ESGLÉSIA VELLA DE SANT MARTÍ DE SENTFORES
SENTFORES - VIC - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Aquesta església es troba al vessant de tramuntana de
Costes Males, sobre un turó elevat mirant vers el nord de la Plana de Vic i la
vall de Santa Eulàlia de Riuprimer. Aquesta església figura situada en el mapa
del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full
332-M781: x 36,3 —y 40,7 (31 tdg 363407).
Per arribar-hi hom pot agafar la carretera de Vic a Moià
i Calaf per Súria BV-4316. Al punt quilomètric 4,100, abans de passar un pont
sobre el riu Mèder, hi ha un trencall a mà esquerra que va a la Riera i
continua cap a l’Hom. A 1 500 m de la carretera hi ha un trencall a mà dreta
que, just al començament, es bifurca. Si hom agafa el camí més baix, amb 130 m
troba l’església.
Història
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme
del castell de Sentfores. De sempre fou parròquia del terme, situació que
encara conserva en un altre temple i un altre lloc.
El terme del castell de Sentfores es documenta a partir
del 911, quan Melanci i la seva muller Maçanna vengueren a Florenci i a la seva
muller Riqueleva una peça de terra, situada al comtat d’Osona, al terme del
castell de Sentfores.
L’església de Sant Martí amb les funcions parroquials es
troba ja el 930, quan Feliu i la seva muller Iquila, junt amb Todesera,
vengueren a Branduí una peça de terra, situada a la parroquia de Sant Martí,
prop del vilar d’Andevert. Durant aquest mateix any Branduí féu diverses
compres de terres al mateix lloc, una de les quals afrontava amb el riu Mèder,
que passa pel terme de Sant Martí de Sentfores.
Aquest temple o un altre va ser substituït el 1151 per un
de nou, ja que el bisbe de Vic, Pere de Redorta, acudí a consagrar l’església
de Sant Martí, bisbe i confessor. Com a dotació li donà tot el que li cedissin
els homes o ella adquirís, li cedí els cementiris i sagrers i li subjectà les
esglésies de Sant Pere del Castell, i Santa Cecília del Pla de la Carrera, tal
com tenia de temps antic. Després de descriure minuciosament el terme, li
concedí els delmes i primícies i les oblacions dels fidels. Els parroquians es
comprometeren a donar per a il·luminació una punyera d’ordi els que tinguessin
dos bous, i mitja els que només en tinguessin un, la vigèsima part de les
primícies i, sinó, la tercera part dels rèdits de tota la parròquia, mentre el
delme de la parròquia se l’havien de partir meitat per meitat el capellà de
l’església i l’hebdomadari o rector.
El 1258 a més de l’altar de sant Martí es veneraren a
l’església els de sant Nicolau i santa Maria, i el 1597 el de la Mare de Déu
del Roser amb la confraria corresponent. Abans del 1670 s’hi erigí un nou altar
en honor a sant Isidre.
El temple del segle XII sofrí importants modificacions.
El 1594 se li feu un portal nou i es refeu la volta. Vers el 1690 l’església
fou totalment arrebossada i pintada.
L’augment de població del barri de la Guixa feu que
aquests pobladors volguessin una església nova en el barri en comptes
d’haver-se de desplaçar lluny. El 1855 s’iniciaren els tràmits, però no s’acabà
de construir la part essencial de l’església i la rectoria fins el 1878, any en
el qual encara faltava acabar la façana i el campanar; fou beneïda aquest any
pel bisbe de Vic, Pere Colomer. Arran del canvi de temple es traslladaren tots
els objectes de culte de l’església vella, que quedà sense culte. Avui dia es
troba totalment abandonada amb la volta esfondrada i sense gaires esperances de
salvació.
Església
El conjunt de les runes de Sant Martí de Sentfores és
impressionant. Les heures cobreixen el vessant nord-est i el campanar.
Exteriorment i des de baix de la carretera sembla un conjunt sencer, però
interiorment és un caos. La volta de la nau està totalment aterrada, hi ha
forats per tot arreu, amb les parets esqueixades i desgruixades.
Inicialment era una església d’una sola nau, capçada amb
un absis semicircular i coberta amb volta de canó. Avui, després d’unes
reformes, presenta l’aspecte d’una església d’una sola nau, amb dues capelles
laterals de diferent època i absis rectangular. La nau primitiva es va
esfondrar, es varen regruixar les parets i es va construir una nova volta de
pedra de punt d’ametlla. L’absis fou retallat per donar-li forma carrada i es
varen afegir les dues capelles. Es va fer un cor amb fusta i dos altars
laterals refosos a les parets. La porta, al mur de migjorn, és barroca tardana,
però sembla que té la mateixa posició que la porta primitiva.
A mà dreta de l’absis hi ha una sagristia afegida que en
tapa un terç i forma un cos unitari amb la capella lateral dreta. La sagristia
era coberta amb volta de quatre punts i teulada de fusta.
Hi ha restes d’una pica de pedra molt noble. La capella
del costat era coberta amb volta de canó i enguixada amb cornises i dibuixos
del tipus gòtic molt tardà. L’altra capella és coberta amb volta de punt
d’ametlla. En aquesta capella hi ha un armari de pedra amb la data de 1598.
Sobre aquesta capella hi ha el campanar d’un sol pis amb dues finestres a cada
cara, cobert amb volta d’aresta i teulada de lloses.
El campanar té aparença romànica a la base, però és
posterior a l’absis, ja que el tapa; els carreus amb què ha estat construït són
molt diferenciats. Dintre la paret de tramuntana del campanar hi ha una escala
de cargol, aterrada, per a pujar-hi.
L’absis és sobrealçat i queden restes de les primitives
arcuacions llombardes. Al seu centre hi ha una finestra tapada.
La cornisa actual de tot l’edifici és de tres bandes de
maó i dues de teula excepte la sagristia, que té una banda de cada menys.
Creu processional
Al Museu Episcopal de Vic i amb el número d’inventari
1022 es conserva una creu processional d’aram de 36,5 cm d’alt per 18 cm
d’envergadura, procedent de l’església de Sant Martí de Sentfores, la qual
ingressà al museu amb anterioritat a l’any 1898.
Fàcilment es pot veure que es tracta d’una peça de les
darreres manifestacions de l’escola llemosina dins el món romànic. Es tracta
d’una creu metàl·lica floronada amb una expansió aureolada central. Als braços
hi ha també sengles expansions ovals distribuïdes simètricament. L’ornamentació
i les figures han estat treballades amb burí.
La peça sembla haver sofert algunes modificacions al
llarg de la seva història. A la cara principal de la creu no es conserva la
figura del Crist crucificat, i li resten tan sols les figures de Maria i sant
Joan, disposades a la meitats del braços per sobre dels espais ovals. El Titulus a
la part posterior, és un element reaprofitat.
Al revers de la creu i al centre, hi ha la figura de
la Maiestas Domini amb nimbe crucífer, que beneeix amb la mà dreta i
amb un llibre o glossa a l’esquerra. A sobre hi ha un cartell horitzontal amb
l’anagrama IHS que mostra vestigis d’esmalt vermell.
L’ornamentació gravada presenta una decoració de rínxols
vegetals sobre un fons guilloché*.
La pobresa d’elements estilístics i iconogràfics que
trobem en aquesta creu, dificulta la seva aproximació cronològica. Tan sols
podem afirmar que aquesta tipologia de creus metàl·liques fa aparició en els
inicis del segle XIII. En un primer moment, seguiran els models de les creus
amb ànima de fusta. No serà fins cap al segon quart del segle XIII que apareix
la creu floronada amb expansió circular i oval al mig dels braços. A mitjan
segle, les extremitats d’aquestes creus, evolucionen i prenen la forma de flor
de lis.
No és difícil poder establir paral·lelismes, ja que
aquest tipus de creu gaudeix d’una bona acceptació al llarg de tot el segle
XIII. Al Museu d’Art de Catalunya (núm. 1 598), i al Museu de Clarmond Ferrand
hi ha conservades dues creus que responen a la mateixa tipologia de la creu de
Sentfores.
L’estat de la qüestió dins els estudis de creus totalment
metàl·liques de la darrera etapa de l’estil romànic no ha arribat a determinar
encara si són totes de procedència llemosina o si seria factible pensar en uns
possibles tallers peninsulars. La peça de Vic que presentem, s’inclou dins
aquest grup d’obres que caldria situar en un ampli marc cronològic que s’inicia
el segon quart del segle XIII.
************************************************************
Altres enllaços amb informació:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=166&consulta=MCU0KzA4Mjk4MSU=&codi=24681
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/06/labando-esfereidor-de-sant-marti-de.html
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2020/11/sant-marti-de-sentfores-vic-osona.html
https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-marti-de-sentfores-vic-osona/
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=17078
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/431_SMartiSentfores/SMartiSentfores.htm
http://www.artmedieval.net/Barcelona/Sant%20Marti%20Sentfores.htm
************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada