CASTELL D'AVINYONET DE PUIGVENTÓS - COMANDA HOSPITALERA
AVINYONET DE PUIGVENTÓS - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de JoanDalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Descripció:
Del castell d’Avinyonet resten diverses construccions que
foren edificades en moments també diferents.
L’edifici més ben conservat és una fortificació de planta
rectangular situada a migjorn de l’església. Ha estat reformada en diversos
llocs i actualment encara és habitada. Té una longitud de poc més de 7 m i una
amplada d’uns 5 m. Els murs de ponent i de llevant “els més curts” d’aquesta
construcció, amb una alçada d’uns 7 m, són els més ben conservats. Els seus
carreus són poc treballats i a la part inferior tenen unes mides una mica més
grosses; en general fan, per exemple, uns 25 cm d’alt per 30 cm de llarg o bé
15 cm per 35 cm, etc. Aquests carreus en general formen unes filades ben
arrenglerades. En aquest edifici la façana de tramuntana, que dona a una
placeta, ha sofert fortes transformacions: té restes d’un talús afegit
posteriorment a la seva part inferior i en època moderna hi han estat obertes
algunes finestres i portes.
Entre aquest edifici i el mur meridional de l’església hi
ha una paret més moderna on s’obre un portal amb una amplada de 140 cm, acabat
amb un arc de mig punt format per 9 dovelles de 60 cm, el qual, segurament, en
algun moment fou l’entrada principal de la fortalesa. Aquest portal ara permet
d’accedir a un jardinet limitat a ponent per restes de fortificació, a migjorn
i a llevant per l’edifici del castell esmentat més amunt i al nord per
l’església.
A la vora de la façana romànica de l’església vers el
sud-est hi ha també alguns vestigis de la muralla, que enllaçava amb els murs
que hi ha en diferents punts del nucli antic de la població.
També és notable una torre de planta quadrada propera a
la façana de ponent de l’església, de la qual resta la meitat inferior i un
pany de mur que s’hi afegeix. En aquest cas, hi ha unes filades compostes de
grans còdols treballats, col·locats d’una manera inclinada, en un sol sentit.
Els carreus que hi ha a les cantonades són ben escairats i allisats.
A part d’aquestes construccions, també hi ha algun mur de
la fortificació d’Avinyonet al carrer dels Valls “nom prou significatiu”, a
l’altre costat de l’església, a tramuntana. Té ja, però, un basament atalussat
i també merlets i una espitllera. Així mateix, a l’extrem sud-est del poble, on
hi havia el vèrtex del recinte, hom hi pot veure romanalles d’una torre de
planta rectangular.
De tots aquests elements constructius, d’acord amb els
estudis de Joan Badia, els més antics són la torre de planta quadrada i el tros
de muralla que s’hi afegeix, propers a la façana de ponent de l’església
parroquial. L’edifici proper al mur meridional de l’església, descrit
primerament, conserva restes d’una fortificació dels segles XII o XIII. Altres
murs, com el del portal adovellat, són força posteriors. També deuen ésser
d’una època molt tardana algunes de les reformes que han sofert els edificis
esmentats.
Història:
Al final del segle XI apareixen les primeres dades documentals
de l’existència d’un senyor del lloc d’Avinyonet.
L’any 1090, en un document, és esmentat un Berenguer
d’Avinyó, el qual també signà, el 1107, el document que feu fer el comte Bernat
III de Besalú de donació de tots els comtats que posseïa. L’existència d’aquest
senyor prou important per a signar com a testimoni en un instrument del comte,
fa pensar que ja hi devia haver, al segle XI, algun tipus de construcció
defensiva en aquest indret, tot i que els documents que han arribat fins a
l’actualitat no en diguin res.
Amb relació al nom, cal indicar que durant l’alta edat
mitjana, el topònim d’aquest lloc sembla que era Avinyó (segurament caldria
relacionar-lo amb un moviment migratori d’habitants d’aquesta població
provençal esdevingut en el moment de la repoblació). A la baixa edat mitjana,
en ésser més conegut el nom de la població occitana d’Avinyó, hom tendí
progressivament a anomenar Avinyonet al poble de l’Empordà.
Al segle XII, continuem trobant altres membres de la casa
Avinyó. Així la vescomtessa de Bas Ermessenda nomenà executor testamentari
Ramon d’Avinyó.
En aquest segle XII ja apareix esmentada l’existència del
castell d’aquest lloc fronterer, situat al comtat de Besalú, molt a prop, però,
del comtat de Peralada. Aquesta situació fronterera feu que fos un dels
castells que l’any 1128 ocupà el comte Ponç II d’Empúries, en decidir d’atacar
les terres besaluenques que ja depenien aleshores del comte de Barcelona; també
caigueren en l’atac el proper castell de Navata, una mica més interior, i els castells
de Llers i d’Hortal, situats més cap a tramuntana.
Havent estat derrotat el comte Ponç, aquest comte hagué
d’acceptar les condicions imposades per Ramon Berenguer III de Barcelona, en un
document on signà, entre d’altres, Ramon Adalbert d’Avinyó, que devia ésser el
senyor d’aquest castell. El senyor del castell de Navata, que també apareix
signant en el mateix document, rebia el nom de Bernat Adalbert, fet que fa
pensar que potser tenien el mateix pare, anomenat Adalbert.
Al segle XIII, l’any 1209, apareix probablement un senyor
d’Avinyó, que rep el nom d’Arnau, signant el privilegi concedit pel rei Pere II
a la vila de Perpinyà.
Aquest mateix segle XIII, sembla, però, que es produí el
pas d’aquest castell a l’orde militar de l’Hospital. A partir de l’any 1257,
hom ja té notícia que hi havia un comanador de l’orde. Segons Miret i Sans, el
primer comanador fou Gombau de Vallfort, seguit el 1296 per Jaume de Salanova.
La comanda d’Avinyonet (o d’Avinyó) tenia terres i drets
en nombrosos pobles de les rodalies: Vilamalla, Siurana, etc.
L’any 1298, Jaume II vengué el mer imperi del castell i
la vila d’Avinyó amb tots els drets que en depenien a fra Ramón de Ribelles,
castlà d’Amposta i lloctinent del venerable mestre de l’Hospital de Jerusalem.
Malgrat tot, sembla que el rei encara tenia uns drets
jurisdiccionals sobre aquest lloc d’Avinyonet, ja que, segons
Francesc Monsalvatje, Joan I, l’any 1395, vengué a Berenguer de Cortielles tots
els drets que encara tenien sobre el castell, pel preu de 5 500 sous. Segons
aquest mateix autor, aquests drets degueren tornar a passar a la corona, que
els tornà a alienar l’any 1471, arran d’un empenyorament.
**************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/574
https://www.avinyonetdepuigventos.cat/index.php/poble/llocs/castell-de-la-comanda-hospitalera
https://www.catalunyamedieval.es/castell-davinyonet-alt-emporda/#content
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6726
https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae04joan.htm
**************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada