CASTELL DE FONOLLERES
FONOLLERES - PARLAVÀ - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Descripció:
Les úniques restes visibles del castell de Fonolleres són
al cap de llevant d’un estret carreró, a poca distància i vers el nord-est de
l’església parroquial.
A la part inferior de la cantonada i integrats en una
casa relativament moderna, resten dos trams de mur amb llargues espitlleres.
L’aparell és de carreus de pedra sorrenca, de mida mitjana i petita, escairats
sense gaire cura i sense polir, que s’afileren sense gaire uniformitat, tot
deixant visibles el morter i petits rebles a les juntures. La cantonada i les
espitlleres són fetes amb carreus força més grossos, ben escairats i polits.
Aquestes restes formaven part, evidentment, de l’angle
nord-est del recinte fortificat. No es pot esbrinar si pertanyien a una torre.
Per la seva situació, resta clar que formaven continuïtat amb el fragment de
llenç que fou destruït, com ja hem indicat, el qual presentava les mateixes
característiques formals.
Història:
El castro de Funullaris era una de les
possessions al·ludides en el pacte signat l’any 1085 entre els comtes
Guislabert II de Rosselló i Hug II d’Empúries, el qual era una renovació del
que ja havia establert el mateix Guislabert l’any 1075 amb Ponç I, pare i
antecessor del comte Hug.
En altres acords semblants dels anys 1121 i 1154
—aliances esdevingudes tradicionals entre ambdues cases comtals— s’hi repetien
els mateixos formulismes, amb la referència al castell de Fonolleres.
Alguns personatges del llinatge que ostentà el nom
d’aquest lloc i castell són també documentats en aquesta època. Per exemple, en
un conveni signat l’any 1055 entre els comtes Ramon Berenguer I i Almodis i
Bernat Tedmar, sobre delmes de Palafrugell, hi són anomenats Pere Bernat de
Fonolleres i el seu fill Guillem Bernat qui fuit de Fonoleres.
Els drets sobre el lloc i castell de Fonolleres figuren,
sota l’alta senyoria dels comtes d’Empúries, en mans de diferents llinatges. Hi
tenien drets la casa vescomtal d’Empúries i la mitra de Girona, que hi
esdevingué preponderant al segle XIII.
Estefania de Fonolleres, l’any 1122, reconeixia els drets
del bisbe sobre l’església i el lloc de Fonolleres. L’any 1163, en el seu
testament, el cavaller Guillem d’Oltrera deixava als seus fills Bernat i
Guillem els castells d’Oltrera i de Fonolleres.
L’any 1151, en el seu testament, el cavaller Guillem
Umbert de Boadella disposà de la seva honor de Fonolleres.
Ramon de Palau —senyor de Palau-sator, Monells i altres
llocs—, en testament del 1234, deixava, per pagar deutes, els seus drets sobre
les viles de Llaneres, Fonolleres i Montiró.
El comte Ponç IV (1230-69), amb la voluntat de fer
reviure l’antiga ciutat d’Empúries, cedí al vescomte Guifré de Rocabertí el feu
de Fonolleres i altres drets, amb la condició que havia de residir a Empúries
la meitat de cada any —des de la diada de sant Martí fins al maig— amb la seva
família i la seva cort. Hom ha destacat que no hi ha notícies que l’acord
s’arribés a complir, almenys durant gaire temps. Tanmateix, del fill i
successor de Ponç IV, el comte Hug V (1269-77), hi ha constància que recuperà
el domini directe de Fonolleres per la compra, que incloïa també altres
possessions, feta precisament al vescomte de Rocabertí.
El bisbe Pere de Castellnou, l’any 1268, adquirí els
castells de Rupià i de Fonolleres a la seva parenta Guillema de Rupià, muller
de Pere de Santeugènia, per 34 000 sous i altres compensacions. L’any següent,
el 1269, obtenia del comte Ponç IV i el seu fill Huguet les jurisdiccions civil
i criminal de Rupià, Ultramort i Parlavà, el dret de notaria de Rupià i la
jurisdicció dels homes d’església de Fonolleres, en canvi dels drets
jurisdiccionals sobre Canet de Verges i Sant Iscle d’Empordà.
Els escassos rastres del recinte murat del castell de
Fonolleres, prop de l’església, al sector oriental del poble, restaren molt
disminuïts l’any 1970, en ésser desallotjat el cementiri parroquial. Hom
enderrocà, aleshores, el basament d’un llenç amb una filada d’espitlleres que
s’havia conservat uns metres a llevant de l’església parroquial de Sant
Cristòfol com a tanca de l’esmentat fossar. Aquest mur es podia veure en una
llargada d’uns 15 m i es mantenia en una alçada màxima d’1,50 m, un xic
irregular.
***************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1345
https://www.catalunyamedieval.es/castell-de-fonolleres-parlava-baix-emporda/
http://www.artmedieval.net/Castell%20de%20Fonolleres.htm
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9486
***************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada