FONT DELS MONJOS o FONT DE SOUS
ALBANYÀ - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Jacint Verdaguer 1884
A l'entrada del recinte del
monestir de Sant Llorenç de Sous trobem la font, element característic dels
monestirs benedictins, així com una gran bassa que permetia recollir-ne l'aigua
sobrera i emmagatzemar-la per utilitzar-la posteriorment. L'aigua era conduïda
a través de canalitzacions cap a l'interior del recinte i cap a una zona de
regadiu situada per sota de les dependències del monestir.
Si anem per la carretera en
direcció al santuari de la Mare de Déu del Mont, dos quilòmetres i mig abans
d'arribar-hi, serem al costat del bonic monestir benedictí de Sant Llorenç de
Sous. La font queda davant de l'entrada principal, al costat oest.
En algun mapa la trobareu amb el
nom de Font de l'Esparreguera.
Es tracta d'una font molt antiga, probablement de l'alta edat mitjana.
El conjunt de la font queda integrat al marge, cobert de terra i vegetació,
només resta visible la paret principal. En el seu interior acull la cisterna de
captació, plena d'aigua, la qual es pot veure a través d'una finestra.
El frontal de la font queda endarrerit un parell de pams respecte la façana
principal a través d'una arcada de mig punt bastida en pedra a plec de llibre.
L'aigua surt a l'exterior per un curt tub a nivell baix i va a parar a una gran
pica rectangular arran del terra integrada a l'estructura. A un nivell superior
hi ha un forat per on també surt aigua si el dipòsit és prou ple. A mitja
altura i a la dreta de la finestra, hi ha un broc gran de pedra que fa de
sobreeixidor.
Damunt la finestra que dona a la cisterna de captació hi ha una llosa gravada
amb el nom original i catalanitzat, Font de Sous.
Al lateral dret de la font podem veure una placa de pedra amb un fragment
escrit el 1884 per Mossèn Cinto Verdaguer en record a l'estada que l'insigne
poeta va fer al veí santuari del Mont. En aquella època hi va fer una estada
d'un mes i mig, durant la qual va escriure diversos poemes, entre ells alguns
fragments de la seva obra més popular, el Canigó. L'any següent hi va tornar a
hostatjar durant alguns dies. El fragment diu així:
'... un vell del país me digué que en temps antich no hi era, més que, passant
per allí uns persseguidors de moros, no'm sapigué dir qui, sentiren una gran
set i exclamaren: -Si Déu nos fes mercè d'un poch d'aigua!-. I en el mateix
instant vegeren brollar aquexa font del terra.'
*****************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada