Blogs - pàgines - vincles

divendres, 28 de juliol del 2023

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE SURROCA

 OGASSA - EL RIPOLLÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/














Al Ripollès, com a la resta de la Catalunya vella, les esglésies romàniques dedicades a Sant Martí abunden, en general fent veïnatge amb temples dedicats a Sant Miquel, com és el cas de la veïna parròquia de Sant Miquel de Cavallera en aquesta mateixa ruta. Sant Martí de Surroca (als documents del segle XII sots-rocha) depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses, des dels orígens d’aquest cenobi en el llunyà segle X. Amb tot, no queden restes de la construcció més antiga, i les parts originals avui conservades provindrien de la nova consagració de l’església feta pel bisbe de Vic, Arnau de Malla l’any 1104.

 

L’església parroquial de Sant Martí de Surroca (un dels veïnats que conformen Ogassa) es troba situada a la capçalera de la riera de Malatosta i sota una cinglera de la Serra Cavallera que li ha donat el nom (Su-roca o Sots-roca). El lloc de Sant Martí de Surroca és documentat des de l’any 913. L’església ja existia l’any 1090, i devia ésser un edifici força vell, perquè el 1104 fou reedificat i consagrat novament pel bisbe Arnau de Malla, a petició dels priors de les comunitats masculina i femenina que els monjos marsellesos havien establert a Sant Joan de les Abadesses. L’any 1410 són documentades importants obres de consolidació.

La planta de l’església és d’una sola nau rectangular, coberta amb un volta de canó seguit, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis de planta semicircular cobert amb una volta de quart d’esfera. Exteriorment, l’absis ha estat ornamentat amb un fris d’arquacions llombardes. La porta és d’una arcada amb grans dovelles i remarcada per un guardapols. El campanar és de planta regular, de dos pisos, amb dos ulls a cadascuna de les quatre cares. Actualment té adjunt el terreny del cementiri municipal. L’església de Sant Martí de Surroca està reproduïda en el parc Catalunya en miniatura (Torrelles de Llobregat).

Sant Martí, que dóna nom a dues de les esglésies d’Ogassa, va viure en el segle IV i va ser bisbe de la ciutat francesa de Tours. Sembla que havia nascut a l’actual Hongria, fill d’un oficial de l’exèrcit romà. Va ingressar a l’exèrcit fins que es va convertir al cristianisme. Va fundar l’any 360 el que es pot considerar primer monestir d’Occident, el de Ligugué. Més tard en fundà d’altres. Va fer nombrosos viatges de predicació per la Gàl·lia central i occidental, sobretot en zones rurals, que el van fer molt popular. Per això, l’any 371 va ser elegit bisbe de Tours per aclamació popular. Es va fer cèlebre per la seva santedat i els seus miracles. Morí a Candes l’any 397, on havia anat per conciliar-ne els clergues que tenien un conflicte. La seva festivitat se celebra l’11 de novembre, dia del seu enterrament a Tours.

Martí fou el primer sant nomenat sense haver estat màrtir. Ha estat considerat el patró de l’ordre de cavalleria. El costum de clavar una ferradura a la porta del temple de la vuitada de la festa de Sant Martí, havia estat molt estès i prové de l’antiga creença que el sant protegia el bestiar i els seus propietaris de tot tipus de mals, com també als forjadors i manyans.

Quan els exèrcits francesos van ajudar els catalans  en la Reconquesta contra els sarraïns, els soldats francs (grans devots de Sant Martí, patró de França) erigien una capella en agraïment a Sant Martí dalt de cada turó reconquerit. 
Aquesta devoció es va estendre per Catalunya i per això encara avui més d’una trentena de viles el tenen per patró.

Llegenda de l’estiuet i de l’arc de Sant Martí

Un dia gèlid de novembre del 337, anant a lluitar a Amiens, es va trobar amb un captaire tremolant de fred i mig mort de gana a la porta de la ciutat d’Amiens. Martí va donar-li la meitat dels queviures que duia i una part de la seva capa, que va tallar amb la seva espasa. La llegenda explica que el cel es va obrir, el sol va brillar esplendorós i es va formar un gran arc de Sant Martí que va fondre la neu i enretirar el fred. Per aquest motiu hom coneix l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjans de novembre amb el nom d’estiuet de Sant Martí.

La capa miraculosa es va conservar com a relíquia i va formar part del tresor dels reis merovingis dels francs, que la portaven a les seves campanyes militars com a amulet. El prevere encarregat de la custòdia d la relíquia (una “cappella” o capa curta) era el “cappellanus”, terme que va donar origen a “capella” com a lloc d’oració (per l’oratori on es conservava) i a “capellà”, primer com a sacerdot militar i després, com a sacerdot i religiós en general.

A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa i dient als àngels: “Aquí hi ha Martí, el soldat romà que no està batejat: ell m’ha vestit”. En desvetllar-se, Martí va trobar que la capa estava sencera i va decidir de batejar-se. 

La llegenda de Sant Martí i les oques

Martí no volia ser bisbe, ja que, humil, no volia tenir cap mena d’honor. Havia sentit que els ciutadans de Tours volien fer-lo bisbe i venien a cercar-lo; per evitar-ho, es va amagar, però les oques que hi havia van començar a palpar i van descobrir-lo. 

-----------------------------------------

En el Camí de Vidabona com a camí iniciàtic cap a la plenitud, la complicitat d’aquesta geografia il·lustra, amb Sant Martí, un testimoni d’escolta i entraga a la seva vocació al servei dels altres. Per aquesta raó, a diferència d’avui que són nomenats jeràrquicament, fou un bisbe nomenat per aclamació popular.

La llegenda de la capa, míticament ens suggereix que, quan hom es lliure als altres, l’univers sencer hi vibra en complicitat, surt el sol, el cel s’obre i es vesteix de gala amb l’Arc de Sant Martí.

La llegenda de les oques, en els seu sentit mític, evoca la humilitat de servir els altres sense rebre honors, així com la impossibilitat d’amagar-se del destí (vocació) al que cadascú és cridat, amb la llibertat de respondre afirmativament o no a aquesta crida.

-----------------------------------------











**********************************************
Enllaç amb informació:

Descripció:

L'església de Sant Martí de Surroca es troba aïllada prop d'una cinglera de la serra Cavallera. Està orientada a llevant i la seva planta és de nau única amb absis semicircular com a capçalera. La coberta de la nau és de volta de canó, amb un arc faixó a l'últim quart. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera i separat de la nau per un plec del mur, mentre que l'exterior està decorat per arcuacions cegues i bandes llombardes i té una finestra lleugerament descentrada de l'eix de l'església. La portada, situada a la paret sud, és d'una arcada formada per grans dovelles i guardapols. A l'extrem de ponent se li va afegir a principis del XVI un campanar que segueix l'estructura de la nau, té dos pisos i està cobert a doble vessant. Les modificacions que l'església ha sofert al llarg del temps han estat eliminades per una restauració feta l'any 1986 per l'arquitecte J.M. de Ribot. Es va refer la volta, se suprimiren les capelles laterals i la sagristia que encobria part de l'absis, es van separar les cobertes de la nau i de l'absis (abans seguides) i es feren dues finestres noves a la unió de l'absis i la nau a la paret sud.

Notícies històriques:

L'església està documentada des del 1090 i el 1104 fou reedificada i tornada a consagrar, el que fa pensar que ja era un edifici antic. L'any 1410 hi ha importants obres de consolidació documentades a un permís del bisbe Alfons de Tous. El campanar afegit a principis del XVI està documentat a les visites pastorals, així com a altres obres el 1576 i 1595. El 1774 es feren les últimes obres importants fins a la restauració de 1986.

**********************************************

Altres enllaços amb informació:

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/219_SMartiSurroca/SMartiSurroca.htm

https://www.pedresdegirona.com/terresdegirona/ripolles_sant_marti_surroca.htm

https://www.catalunya.com/sant-marti-de-surroca-24-2-98?language=es

http://www.artmedieval.net/Sant%20Marti%20Surroca.htm

**********************************************






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada