EL SINDICAT AGRÍCOLA DE CABANES
CABANES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Sindicat Agrícola de Cabanes (1932)
El Sindicat -actual Local Social- es va construir el 1932 per
acollir el Sindicat Agrícola de Cabanes.
Una vegada acabada la Guerra Civil, el Sindicat Agrícola va ser dissolt, però l’edifici va continuar al servei del poble, sota la direcció d’altres entitats.
Els documents, notes i memòries de Josep Noguer Guerra, soci del Sindicat Agrícola de Cabanes, ens parlen de la història de l’edifici, del Sindicat Agrícola i de les altres Societats que s’han fet càrrec de la gestió del local, així com també les activitats que s’han portat a terme a l’edifici.
Cronologia:
1931.- El Govern Civil de Girona aprova la creació, a Cabanes, d’una Societat Recreativa anomenada Asociación Instructiva y Recreativa “Juventud Democrática”. En els seus inicis, i d’acord amb el Ple Municipal, es va instal·lar a la sala del municipi, a l’espera de la fundació del Sindicat Agrícola que va tenir lloc l’any següent.
1932.- L’11 d’abril s’autoritza l’Associació Sindical Agrària. El 13 de maig, es funda el Sindicat Agrícola de Cabanes. Els seus estatuts eren còpia dels del Sindicat d’Espolla. A la primera sessió plenària es va acordar demanar un préstec per a la compra del solar on construir l’edifici del Sindicat i es van posar a subhasta les obres, que s’adjudicaren al contractista figuerenc, Sr. Simon Gratacós, per la quantitat de seixanta mil pessetes.
1932.- L’acta municipal del 25 de setembre dona fe de la petició del permís per construir l’edifici del Sindicat: …Asimismo se da cuenta de un escrito del Sindicato Agrícola de Cabanas (Girona) que dice así.- Com a President d’aquest Sindicat Agrícola à aquesta Alcaldia Solicito: Permís per à la construcció d’un edifici solar propietat del Sindicat, situat a la part Oest de la població, lindant amb el camí que condueix al Molí, o sigui camí de la bassa, per una part i per las altres amb terrenys propietat de Federic Tuébols, Benet Pomés, Jaume Brosa y Eusebi Puig.- Asi mateix solicito la compareixensa d’aquest digne ajuntament el proper diumenge dia 25 a les 9 hores del matí a l’anomenat lloc , per procedir a la fixació dels límits de carrer, a fi de que estiguin conforme dispossa la lley d’urbanització. Suplica es digni concedir el mencionat permís i espera la presencia en l’esmentat acte. Gracia que espera del seu recte procedir. – Cabanas 24 septembre 1932. El President Josep Noguer.- Alcaldia Constitucional de Cabanas.- acordandose quedar nombrados los Mis, Noguer y Olivés para que vayan al indicado lugar para trazar la linea de la nueva calle…
L’edificació va ser ràpida i la propera festa de Sant
Vicenç -gener de 1933-, ja va tenir lloc al nou edifici. La Societat Recreativa
es va instal·lar al local.
Es va acordar que l’import de la compra del terreny i de
la construcció de l’edifici es pagaria en cinc terminis. Els joves de
la Societat van organitzar una secció teatral i es va construir un
magatzem on s’hi va posar un trull que junt amb el teatre i
el cafè van suposar una gran ajuda per poder fer front als pagaments.
Els diners per pagar els terminis es van aconseguir a partir de les aportacions de molts veïns que compraren títols per valor de 100 ptes cadascun. Es va estipular que el préstec s’amortitzaria en 20 anys i que caducaria el 25 de febrer de 1954, aportant un interès del 5% anual. L’any 1935 es van amortitzar quinze títols (1.500 ptes), el 1936 s’amortitzaren setze títols (1.600 ptes), el 1937 ja en van ser trenta tres (3.300 ptes) i el 1938 s’amortitzaren setanta un títols (7.100 ptes), en total 13.500 pessetes.
1932.– El 3 d’octubre es signe el contracte per a la construcció de l’edifici
El 2 de novembre s’envia una
carta al Sr. Josep Puig Pujades demanant la seva intercessió davant el
Ministeri d’Agricultura per tal d’agilitzar la tramitació de les diligències
del Reglament del Sindicat, ja que sense la seva aprovació no poden tramitar l’escriptura
de compra dels terrenys ni gestionar el crèdit
El 30 de novembre es formalitzen les escriptures de compra del terreny.
1933.- El 29 de juny, el Sindicat Agrícola de Cabanes, junt amb altres entitats, signa un manifest adreçat al Parlament de Catalunya proclamant la voluntat de no pagar cap quota d’arrendament fins que no siguin ateses les seves necessitats.
1936.- El 12 de setembre, l’alcalde Josep Noguer i Pomés convoca els veïns als baixos de l’escola, per tal de constituir el Sindicat únic, d’acord amb el que disposa el Govern de la Generalitat.
1936.- El 10 d’octubre, l’alcalde Josep Noguer s’adreça
al Sr. Josep Calvet i Mora, Conseller d’Agricultura, informant que:
Constituït el Sindicat Agrícola de conformitat amb les
normes … amb el model que ens facilità la Unió de Rabassaires … vaig
apersonar-me a Barcelona a l’objecte d’entregar-los personalment a la Unió de
Rabassaires … i com sigui que han transcorregut alguns dies i no ens han estat
encara enviats he tornat a Barcelona, acompanyat d’una carta de recomanació de
l’amic Puig Pujades … per tal de mirar de portar els susdits Estatuts ja
aprovats, cosa que no vaig poder realitzar perquè segons em digué En Joan
Coloma encara s’havien de reunir , per la qual cosa li escric aquesta a fi i
efecte de que s’interessi amb tot el que pugui perquè siguin aprovats el més
urgent possible… ja que és d’una gran necessitat l’estructuració d’aquest
Sindicat sota les noves directrius que estableixen els moments actuals, més a
més quan és arribada l’época de la sembra i la desorientació sindical dels
agricultors és causa de que es faci en forma bastant irregular i sota una
alarma injustificada i aix una volta posat en marxa el Sindicat cessarà aquest
pànic i podrà normalitzar-se més ràpidament la qüestió agrícola en aquesta
localitat.
Amb la Guerra Civil -iniciada el juliol del 1936- el Sindicat va patir dificultats, en especial a partir de l’any 1938, i el 1939 va ser confiscat. A partir d’aquest moment es van paralitzar les amortitzacions. Només una vegada Josep Ylla Llombart, actuant com a president de l’entitat, va pagar interessos i va amortitzar 12.500 pessetes. Quedaven pendents d’amortitzar 340 títols (34.000 ptes). Un document signat, el 30 de desembre de 1938, pel president Pere Alegrí Batlle i l’encarregat dels títols Josep Noguer, detalla els títols amortitzats entre els anys 1935 i 1938.
1938.- (Acta del Ple municipal del 31 d’octubre) El
Comissari Municipal fa constar:
Que el dia 30 de juliol del present any, a les deu hores del matí es personà a l’Ajuntament el major cap de l’Aeròdrom de Figueres, demanant se li fes immediata entrega de les claus del local del Sindicat Agrícola d’aquesta població, lloc que necessitava per a les forces volants de l’Aeròdrom, havent-se-li indicat que havia de dirigir-se al President del Sindicat Agrícola o al Conserge de l’esmentat local que tal vegada tenia les claus de l’edifici. Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aeròdrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevíssim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.
1939.- El 22 de gener, dues setmanes abans que les tropes nacionals entressin a Figueres, Juan Massanet Marcé, capità de l’arma d’aviació, ordena que es requisi el Sindicat Agrícola de Cabanes per a la instal·lació d’una indústria. L’ordre provenia del Tinent Coronel Spencer [full manuscrit sense membret, (10,5cm x 15,5cm)].
1939.- El local va ser confiscat i ocupat per la
Falange Española y Tradicionalista y de las JONS, per considerar-lo un sindicat
polític.
Un cop acabada la guerra civil del 1936-1939 foren abolits tots mena de sindicats i cooperatives agrícoles, però les autoritats franquistes conscients del paper dels sindicats agraris, crearen les esmentades Hermandades. Eren hereves, en certa manera, de les antigues Cambres Agràries d´Espanya, organitzades pel R.D. de 14 novembre 1890. Les Hermandades acomplien diferents tasques dins d´àmbit agrari local com la col·laboració amb les autoritats centrals a l´hora de planificar les collites, recollien i feien enquestes i estadístiques, comercialitzaven els productes, demanaven subvencions i defensaven els interessos dels agricultors de cada municipi. Eren, en definitiva, unes institucions molt properes al poble i als problemes quotidians de la pagesia..
1939.- 2 d’abril (Acta Ple Municipal). Se da cuenta también de la venta de un saldo ó pico de algarrobas halladas en el Sindicato Agrícola por la cantidad de 25 ptas a Joaquín Torrent. Se ha cobrado también por venta de patatas, también del Sindicato por valor de 22’50 ptas de cuyas dos cantidades quedan cargadas al Sr Depositario que unidas a las anteriorment vendidas arronjan un total de 149 ptas.
1940.- El 14 de desembre se signa el decret d’incautació i la titularitat passa a la Falange Española.
1941.- El 30 de juny el Delegat Sindical Provincial envia una circular al Jutge Municipal demanant-li que ordeni a l’alcalde l’entrega de les claus del Sindicat al Jefe de la Hermandad de Labradores ja que d’acord amb les disposicions de 23 de setembre de 1939 i 14 de desembre de 1940 l’edifici s’ha incorporat a la Organización Nacional Sindicalista. El 2 de juliol, el jutge informa l’alcalde de la recepció de l’escrit.
1939-1952.- La Falange, amb la col·laboració d’un cafeter i una Comissió de Festes, va continuar l’activitat a l’edifici del Sindicat sota el nom de Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Cabanas, tot i no estar inscrita a la Cámara Oficial Sindical Agraria de Gerona. Durant aquests anys, diverses Comissions formades per joves de la població i Falangistes van organitzar festes al local i es va pintar.
1951?.- Dos matrius de talonari de la “Comisión Organizadora de Fiestas-Cabanas” que certifiquen el pagament dela quota mensual. No s’especifica la quantitat a pagar i la data del 1951 només consta en dos fulls.
1952.- Per primera vegada se
celebren eleccions extraordinàries i es legalitza la situació. El Cabildo
de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Cabanas va
quedar constituït amb aquesta junta:
President: Josep Marcó Estela
Vocals: Miquel Prim Gimbernat,
Baldiri Hortal Rebarter, Josep Pellicer Sudrià i Joan Puigvert Lloveras
Secretari: Constantino Díaz
Álvarez.
Ara, ja de manera oficial,
la Hermandad es fa càrrec del Sindicat. La junta
assumeix l’actiu i el passiu del Sindicat Agrícola i reconeix com a
legítim i legal el deute que vencia el 1954. L’import no es va pagar per manca
de fons, però es va formalitzar que es pagaria quan es pogués.
Des del primer moment es va
exposar el desig de crear una Societat Recreativa que fes les
funcions de la Comissió de Festes i l’organisme anomentat Hogar del
Productor de la Obra Sindical de “Educación y Descanso”.
El reglament del “Hogar del Productorde Cabanas“, datat el 2 de març de 1952, en el seu article primer diu:
Los fines que se persiguen con la
creación de los Hogares del Productor tienden a agrupar a los elementos de la
producción en general, en torno a la bandera que la Obra Sindical “EDUCACIÓN Y
DESCANSO” ha enarbolado por orden del Caudillo, para procurarle el acceso a los
goces de la salud, la cultura, el arte y el deporte.
El document està signat per
Constantino Díaz Álvarez, secretario de la Hermandad; José Marcó Estela, jefe
de la Hermandad; Miguel Prim Gimbernat, jefe del Grupo de Educación y Descanso.
El 24 de març del mateix any, Joaquín José Saurina, secretario de la Obra
Educación y Descanso signa l’aprovació del reglament.
En els seus anys de funcionament,
la Societat Recretiva va ser presidida per Miquel Prim Gimbernat,
Josep Pomés Marcó, Jaume Puig Pagès i Carles Lloveras Argelés.
Continuant la tasca que ja havia desenvolupat el seu pare durant la República, Josep Noguer i Guerra va ser l’encarregat de controlar els Títols dels socis del Sindicat Agrícola, va portar la comptabilitat de la Societat Recreativa, des dels seus inicis, l’any 1952, fins a la seva dissolució, el 1967. Va portar la gestió del cinema, del 1961 al 1969 i l’administració de les diferents Comissions de Festes, així com la d’altres entitats del poble, en especial dels caçadors.
1952-53.- Es conserven les matrius de dos talonaris de la “Obra Sindical de Educación y Descanso-Cabanas” amb els comprovants d’haver pagat la quota de dues pessetes, import de l’entrada al ball del diumenge
1954.- El 18 de gener, es convoca una assemblea en la qual es reconeix el deute contret amb els socis de l’antic Sindicat Agrícola i els títols pendents d’amortització. Fruit de la mateixa Assemblea es transcriu la relació dels posseïdors de Títols amb la descripció del seu valor i del que suposaria amb l’increment del cost de la vida, des del 1940 al 1954, per tal de servir de base a la proposta d’emissió de nous Títols.
1956.- El Sindicat passa a la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos.
1957.- Després de diferents demandes del soci Josep Noguer i sota la presidència de Josep Aguer Mallau, el dia 13 de gener es convoca una assemblea i es torna a reconèixer el deute.
El proper president de l’entitat va ser Vicenç Pijoan Sala, qui va fer construir la cabina per a projectar cinema, seguit per Vicenç Gimbernat Brugat.
1961-69.- Durant un temps, i fins a l’estiu del 1960, l’empresari Antoni Bares, s’havia fet càrrec de les projeccions de cinema. A primers del 1961, el veí de Palau-Saverdera, Pere Pagès Guanter, que ja explotava els cinemes de Roses, Palau-Saverdera, Castelló, Agullana i La Jonquera va reiniciar les sessions amb el nom de “Cine Moderno-Cabanas“. Durant aquests nou anys es van programar 662 sessions. La primera pel·lícula projectada fou “La maldición de Frankenstein“, el febrer de 1961 i l’última, “Atraco imperfecto“, el novembre de 1969. El preu de l’entrada va passar de les 8 ptes. de les primeres sessions, a les 12 ptes. dels últims anys.
1967.- El 7 d’abril i pensant en la festa de Sant Isidre,
es convoca una reunió entre el Cabildo de la Hermandad, l’Ajuntament i el
rector Mn Josep Balateu per tal de buscar la millor manera d’agermanar castellans
i catalans. El nou sistema de quotes no va funcionar, la festa es
va tancar amb pèrdues i es va crear un cert malestar al poble. El Hogar
del Productor de la Obra Sindical de Educación y Descanso, no es va dissoldre
però va quedar sense socis. La Sociedad Recreativa de “Educación y
Descanso”, fundada el 1952, queda suspesa i es crea una “Comisión de
Fiestas” formada per l’Ajuntament i la Hermandad, actuant de
secretari Josep Noguer Guerra. Van ser presidents de la Comissió de
Festes, Jaume Puig Pagès, Jaume Serra Rebarter, Ramon Prunella Teixidor,
Agustí Pujolar Castañer, Pere Ylla Llombart…
1970.- El 22 de febrer es convoca una nova
assemblea presidida per Narcís Tubau Parada, en la qual es torna a reconèixer
el deute. Aquest mateix any s’elegeix el nou president de la Hermandad,
el Sr. Jaime Puig Pagès. Sota la seva presidència es va confeccionar una nova
relació de posseïdors de Títols amb nom i cognoms i la descripció de les
quantitats que se’ls hi devia, inclòs l’increment del cost de la vida.
Amb l´adveniment de la democràcia, el marc legal fou
reformat i les antigues Hermandades Sindicales transformades en cambres agràries
locals. Foren establertes com a corporacions de dret públic pel R.D. 1336/77, i
passaven a ser òrgans consultius de l´administració en la preparació, aplicació
i elaboració de normes que afectessin l´interès agrari i òrgans de
col·laboració per al desenvolupament i millora agrària. Establia també que els
òrgans de govern eren el ple i el president.
La gestió i tramitació de la Seguretat Social Agrària dels agricultors era
portada per una Comissió Local de la Mutualitat Agrària, així que s´han
conservat actes, documentació de l’anomenada corresponsalia, cotitzacions,
liquidacions, afiliacions al règim especial agrari, petició de pensions,
jubilacions i baixes per accidents …
1979.- La Hermandad ja actua amb el nom de Cambra Agrària Local de Cabanes.
1980.- El 30 de juny,
es va plantejar per part de l’Alcalde i algun regidor de crear l’Agrupació
Cultural Recreativa de Cabanes.
1982.- Cambra Agrària Local
de Cabanes. L’11 d’agost es reuneixen el president, els vocals i el
secretari per parlar de les reformes que s’han de fer al local del
“Sindicat”. L’Ajuntament està disposat a pagar les despeses a canvi de
poder usar el local indefinidament. Es subscriu un conveni entre el
president i l’alcalde per a l’ús del local, sense que això pressuposi una
cessió de la propietat que queda a mans de la Cambra Agrària.
1985/91.- La «Cambra Agrària
Local» cedeix gratuïtament el local de l’antic «Sindicat» a l’Ajuntament. Es
restaura i modernitza l’edifici i es destina a «Local Social».
1985.- A la reunió de Junta
celebrada el 10 de maig, la Cambra Agrària acorda cedir gratuïtament la finca a
l’Ajuntament de Cabanes, amb aquestes condicions:
L’edifici s’ha de destinar
a Centro Cultura, recreativo y cívico-social
L’immoble no es podrà vendre
durant 99 anys
L’Ajuntament ha de cedir i
acondicionar, dins el mateix edifici, un espai d’uns 50 m2 per a local de la
Cambra Agrària
Es nomena Jaume Puig Pagès com a
representant de la Cambra davant el notari
1985.- El Ple municipal del 6 de setembre acorda acceptar la donació amb les condicions pactades i nomenar l’alcade, Josep Terrats Gimbernat com a representant de l’Ajuntament davant el notari.
1986.- Es tramita l’expedient de resolució de transmissió de bé immoble per cessió de la Cambra Agrària Local a l’Ajuntament de Cabanes.
1986-1991.- Es porten a terme les obres d’arranjament.
1987-88.- Es crea l’Associació Cultural i Recreativa de Cabanes, presidida per Joan Llanet Payró i amb Núria Hubach Nogués de secretària. Josep Noguer Guerra hi col·labora com a cobrador. A part d’ocupar-se de l’organització de les festes, el 1988 editaren la primera “Revista de Cabanes”, publicació anual que es va mantenir un mínim de 7 anys.
1991.- El dissabte 18 de maig, a les 12 del migdia, s’inauguren les obres del Local social i de la Cambra Agrària. A partir del 18 de gener de 1992 s’obre al públic el bar del Local Social.
2009/10.- Es reforma el bar del «Local Social» i s’inicien els obres d’ampliació de l’edifici, aixecant un pis sobre el bar.
2016.- Es porta a terme l’arranjament del primer pis del «Local Social» per destinar-lo a sala polivalent.
2017.- S’inaugura la sala “El Sindicat”, al primer pis del Local Social. En motiu de la inauguració es va preparar un quadre resum de la història de l’edifici des del 1932 al 2017, un tríptic i una exposició de la història del Sindicat Agrícola de Cabanes formada per set plafons: cronologia, els socis, l’edifici, la construcció, reglaments i estatuts, cartes i oficis, actes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada