ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ
CABANES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Sant Vicenç, actual església
parroquial (segle XIX-XXI)
Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, al bell mig de la plaça de l’Església. Església d’una sola nau amb creuer, capelles laterals i capçalera poligonal. La nau, el creuer i les capelles estan coberts per voltes de canó amb llunetes i arcs faixons,mentre que el presbiteri presenta una volta poligonal amb llunetes. Les voltes s’assenten damunt d’una cornisa motllurada, sostinguda per pilastres adossades als murs laterals. L’absis està situat al centre del creuer, avançat respecte el baldaquí que recull la imatge de Sant Vicenç. Aquesta part està coberta amb una volta de mocador, amb la part central decorada. La sagristia, situada al costat del presbiteri i coberta amb una volta de mirall, presenta la data 1805 gravada a la llinda de la porta d’accés. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada. La façana principal presenta un gran portal d’arc rebaixat emmarcat per dues pilastres, que sostenen un entaulament damunt del que hi ha una fornícula rematada per un frontó triangular. A l’interior de la fornícula hi ha la imatge de Sant Vicenç, instal·lada de nou l’any 2004. Al damunt del portal hi ha una gran rosassa adovellada. A l’extrem nord-oest de la façana hi ha el campanar, de planta quadrada amb el cos superior octogonal i rematat amb barana d’obra. Hi ha quatre obertures d’arc apuntat a la part superior, i un rellotge i una finestra emmarcada en pedra més avall. A l’interior del temple hi ha diverses imatges escultòriques i es conserva una pica baptismal de pedra amb peu, decorada amb motius geomètrics i vegetals, i datada al segle XVII (1604). També cal destacar el baldaquí del presbiteri, data al segle XVIII. La construcció és bastida amb pedra desbastada disposada formant filades més o menys regulars, amb alguna refecció feta de maons.
La primera referència escrita de l’església dedicada a Sant Vicenç es troba documentada l’any 1070 en una donació feta al monestir de Vilabertran, amb la denominació “parròquia de Sant Vicenç”. Es creu que la primera dedicada a Sant Vicenç fou construïda en el s. XI i es trobava a l’interior del castell; si bé després amb la consolidació del nucli urbà va funcionar com a parròquia. Posteriorment es mencionada els anys 1279 i 1280 i 1362 sota altres noms com “ecclesia de Cabanis” i “Santi Vicencii de Cabanes”. Encara així l’actual església no va ser construïda fins a principis del segle XIX, després de que un gran aiguat destruís l’altra església del poble, la dedicada a Sant Maurici. Les obres d’aquesta nova església parroquial comencen l’any 1803. Quinze anys després es cobreix la teulada i el 22 de gener de 1820 queda beneïda. L’any 1927 es varen reformar les teulades i la volta de la nau, i el 1997 es procedeix a una restauració general de l’edifici.
L’església d’una nau amb creuer, cúpula i capçalera poligonal, de cinc cares. Orientada al sud-oest. A la façana, porta emmarcada per pilastres i entaulament, coronada per una fornícula buida acabada en frontó i al damunt rosassa. Presenta campanar de planta quadrada amb un cos superior octogonal amb arcs apuntats.
A l’interior de l’església es conserva una pica baptismal, dels segles XVI-XVII, decorada amb motius geomètrics i vegetals. I un baldaquí del segle XVIII.
… es va aixecar en el segle XVIII després de que un gran aiguat destruís l’altre església del poble, la dedicada a Sant Maurici. Les obres d’aquesta nova església parroquial comencen l’any 1803. Quinze anys després es cobreix la teulada i el 22 de gener de 1820 queda beneïda. L’any 1927 es varen reformar les teulades i la volta de la nau, i el 1997 es procedeix a una restauració general de l’edifici.
L’actual església parroquial de Cabanes, situada dintre l’antic recinte emmurallat, a diferència de l’anterior que es trobava extramurs i a una distància d’un quart de quilòmetre del poble, és molt tardana.
Contràriament a bona part de les esglésies empordaneses, fruit d’una ampliació de les velles estructures romàniques en el transcurs dels segles XVII i XVIII, la de Cabanes no es començà a construir fins l’any 1803 i no s’acabà de cobrir fins el 1820.
Aquest mateix any, el 22 de gener, “la benehí per autoritat Episcopal y celebrà lo Divinal Offici lo Sr. Domer Hilari Torras…”. Arxiu Parroquial de Cabanes, Llibre de Consueta. (Aquestes dades m’han estat amablement facilitades per l’actual rector de Vilabertan i Cabanes, mossèn Jordi Puigdevall).
L’impressionant aspecte i les considerables dimensions de l’església nova no lliguen gaire amb l’agitada etapa durant la qual té lloc l’edificació (postguerra Gran, Guerra del Francès, sexenni ferrandí). Aquest fet, al mateix temps que ens obliga a reflexionar sobre la capacitat de l’home per sobreposar-se a les desgràcies de la història, testimonia l’extraordinària aptitud productiva del camp cabanenc i el que podia donar per ella mateixa una economia essencialment agrària basada en la fertilitat dels sòls al·luvials, els cereals, la vinya i la cria de bestiar.
La pila baptismal de la parròquia -que té gravada la data de 1604- podria ser d’alguna de les esglésies avui desaparegudes.
Curiosament aquesta data també la trobem al peu de la creu determe, que hi havia a la zona del pedró, i a la casa Vanover, del carrer Canal.
La placa que hi ha a la façana de l’església ens diu que és una construcció del s. XVIII, tot i que els documents ens confirmen que es va començar a construir a primers del segle XIX.
Història de l’església
Josep M. Bernils i Mach, a la seva monografia Cabanes hi reprodueix un document de l’arxiu
parroquial amb unes quantes dades sobre la construcció i les obres de
l’església:
28 d’agost de 1803,
1a pedra nova església.
3 de juliol de 1818, 1a
teula.
13 d’agost de 1818, la última teula.
22 de gener de 1820, Solemne
benedicció pel Sr. domer Hilari Torras de Sant Andreu de Sucarrats, de la Vall
de Vianya.
1929.- Es féu una pintada.
1939.- Es va fer algun arranjament per posar-la en condicions de celebrar el culte després dels desperfectes ocasionats per la Guerra Civil.
Un registre parroquial del sis de juny de 1808 ens informa del bateig d’Anna, apadrinada pel seu avi Jaume Pont Casadevall a qui citen com a “vocer de dita fabrica de Isglesia” o sigui patrocinador de la nova parròquia de Sant Vicenç.
Pere Serra i Prim (1820-1889), a les seves memòries, ens explica diferents fets relacionats amb l’església de Cabanes: obres, actes religiosos, capellans, influència dels moviments republicans, …:
1846.- Mort Gregori XVI i entra Pius IX: En lo añ
1846 muri al Sumo Pontifise Gregori setze y entra Pio Nono.
1847.- El Papa convoca un jubileu: Duná 3 semanas de
tems per guañá dit gibuleu en huna semana de estas se abia de fer 3 dejunis
dimecra dibendras disapta y 3 visitas a la Iglesia a fer alguna horasio: huna
de las tres se abia de haná a cunfasá y pendrer la comuniho y tabe se habia de
fer critad a los pobras seguns la pursivilitad de cada cual y tots lus de esta
casa abem fetas las dilligencias per guañarla y crech las 2 terceras parts de
la publasiho.
1851.- Es convoca un altre jubileu: pero la gent no
ha cumplert de mol tan cum altra vegada… En lo matex añ tingueren [misiho]
de 3 pares Misihonistas.
1852.- El mes de març es comença a construir el campanar.
Els veïns hi van col·laborar treballant de franc i amb diners: Aqui se
trubará que amitg mes mars de 1852 se cumensa la hobra del campena ab 4 mestres
de casas … publasiho fen totas las juntas de franch o de critad y al dia
13 de abril se ba turna pasa la capta … El dia 1 de juny es va portar la
gàbia del rellotge, però els veïns s’havien cansat de contribuir a l’obra i no
es van posar les campanes ni el rellotge que ja feia temps que era fet
Besalú: la jen se es desmayada als dines se han acabat y axis se es quedat
ab la gabia pusada sens relotja ni campanas y al relotja se encuntraba fet en
Basalu tems a. Per Nadal es va continuar l’obra, arreglant l’escala i
posant el terra i la barana del cor. (D’acord amb un document de l’Arxiu
municipal la barana del cor es va posar el 1892, tot i que podria ser que
aquesta barana del 1852 fos provisional i el 1892 es posés la definitiva).
1853.- El 2 de gener es van baixar les campanes que, des
del 1803, eran a la capella de Sant Sebastià i el dia 18 les posaren al
campanar nou. A finals de juny es van fer fondre dues campanes velles per fer
les del rellotge: Als hultims del mes de juñ feren fondre 2 campanas que
teniam … mol tems há per ferna las del relotja en Figueras. El 4 de
setembre es van batejar les campanes noves i es va instal·lar el
rellotge: Al dia 4 satembre batejaren las campanas nobas y las pusaren á
sun destinu per tucá horas y cuarts.
1854 o 1855.- L’alcalde, Jaume Brugat i altres particulars
decideixen arreglar la capella de Sant Sebastià que estava destrossada després
d’haver estat habilitada com a Cos de Guàrdia durant les Guerres Carlines.
1856.- El bisbe va venir a Confirmar i promoure
indulgències en diferents altars.
1857.- El mes d’abril es va acabar d’arreglar la capella
de Sant Sebastià i s’hi va posar el sant que feia temps que es trobava a
l’església de Sant Vicenç. El dia 27 es va celebrar amb un ofici, amb cobla i 6
capellans. …y se feu gran funsihó a la yglesia Gran Ofisi ab so de Copla ab
asistensia de 6 capellans y se purta ab llarga prufasó [processó] ab gran
alegria … poblasiho achseptat [excepte] de 10 ó 20 jen que eren contra de axo.
1859.- Es va fer l’altar de Sant Vicenç i es va deixar a
punt per daurar-lo. Aquí se trubara que als hultims añ de 1859 se ba fer
laltá major de San Visens a pun de andurarlu.
1864.- Arriba Mn Joaquim Geli.
La seva estada al poble és motiu de conflictes amb l’Ajuntament i els veïns,
fins que el 1868 es veu empès a marxar.
1868-1873.- Arriba Mn Francesc
Galí en substitució de Mn. Geli.
1870.- El dia 24 de gener, es
canvia la imatge de Sant Vicenç, pagada per la família de Can Carreras: Aqui
se trubará que al dia 24 de jane de 1870 se cambia la imatja de San Visens de
la yglesia de Cabanas perque era hun poc hurdinari y no fou al dia 22 perque el
dia 21 fou huna diada de caura molta neu per tota aquesta plana y muntañas y
axis fou que nol pusgueren purtá cum estaba ja trachtat y esta imatja la feu
fer Dña Rafela de Casa Cunill en Holot.
1873.- Durant uns tres mesos, el capellà del poble va ser
un fill de la família Trinch de Peralada.
1873.- El setembre va entrar en vigor l’obligatorietat
del matrimoni civil, sense que es prohibís el casament per l’església. La proclamació de
la Primera República, el dia 11 de febrer va provocar que
molts pobles passessin setmanes sense capellà: en 7bra de 1870 vingue
hordra del Gubern que cualsebols que de vulguesin casá per aser ben cazats
abian de selebrar al matrimoni ab al Jutja de Pau de las publasions y lo matex
era al batejá y si tenian boluntad ab al capellans era boluntari y axis se
fa ab tots dos al 26 de juliol de 1873 fou al primer dia que se selebra
matrimoni ab al jutja y no ab al capella que foren Pera Pi y Giral y Maria Fon
y Matas per falta de capellans que en moltas parroquias lus abian presus ho se
abian apartad y axis es que estiguerem algunas festas sensa misa per falta de
capellá.
1873.- El setembre arribà un nou capellà, Mn. Pere
Fàbrega, que vivia de les misses, caritats i propines: viben de la misa y
de critats y de las agafas del pobla.
1875.- A l’octubre el Papa va convocar un nou
jubileu. Els actes començaren el 14 de noviembre.
1878.- Mort el Papa Pius IX i entra Lleó XIII. Mes
atras se es dit que en lo añ 1846 entra al Papa Pio Nono y a regenta asta al
mes de fabre de 1878 perque ba muri Y en est matex mes es entrat per Papa
Llehon tretze.
1878.- novembre.- Arriba Mossèn Mundet.
1879.- Es posen les baranes de l’altar. En lo añ
1879 se pusaren las brandillas de lalta majo.
1882.- Es posen les baranes de l’altar del Sant
Crist. Als hultim del añ de 1882 pusaren las bredulas o tencaduras del
altar o capella del Sn Cristu.
1884.- Es fa el daurat de l’altar. En hultim del añ
1884 se ba endaura lalta major de la iglesia de est pobla.
1885.- Mn Mundet emmalalteix i és substituït per Mn Rafel
1887.- El dilluns de Pasqua es convoca una reunió de creients de la comarca, a la Mare de Déu del Camp, de Garriguella on s’hi van aplegar unes 20.ooo persones. Els predicadors van aprofitar per carregar contra la francmassoneria: y 2 sacerdots predicaren dividits perque la gen o pugessin mallo sentir despresian als blasfemus y flamasons dien queran causa de la filuxera y altres gams.
***************************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17931
http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6338
https://esglesiesdegirona.blogspot.com/2010/03/esglesia-de-sant-vicenc-de-cabanes.html
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6920
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-vicenc-de-cabanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada