Blogs - pàgines - vincles

dilluns, 24 de juliol del 2023

CASTELL, MURALLA i ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE CANTALLOPS

CANTALLOPS - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


Castell de Cantallops i Església de Sant Esteve

Església del segle XII i ampliacions dels segles XIII - XIV i XVIII.

Tot el nucli urbà de Cantallops s’estructura al voltant de l’església i el castell, construïts durant l’Edat Mitjana. L’Església parroquial de Sant Esteve fou edificada entre els segles XI i XIII, en temps del Romànic, encara que el seu aspecte actual es deu a la suma de vestigis d’aquesta època i a les diverses ampliacions i reformes fetes al llarg dels segles. Del castell en queda part de la muralla i una de les torres de vigilància de forma quadrada, que fa la funció de campanar.














Muralla

Segle XIII – XIV

Del recinte d’època medieval en resta una part de la muralla, que tancava el nucli urbà i en protegia els habitants. Just al costat de l’església es troba el fragment més ben conservat de la muralla, un mur alt amb un pas de ronda i uns merlets afegits durant el segle XIV. Aquest mur acaba a la torre campanar. Molt a prop, al carrer de les Escoles, s’ha conservat part de la porta de la muralla que donava accés a la població pel nord.

















Enllaç amb informació del castell:

Descripció:

Situat dins del nucli urbà de la població de Cantallops, a la part de tramuntana de l'entramat urbà, delimitant la forma del nucli antic de la vila, a tocar l'església de Sant Esteve. Es tracta de les restes conservades de l'antic castell de Cantallops, actualment disseminades al voltant de l'església, seguint el traçat del carrer Jaume I per la banda de ponent del nucli i el carrer dels Avalls a la banda de tramuntana. Alguns trams queden força amagats per les construccions actuals. El campanar de l'església era una de les torres de l'antic castell. És de planta rectangular i presenta la part superior restituïda, per adaptar-lo a les necessitats pròpies d'un campanar. Està bastit en pedra sense desbastar disposada regularment i lligada amb morter de calç. A les cantonades hi ha carreus ben escairats. Adossat al campanar per la banda de tramuntana hi ha un llenç de muralla conservat de grans dimensions, que marxa en direcció al carrer dels Avalls, formant un angle. Conserva merlets rectangulars actualment restaurats i diverses espitlleres rectangulars bastides en pedra desbastada i disposades a diferent nivell. En concret hi ha una filada al nivell dels merlets i una altra a la part inferior del parament, visible des del carrer dels Avalls. Des de la part superior del campanar, una porta dona accés al pas de ronda que conserva aquest tram, el qual actualment ha estat restituït per un paviment de rajols. Tot aquest llenç està bastit en pedra sense desbastar i desbastada, disposada en filades regulars lligades amb morter. A les cantonades dels merlets i als angles hi ha carreus escairats. A la plaça encara es conserven restes d'un dels portals de la muralla i, al carrer que neix des de la plaça en direcció nord, hi ha les restes d'una altra porta de la muralla. En aquest cas es conserva l'arrencament d'un arc adossat a uns dels edificis actuals.

Notícies històriques:

La primera menció documental que fa referència al topònim Cantallops és relacionada amb el personatge anomenat Bernad de Cantalups que al segle XII fou posat com a ostatge, "entre altres valedors, a disposició del comte Gausfred III del Rosselló, en garantia de l'ajuda que li prestaria sm de Rechensen tibi usque habeas eum in sana pace, sine engan". Posteriorment, segurament vers el 1288, durant el reinat Alfons el Liberal, el Castell fou destruït pels invasors francesos tal com altres fortaleses de l'Empordà, com es recull en la Gesta Comitum Barcinonesium: "... fuit captum castrum de Rocaberti et Ionquera et de Reqesen, et de Capmayn et de Cantalops et de Cabrera, et castrum de Quermenzo funditus dirutum. Item fuit captum monasterium sancti Cirici de Colera..." Pel que fa a l'origen del Castell, les restes dels murs són difícils d'adscriure a una cronologia acurada. Hom considera que pel tipus d'aparell i espitlleres es pot enquadrar en els segles XIII i XIV.

*****************************************************************

Enllaç amb informació de l'església de Sant Esteve:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-de-cantallops

Descripció:

L’església de Sant Esteve de Cantallops és actualment un edifici de dues naus que tenen, a llevant, una capçalera carrada. Ha sofert nombroses transformacions al llarg dels segles. Hom hi pot entreveure vestigis d’època romànica, bé que molt poc visibles pels afegitons i les alteracions que han donat a l’edifici una certa complexitat estructural. La nau septentrional és coberta amb volta de canó. Hi ha dues capelles laterals tardanes que han malmès l’antic parament del costat de tramuntana. La nau de migjorn té volta de quarta d’esfera. Tot l’interior ha estat cobert d’arrebossat. 

Exteriorment, el frontis només és visible al sector que correspon a la nau de tramuntana, ja que el sector de migjorn té adossada la torre campanar. L’aparell ha estat fet amb blocs de granit, només escantonats, lligats amb abundant morter, que tendeixen a sedimentar-se horitzontalment i s’uneixen a carreus angulars força ben escairats. Al cim hi ha un espai sobrepujat amb carreuada, amb probables vestigis d’una espadanya. Al centre del mur hi ha una finestra que ha estat transformada tardanament.

A la façana de migdia, corresponent a la nau d’aquest costat, hi ha la porta d’entrada, d’un arc de mig punt adovellat i extradossat per un guardapols de secció de pla i bisell, amb llinda monolítica sobre impostes incurvades i espai del timpà actualment obert, a manera de tarja. En aquest mur hi ha també dues finestres refetes modernament. Al costat de la situada més a ponent són visibles un muntant i l’arrencada de l’arc adovellat de l’anterior, romànica. El parament ha estat cobert per una capa d’arrebossat a la meitat superior del llenç, mentre que a la part inferior és visible un aparell de carreus escairats de granit, de mides grossa i mitjana, que s’afileren deixant molt visible el morter a les juntes. La forma actual de la capçalera deu ésser fruit d’alguna reforma que substituí els absis primitius. L’estat actual de l’edifici no permet altra cosa que vagues suposicions a l’hora d’establir-ne l’època aproximada.

La nau de tramuntana sembla presentar els elements de datació més antiga visibles avui. Sobretot per l’aparell del frontis, hom pot pensar, amb les reserves oportunes, que aquesta nau fou bastida al segle XI. Si fos així també hi lligaria la volta de canó seguit, sempre que hom pogués comprovar-ne l’antiguitat. La nau de migdia, si hom es fia també dels únics elements observables —la cara externa de la façana meridional amb la porta—, podria haver estat afegida als segles XII o XIII. Cal, evidentment, una exploració adequada, especialment en l’àmbit intern de l’edifici, per solucionar amb elements de judici suficients la qüestió cronològica.

La torre campanar, a l’extrem de ponent de la nau de migjorn, era una torre de la muralla o castell de Cantallops. L’església era situada vora el costat de ponent del recinte murat, del qual hi ha una diversitat de restes visibles. La torre, força alta, és de planta quadrada, construïda amb petits blocs escantonats i angles de petits carreus. Hi ha sageteres petites. A l’extrem superior foren practicades quatre arcades com a campanar.

Història:

Si bé l’església de Sant Esteve de Cantallops apareix esmentada com a possessió del monestir de Sant Quirc de Colera en un suposat precepte de Carles el Calb de l’any 844, hom considera aquest text falsificat, o, almenys, molt alterat. La falsificació o importants interpolacions, cal considerar-les dels segles XII o XIII. Aquest monestir pretenia, evidentment, obtenir el domini d’un elevat nombre d’esglésies de l’Albera, que, tal com s’afirma en el text esmentat, havien estat fundades pels monjos de Sant Quirc.

En un precepte de l’any 982 el rei Lotari confirmà al monestir de Sant Pere de Rodes, entre altres nombroses possessions, un alou situat a “Cantalupus”. El lloc era del comtat o pagus de Peralada.

El castell de Cantallops fou pres per les tropes franceses durant el regnat d’Alfons el Liberal, segurament l’any 1288.

L’església de“Cantalupis” és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, i com a parròquia de“Sancti Stephani de Cantalupis” en l’inventari del Llibre verd de la seu de Girona de l’any 1382 i en els nomenclàtors diocesans del segle XIV i posteriors.

L’any 1653, com a conseqüència de la guerra dels Segadors, l’església fou saquejada. El 1936 perdé el mobiliari antic que tenia.

Al parament exterior de la façana de migdia de l’església, al costat de l’entrada, hi ha una làpida sepulcral gòtica datada l’any 1320, referent a un personatge que hi instituí un aniversari. És força ben conservada.






















****************************************************
Enllaç amb informació del jaciment de l'església:

L'Església de Sant Esteve de Cantallops es troba situada al nord del nucli urbà de Cantallops a l'Alt Empordà. Tant el lloc com l'església apareixen esmentades a la documentació per primera vegada l'any 844 en un precepte atorgat a favor del monestir de Sant Quirze de Colera, els monjos del qual havien poblat el territori i fundat l'església. La capçalera de la nau principal és carrada i pel tipus de parament visible a l'exterior, de pedres poc treballades i morter de calç, correspon a una reforma posterior. La sagristia és posterior a aquesta reforma. Segons J. Badia, durant el segle XVIII es varen afegir les capelles laterals que es troben al nord de l'edifici. La sagristia està alineada amb les capelles i per la continuïtat que presenta amb les capelles, probablement correspon a aquest mateix moment constructiu, segons es conclou de l'estudi arqueològic de paraments portat a terme entre 2010 i 2011 La intervenció del 2010/2011 va consistir en el control visual del repicat de les parets de la sagristia de l'Església de Cantallops, situada al nord del nucli urbà de Cantallops, per tal de reparar-la. Aquesta operació consistí en retirar l'enlluït i posar-ne un de nou. En aquest procés es va poder identificar una petita pica de pedra i, a la paret sud, un petit armariet en forma de nínxol.

****************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-cantallops

https://caminsdecantallops.wordpress.com/2015/03/07/muralla/

https://www.catalunyamedieval.es/castell-de-cantallops-alt-emporda/#content

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8336

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/18033

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8335

https://caminsdecantallops.wordpress.com/2015/03/07/esglesia-de-sant-esteve-i-castell/

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/478_SEsteveCantallops/SEsteveCantallops.htm

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6341

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/01/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-de.html

****************************************************




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada