Sentfores.htm

************************************************************






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada