CASTELL DE SOLIUS
SOLIUS - SANTA CRISTINA D'ARO - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
L’antigament anomenat castell de la Roca fou bastit entre
final del segle XII i inici del segle XIII. Després d’haver estat propietat de
diversos senyors feudals, el 1231 esdevingué possessió de la sagristia major de
la catedral de Girona, que en tingué la titularitat fins el 1855. Més enllà de
la seva funció militar, el castell era el centre des del qual s’administrava i governava
el territori inclòs el terme de Solius, que es trobava sota la seva autoritat.
Durant l’època dels remences restà sota el control dels pagesos revoltats. A partir d’aquest moment s’inicià la seva decadència i a principi del segle XVIII ja estava enrunat. Amb tot, durant les guerres carlines del segle XIX fou refortificat per darrera vegada.
L’últim acte de la seva història tingué lloc el 9 de desembre de 1969, quan una forta tramuntanada ensorrà les parets que encara quedaven dretes.
L’any 1057, segons apareix en el Liber feudorum maior, els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, retornaren o confirmaren a Ramon Sunifred de Solius (Remundo Seniofredi de Olivis) l’alou de Solius (ipsis Olius), contigu al fisc comtal de Llagostera. Al mateix temps que s’establiren els límits d’aquest alou senyorial, els comtes imposaren que Ramon Sunifred no hi fes cap castell o torre sense llur permís (non facias castrum neque castellum neque turrem). L’any 1103, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, concedí a la comunitat de Sant Feliu de Guíxols tot allò que posseïa a la parròquia de Santa Agnès de Solius. Vers l’any 1193, apareix documentat, segons Pere Català, un Ramon de Solius (Olivis), que prestà homenatge al rei pel castell de Calonge; segurament aquest Ramon pertanyia a la família dels senyors de Solius. Amb tot, a la baixa edat mitjana el terme de la parròquia de Solius encara depenia en una bona part del monestir de Sant Feliu de Guíxols. La primera referència clara al castell de Solius és del 1485, durant les guerres dels remences. De fet, ja al segle XI hi devia haver a Solius alguna construcció senyorial, malgrat que no fos fortificada, que no tingués cap torre (tot i que la prohibició comtal de l’any 1057 potser més aviat hauria de fer sospitar que abans d’aquesta data hi havia hagut una fortificació). Al segle XII, en època de Ramon de Solius, és molt probable que ja hi hagués un castell; si més no, abans del 1300, segur que ja hi devia haver una fortalesa al lloc on actualment hi ha les restes del castell de Solius. El castell de Solius era situat al cim d’unes roques, en un turó abrupte, d’accés difícil. Actualment, no resten vestigis del castell medieval al cim del turó. Totes les construccions que hom hi pot veure són fetes al segle XIX. Durant les guerres carlines el castell fou reedificat, aprofitant-se pedres de les ruïnes medievals. Els únics rastres possibles de la fortalesa antiga són uns rebaixos i uns encaixos fets a la roca, de datació difícil: forats per a unes habitacions, per a suportar unes bigues, per a fer una gran cisterna, per a una escala, etc. Segons Lluís Esteva, al peu del castell hom ha trobat ceràmica decorada amb òxid de coure i òxid de manganès, que pot ésser datada cap al segle XIV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada