VIL·LA ROMANA DE CAN TERRERS
LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
A finals del segle XIX, sota les alzines centenàries del
bosc de la Xambonera, els i les excursionistes hi descobrien “restes d’un gran
edifici format per nombroses cambres i apartaments, algun dels quals conservava
fins i tot part de la coberta en forma de volta”. Era la vil·la de can Terrers
que, a l’empara del bosc, encara era una construcció monumental.
Des de llavors, de la vil·la n’han sortit tot tipus de
materials, alguns dels quals demostren l’opulència que devia tenir l’edifici
original i la riquesa dels seus propietaris. Llàstima que molts d’aquests
materials van aparèixer en excavacions sense control, i no en coneixem
exactament la seva procedència, i que d’altres només en tenim la referència, però
amb el temps han desaparegut.
D’entre els materials sorgits de can Terrers, destaquen sobretot un mosaic, datat al segle II d.C. que representa el rostre d’una dona amb un vel i que sembla que formava part d’una composició que representava les quatre estacions; un fragment d’una escultura que representa el déu Dionis jove, realitzada amb marbre de Tunísia; un fragment d’una estàtua masculina, del segle II d.C., elaborada amb marbre de Carrara (Itàlia); pintures murals, del III estil pompeià, datades entre els anys 24 i 45 d.C., que decoraven les parets d’algunes habitacions; ceràmiques de tot tipus, procedents d’Hispània, però també d’Itàlia, Àfrica i la Gàlia; anells i d’altres elements d’ornamentació personal ; fragments constructius de marbre; vasos de vidre que contenien ungüents per a la pell i que es feien servir per als banys.
Aquest es l’aspecte que devia tenir La Vil·la romana de
Can Terrers ara fa 2.000 anys, al segle I de la nostre era. Les excavacions i investigacions
que s’hi ha fet , i l’anàlisi d’exemples similars, han permès realitzar-ne aquest
dibuix aproximat.
Ja ho veieu, sou a sobre de les restes del que es coneix
com a “edifici dels contraforts”. El seu nom prové dels contraforts que aguanten
el gran mur que tanca l’edifici pel costat de la carretera. Al segle I,
fixeu-vos-hi, encara no hi eren. A l’espai on som, en aquell moment, probablement
s’hi treballava, o s’hi emmagatzemaven productes ... O potser hi dormien part
de les esclaves i esclaus que deien gairebé tota la feina de la vil·la.
I és que és evident que, per funcionar un complex com
aquest, calia fer molta feina. Perquè es produïa per alimentar i proporcionar
tot allò necessari a la família propietària i al personal que hi treballava,
que segur era molt. I perquè també es produïa per guanyar diners, segons allò que
l’imperi necessités.
Fa 2.000 anys, Can Terrers feia vi per a tot l’imperi. Però
més enllà de la producció, a la vil·la també calia treballar molt per satisfer
els luxes de la propietat, que ja veieu que disposava de uns banys calents
privats i d’uns espais residencials majestuosos.
La vil·la de Can Terrers, 2.000 anys enrere, dominava
aquest sector del territori. I el va dominar dins al segle V, quan va ser
abandonada. De totes maneres, una vegada abandonada i fins a l’actualitat, ha
estat sempre present en els canvis que ha sofert la zona. A vegades, les seves
restes s’han convertit en la casa de persones que segur que no sabien res de l’imperi
romà; a vegades, ha proporcionat els materials que es necessitaven per
construir noves edificacions; també ha donat nom a masos medievals; fins a
meitat del segle XX, ha format part d’un bosc majestuós; i avui, ens explica
qui, quan i de quina manera vivia a la terra que trepitgem fa 2.000 anys.
La vil·la és només el primer pas dels 2.000 anys d’història
que, a Can Terrers, pots fer en quatre passes.
Important vil·la romana situada a la línia de la segona
terrassa est del riu Congost, al sud del torrent de Malhivern, a 150 metres de
Can Tarrés i de la capella de Sta. Maria del Camí. El jaciment es coneixia des
de finals del s. XIX i havia estat espoliat en diverses ocasions. L'accés al
jaciment s'efectua per la carretera N-152 de Granollers a La Garriga. Passat el
punt quilomètric 36, la carretera travessa el torrent esmentat, el qual és
paral·lel al camí veïnall anomenat també de Malhivern. Aquest, dóna accés
directe a la part visitable del jaciment. Durant els anys setanta, Ricard Pasqual
encapçalà unes campanyes que deixaren visitables els banys de la casa situats a
l'extrem sud-oest. Per altra banda, l'agost de 1983, es realitzà una primera
fase de delimitació del jaciment encomanada a Jordi Pardo i Albert Bacaria. La
superfície arqueològica amb estructures supera els 3.500 metres. L'intèrval
d'ocupació va d'un moment de fundació tardo-republicà fins a finals del segle V
dC, amb possible perduració al segles VI-VII dC. Els materials localitzats abasten
tots els tipus ceràmics d'aquestes fases, amb gran quantitat de materials de
producció Nord Africana (terra sigillata Clara A, C i D). Durant la campanya de
1983, va aparèixer un fragment d'un vaset de ceràmica de producció coríntia.
Aquesta vil.la presenta una forta activitat Baix Imperial que es pot estudiar
arquitectònicament en dues subfases. La perduració medieval es soluciona amb el
MasTerrés i Santa Maria del Camí. La vil.la té en l'actualitat els banys
visitables amb APODITERIUM, FRIGIDARIUM, TEPIDARIUM i CALDARI. 1983 l'Àrea
d'Arqueologia del Museu de Granollers, sota la iniciativa del Servei
d'Arqueologia de la Generalitat, endegà una campanya de prospecció exhaustiva
del jaciment, amb l'objectiu de delimitar l'extensió de la vil·la, precisar la
seva cronologia i fer la planimetria de l'edifici dels banys. Entre els anys
1993 i 2004 es van dur a terme diverses campanyes de restauració i adequació
destinades a recuperar les estructures excavades de l'edifici dels banys i del
mur de contraforts i estructures annexes. L'any 1995 es va dur a terme una
campanya de prospecció exhaustiva per delimitar l'extensió global del jaciment,
determinar la zona de protecció i facilitar els tràmits de la declaració del
jaciment com a Bé Cultural d'interès Nacional (BCIN). Per tal d'assolir una
major eficàcia i precisió, es van combinar tres tipus de prospecció: geofísica,
arqueològica (rases de prospecció mecànica) i superficial intensiva. Els anys
2002 i 2003 es van fer unes intervencions de control al mur de contraforts.
Entre 2004 i 2005 es realitzà una actuació arqueològica per tal d'elaborar el
Pla Director regulador de les futures intervencions al jaciment. Els treballs
contemplaren la realització de 11 sondejos: 1 situat al sector edifici de
contraforts, 7 situats al sector camp de conreu i 3 al sector aqüeducte. Es
documentaren diverses estructures (retalls, bossades, forat de pal...) que es
relacionen amb tasques agrícoles, així com fonamentacions de murs i restes de
canalitzacions (claveguera). A la zona sud de la vil.la es van descobrir les
restes de tres murs d'un gran edifici (ja detectat l'any 1995 en les
prospeccions geofísiques). Sondeig 1: Es van posar al descobert tota una sèrie
d'estructures positives (murs i una claveguera) i negatives circulars força
arrasades. Sondeig 2: Petita estructura negativa circular. Sondeig 3: Fonaments
d'un mur. Es van documentar 5 fragments de ceràmica africana de cuina i 1
fragment de TS. Sud Gàl·lica de la Graufesenque, que ens donen una cronologia
aproximada per l'estrat, situada entre el segles I i II dC, tenint en compte
que la rasa de fonamentació d'aquest mur retallava l'estrat, ens dóna un
terminus post quem, com a mínim del segle II dC, per a la seva construcció. Una
possible canalització. Negativa sense determinar. Sondeig 4: Fonaments de tres
murs i diverses negatives. La ceràmica recuperada dona una cronologia, com a
mínim, de meitat del segle II dC. Sondeig 5: Fonaments de murs. Els fragments
de ceràmica recuperats en aquests estrats ens donen una cronologia, com a
mínim, compresa entre els segles I i II dC. Sondeig 6: No hi van aparèixer
estructures significatives, els materials recuperats eren molt nombrosos i
donaven molta informació de caire cronològic, a partir de la meitat del segle
II dC. Sondeig 9: Restes d'un mur i diverses negatives. Sondeig 11: Estructura
de planta rectangular documentada en la intervenció de 1995. Diversos murs,
negatives i dipòsits revestits d'opus signinum. El material ceràmic recuperat
en l'excavació d'aquests estrats ens dona un terminus post quem del 360 dC. Els
materials recuperats corresponen, a més de fragments de recipients ceràmics, a
restes de material constructiu (morter de calç, opus signinum, fragments
d'estucs amb pintures parietals). La valoració de les dades obtingudes en
aquests sondejos i de la informació recopilada d'intervencions anteriors, ha
permès precisar diverses fases de la dinàmica d'ocupació del jaciment. - Fase
de fundació de la vil.la: segona meitat segle I aC-inicis segle IdC. -
Construcció de l'edifici de banys i l'edifici de contraforts: segle I dC. -
Desenvolupament de tasques agrícoles: segles II-III dC. - Petites reformes
arquitectòniques a l'edifici dels banys i als dipòsits: segles III-IV dC. - Abandonament
definitiu de l'edifici dels banys: segle IV dC. - Construcció d'un nou edifici
(a la zona de conreu): segle IV dC. - Abandonament definitiu de la vil.la:
segona meitat del segle V dC. En les parts conservades de l'aqüeducte s'han
pogut constatar reparacions i modificacions fetes en època medieval i moderna.
Es tracta d'una construcció que fa uns 39 m de longitud per uns 0,90 m
d'amplada, conservant, a la part mitja del torrent una alçada d'uns
aproximadament 5 m. A la part superior conserva les restes de la canalització
que transportaria l'aigua de nord a sud. L'any 2006 durant les obres
d'urbanització dels entorns de la masia de can Terrers, a una zona propera a la
capella de Santa Maria del Camí, pertanyent a dita masia, fetes sense seguiment
arqueològic, el tècnic de cultura municipal observà que en una rasa havien
aparegut possibles restes antròpiques que es podien relacionar amb els
jaciments coneguts de la zona. Es tractava de dues inhumacions de cavalls de la
pròpia masia; un col·lector encara en funcionament i una estructura de difícil
interpretació degut a la parcialitat de la seva excavació, però que es podria
tractar d'un rebaix folrat amb murs construïts amb la tècnica del paredat, per
tal de contenir les terres de la zona de l'era i drenar les aigües de la pluja
o d'altre origen per evitar que entressin a la masia, canalitzant-les cap al
torrent de Malhivern. L'any 2011 es realitzaren tasques de conservació i
restauració de la vil·la, actuant sobretot en els murs, les banyeres i sales de
banys, els paviments i la canal. Cal dir que a l'estar a l'aire lliure, la
vegetació que creix dins el jaciment malmet amb molta intensitat les
estructures. L'any 2013 es varen realitzar tasques de conservació i restauració
al jaciment, ja que, degut que al estar les restes a la intempèrie, es veuen
afectades per les inclemències del temps, la proliferació de vegetació,
incrustacions de terres, caus de petits animals i d'insectes i alguns actes
vandàlics que afavoreixen la degradació del jaciment. Per aquest motiu, un cop
analitzades les patologies i degradacions que sofria el jaciment, s'ha procedit
a dur a terme les actuacions necessàries per minvar els processos de degradació
i garantir la conservació de les restes. L'any 2014 es van realitzar una intervenció
preventiva per consolidar i netejar les estructures de la vil·la i fer possible
la seva obertura al públic. L'any 2015 es va dur a terme una intervenció
arqueològica que va consistir en la neteja i la consolidació de les estructures
arqueològiques, ja que hi havia parts que presentaven risc de despreniment.
L'any 2016 es va dur a terme una intervenció arqueològica que va consistir en
la neteja i consolidació de les estructures que presentaven més degradació, i
també es va centrar en adequar els espais perquè siguin més comprensibles.
***********************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.lagarriga.cat/la-garriga/equipaments/villa-romana-de-can-terrers
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16593
http://detantentanttrobopedres.blogspot.com/2009/12/la-villa-romana-de-can-terrers.html
https://visitalagarriga.cat/ca/llocs-dinteres/la-villa-romana
https://cdh.lagarriga.cat/contingut/la-villa-romana-de-can-terrers
https://www.catalunya.com/villa-romana-de-can-terrers-17-16003-418?language=ca
***********************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada