ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE SURROCA
OGASSA - EL RIPOLLÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Al Ripollès, com a la resta de la Catalunya vella, les esglésies romàniques dedicades a Sant Martí abunden, en general fent veïnatge amb temples dedicats a Sant Miquel, com és el cas de la veïna parròquia de Sant Miquel de Cavallera en aquesta mateixa ruta. Sant Martí de Surroca (als documents del segle XII sots-rocha) depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses, des dels orígens d’aquest cenobi en el llunyà segle X. Amb tot, no queden restes de la construcció més antiga, i les parts originals avui conservades provindrien de la nova consagració de l’església feta pel bisbe de Vic, Arnau de Malla l’any 1104.
L’església parroquial de Sant Martí de Surroca (un dels veïnats
que conformen Ogassa) es troba situada a la capçalera de la riera de Malatosta
i sota una cinglera de la Serra Cavallera que li ha donat el nom (Su-roca o
Sots-roca). El lloc de Sant Martí de Surroca és documentat des de l’any 913. L’església
ja existia l’any 1090, i devia ésser un edifici força vell, perquè el 1104 fou
reedificat i consagrat novament pel bisbe Arnau de Malla, a petició dels priors
de les comunitats masculina i femenina que els monjos marsellesos havien establert
a Sant Joan de les Abadesses. L’any 1410 són documentades importants obres de
consolidació.
La planta de l’església és d’una sola nau rectangular,
coberta amb un volta de canó seguit, reforçada per un arc toral i capçada a
llevant per un absis de planta semicircular cobert amb una volta de quart d’esfera.
Exteriorment, l’absis ha estat ornamentat amb un fris d’arquacions llombardes.
La porta és d’una arcada amb grans dovelles i remarcada per un guardapols. El
campanar és de planta regular, de dos pisos, amb dos ulls a cadascuna de les
quatre cares. Actualment té adjunt el terreny del cementiri municipal. L’església
de Sant Martí de Surroca està reproduïda en el parc Catalunya en miniatura (Torrelles
de Llobregat).
Sant Martí, que dóna nom a dues de les esglésies d’Ogassa,
va viure en el segle IV i va ser bisbe de la ciutat francesa de Tours. Sembla que
havia nascut a l’actual Hongria, fill d’un oficial de l’exèrcit romà. Va ingressar
a l’exèrcit fins que es va convertir al cristianisme. Va fundar l’any 360 el
que es pot considerar primer monestir d’Occident, el de Ligugué. Més tard en
fundà d’altres. Va fer nombrosos viatges de predicació per la Gàl·lia central i
occidental, sobretot en zones rurals, que el van fer molt popular. Per això, l’any
371 va ser elegit bisbe de Tours per aclamació popular. Es va fer cèlebre per
la seva santedat i els seus miracles. Morí a Candes l’any 397, on havia anat per
conciliar-ne els clergues que tenien un conflicte. La seva festivitat se
celebra l’11 de novembre, dia del seu enterrament a Tours.
Martí fou el primer sant nomenat sense haver estat
màrtir. Ha estat considerat el patró de l’ordre de cavalleria. El costum de
clavar una ferradura a la porta del temple de la vuitada de la festa de Sant
Martí, havia estat molt estès i prové de l’antiga creença que el sant protegia
el bestiar i els seus propietaris de tot tipus de mals, com també als forjadors
i manyans.
Llegenda de l’estiuet i de l’arc de Sant Martí
Un dia gèlid de novembre del 337, anant a lluitar a
Amiens, es va trobar amb un captaire tremolant de fred i mig mort de gana a la
porta de la ciutat d’Amiens. Martí va donar-li la meitat dels queviures que
duia i una part de la seva capa, que va tallar amb la seva espasa. La llegenda explica
que el cel es va obrir, el sol va brillar esplendorós i es va formar un gran
arc de Sant Martí que va fondre la neu i enretirar el fred. Per aquest motiu hom
coneix l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjans de novembre amb el
nom d’estiuet de Sant Martí.
La capa miraculosa es va conservar com a relíquia i va
formar part del tresor dels reis merovingis dels francs, que la portaven a les
seves campanyes militars com a amulet. El prevere encarregat de la custòdia d
la relíquia (una “cappella” o capa curta) era el “cappellanus”, terme que va
donar origen a “capella” com a lloc d’oració (per l’oratori on es conservava) i
a “capellà”, primer com a sacerdot militar i després, com a sacerdot i religiós
en general.
A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa i dient als àngels: “Aquí hi ha Martí, el soldat romà que no està batejat: ell m’ha vestit”. En desvetllar-se, Martí va trobar que la capa estava sencera i va decidir de batejar-se.
La llegenda de Sant Martí i les oques
Martí no volia ser bisbe, ja que, humil, no volia tenir cap mena d’honor. Havia sentit que els ciutadans de Tours volien fer-lo bisbe i venien a cercar-lo; per evitar-ho, es va amagar, però les oques que hi havia van començar a palpar i van descobrir-lo.
-----------------------------------------
En el Camí de Vidabona com a camí iniciàtic cap a la
plenitud, la complicitat d’aquesta geografia il·lustra, amb Sant Martí, un
testimoni d’escolta i entraga a la seva vocació al servei dels altres. Per
aquesta raó, a diferència d’avui que són nomenats jeràrquicament, fou un bisbe
nomenat per aclamació popular.
La llegenda de la capa, míticament ens suggereix que, quan
hom es lliure als altres, l’univers sencer hi vibra en complicitat, surt el
sol, el cel s’obre i es vesteix de gala amb l’Arc de Sant Martí.
La llegenda de les oques, en els seu sentit mític, evoca
la humilitat de servir els altres sense rebre honors, així com la impossibilitat
d’amagar-se del destí (vocació) al que cadascú és cridat, amb la llibertat de
respondre afirmativament o no a aquesta crida.
-----------------------------------------
Descripció:
L'església de Sant Martí de Surroca es troba aïllada prop
d'una cinglera de la serra Cavallera. Està orientada a llevant i la seva planta
és de nau única amb absis semicircular com a capçalera. La coberta de la nau és
de volta de canó, amb un arc faixó a l'últim quart. L'absis és cobert amb volta
de quart d'esfera i separat de la nau per un plec del mur, mentre que
l'exterior està decorat per arcuacions cegues i bandes llombardes i té una
finestra lleugerament descentrada de l'eix de l'església. La portada, situada a
la paret sud, és d'una arcada formada per grans dovelles i guardapols. A l'extrem
de ponent se li va afegir a principis del XVI un campanar que segueix
l'estructura de la nau, té dos pisos i està cobert a doble vessant. Les
modificacions que l'església ha sofert al llarg del temps han estat eliminades
per una restauració feta l'any 1986 per l'arquitecte J.M. de Ribot. Es va refer
la volta, se suprimiren les capelles laterals i la sagristia que encobria part
de l'absis, es van separar les cobertes de la nau i de l'absis (abans seguides)
i es feren dues finestres noves a la unió de l'absis i la nau a la paret sud.
Notícies històriques:
L'església està documentada des del 1090 i el 1104 fou
reedificada i tornada a consagrar, el que fa pensar que ja era un edifici
antic. L'any 1410 hi ha importants obres de consolidació documentades a un
permís del bisbe Alfons de Tous. El campanar afegit a principis del XVI està
documentat a les visites pastorals, així com a altres obres el 1576 i 1595. El
1774 es feren les últimes obres importants fins a la restauració de 1986.
**********************************************
Altres enllaços amb informació:
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/219_SMartiSurroca/SMartiSurroca.htm
https://www.pedresdegirona.com/terresdegirona/ripolles_sant_marti_surroca.htm
https://www.catalunya.com/sant-marti-de-surroca-24-2-98?language=es
http://www.artmedieval.net/Sant%20Marti%20Surroca.htm
**********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada