BASSA o FONT ARTESIANA, RENTADOR i PARC DE L'ABAT RIGAU
VILABERTRAN - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Els safareigs o rentadors, com es coneixen en algunes contrades de l’Alt Empordà, van ser construïts cap a finals del segle XIX i principis del segle XX. Concebuts com a espais col·lectius on es podia rentar la roba a mà, abans de que l’aigua corrent arribés a les cases, els rentadors van ser també llocs d’encontre i de vida social als pobles. Prova d’això són les cançons de rentadores, les tradicionalment anomenades corrandes, que es troben entre els cançoners de molts pobles de la comarca.
Bassa o font artesiana
L’anomenada popularment bassa o font és, estrictament en termes científics, una font o pou artesià. Aquest tipus de pous es formen gràcies a l’existència d’un aqüífer subterrani, capa geològica de roca porosa i permeable a través de la qual l’aigua flueix i s’emmagatzema. L’aigua arriba a la superfície per si sola, gràcies a la pressió natural que exerceix en acumular-se. De la bassa o font, ja se’n té notícies des de l’època medieval (segle IX). Actualment, l’aigua que flueix del seu fons s’acumula i alimenta el rentador a través duna petita canalització.
Parc de la font
El parc de la font es vertebra a través del camí petit o camí de la Font de l’Abat Rigau, un camí històric que anava de Figueres, des de la zona de “l’Aigüeta” i a través del camí de la Font del Soc fins a Vilabertran, formant part del camí de Sant Jaume. En aquest entorn i pertanyent al conjunt monàstic, existeix una antiga bassa artesiana medieval de captació d’aigua (la Font de l’Abat Rigau, segle IX) lligada a un antic rentador públic que juntament amb un sistema de recs dels horts pròxims alimentaven una bassa més gran anomenada “el llac”. La nova ordenació del parc recupera la idea del sistema de regs, canals i camins que servien per regar l’hort del monestir.
Descripció:
Situat a ponent del nucli urbà de la població de Vilabertran, a escassa distància de la canònica de Santa Maria, entre els camps del Camí Petit i els de la Font. Es tracta d'un conjunt de planta rectangular format per la bassa i el rentador que l'acompanya. El rentador és de planta rectangular i es troba semisoterrat respecte el nivell de circulació actual de la zona, completament condicionada. Està protegit per una coberta de dues vessants de teula sostinguda per quatre pilars quadrats bastits amb totxo i actualment emblanquinats. A l'interior, la coberta presenta una solera de plaques encadellades sostinguda per diverses bigues de fusta. La bassa està adossada a la banda de tramuntana del safareig, a l'altra banda d'un mur bastit en pedra i maons, que separa les dues construccions. Es tracta d'una bassa de grans dimensions i de planta rectangular bastida en pedra sense treballar i fragments de maons, tot lligat amb abundant morter. La bassa abasteix d'aigua el rentador.
Jaciment
El jaciment es troba a 150 metres de l'església de Santa
Maria de Vilabertran, seguint un camí convertit en passeig ben pavimentat des
de la plaça de l'església o de l'Abat Rigald, en una zona envoltada de camps de
conreu. Es tracta d'un aljub amb estructures medievals que foren localitzades
l'any 1984 quan es procedí a la seva neteja arrel de les obres de restauració i
d'adequació de l'entorn. La deu brolla d'un aljub o bassa amb un sobreeixidor
que es connecta a un safareig públic que està al costat de migdia. És de planta
trapezoïdal. L'aparell del basament de l'aljub ha conservat sis o set filades
de carreus ben escairats, col·locats a trencajunt en una alçada aproximada de 2
metres. Els carreus no tenen tots la mateixa mida i, per tant, les alçades de
les filades varia segons els carreus utilitzats. Es tracta d'un aparell similar
a la part superior dels murs de l'església. Per tant, segons Joan Badia (1990),
es podrien situar cronològicament en el segle XI o inicis del XII. Aquesta
datació es reforça amb el document fundacional del monestir de Santa Maria de
Vilabertran de l'any 1069, en el que s'esmenta aquesta font. El seu estat de
conservació és bo, tot i que les parets dels carreus estan plenes de verdet.
Durant el 2009 es van excavar un total de 16 sondejos entre la plaça de l'església
i l'aparcament. Tot i que la majoria de resultats van ser negatius, es van
poder documentar nivells de morter de calç al sondejos 10, 11, 12 i 13. A la
rasa 16 es va trobar el costat exterior del mur perimetral de la bassa to i que
no es van documentar nivells de circulació ni materials que permetin fixar una
cronologia.
*****************************************************
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada