Blogs - pàgines - vincles

dijous, 1 de febrer del 2024

ESGLÉSIA DE SANT JAUME DE VILADROVER o SANT JAUME DELS BASTONS

EL BRULL - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Fotos fetes en dos dies diferents, un lloc molt recomanable d'anar a visitar i gaudir.

Al panell informatiu que hi ha al costat de l’església diu: 

Abans que es construís el temple romànic ja es coneixia el llogaret d’Adrover, tal i com ens testimonia un document de l’any 929, fent referència a aquest antic i mil·lenari veïnat. Però no serà fins l’any 1029 quan tindrem notícies del primer temple, essent encara una església particular vinculada segurament als senyors d’Aiguafreda. Hem d’esperar a l’any 1172, quan definitivament esdevindrà sufragània de l’església parroquial de Sant Martí del Brull.

Malgrat l’antiguitat d’aquesta primera menció (1029), l’església que ara contempleu s’erigí al llarg del segle XII. Sabem que aquest notable exemplar del romànic d’Osona estava format per un edifici d’una sola nau, cobert amb una volta de canó. La porta original estava oberta a migdia, i no pas als peus de la nau. D’aquesta porta encara en podem contemplar les dovelles i l’arquivolta, i juntament amb la finestra, són un exemple de l’ús de l’arc de mig punt.

Però si un element singularitza aquest temple és el magnífic campanar romànic. De planta quadrada, consta de tres pisos, i cada un d’ells està remarcat per obertures, finestres i frisos de dents de serra. Com en el cas de Sant Martí del Brull, trobem aquí també les arcuacions, en grups de quatre, sostingudes per les lesenes.

Aquest campanar és el testimoni mut del pas del temps, on hi podeu trobar entre les seves pedres la petjada d’obres i reformes que s’hi han esdevingut al llarg dels segles. L’absis actual és una obra de l’any 1919, imitant perfectament l’estil romànic de l’absis original.

Coneguda també com a Sant Jaume dels Bastons pel mas dels Bastons que té prop seu. 





































Enllaç amb informació:

Descripció:

Sant Jaume és una església que conserva encara les característiques bàsiques de la seva època primitiva: una nau amb arcs torals, rematada per un absis i un cos de campanar de torre quadrada elevat al terme d’aquella sobre el mur de ponent.

Sobre el mur meridional hom pot veure la primitiva porta d’entrada, avui tapiada, però ben visible, i una finestra de doble esqueixada, també tapiada.

El més remarcable del conjunt, fent l’anàlisi dels seus elements romànics, és la torre campanar que descansa sobre la volta a l’extrem oest de la nau. Aquest campanar és de planta sensiblement romboïdal, i té tres pisos d’alçada. Cada pis es correspon amb un nivell diferent de finestres. Al pis més alt li foren eliminades les finestres romàniques dels costats est i oest, que hom substituí en època barroca, per finestres d’un sol arc de mig punt, més altes que les precedents. En aquest mateix nivell, el més alt, les finestres dels costats nord i sud, són els originals. El pis intermedi té unes finestres geminades a cada costat, que actualment estan tapiades, encara que són ben visibles. El pis més inferior té una finestra amb arc de mig punt a cada cantó, que també són tapiades, llevat d’una que és per la que hom accedeix al campanar, mitjançant una escala de construcció posterior.

Sobre el nivell més alt de finestres hi ha arcuacions llombardes, en nombre de quatre, entre dues bandes limitades per les arestes del campanar. Sobre les arcuacions hi ha un fris de dents de serra. Aquests dos elements, les arcuacions i el fris, es troben tant sols als dos costats que mantenen les seves característiques originals, havent-se eliminat en aquells dos costats on foren modificades les finestres. Entre el nivell més alt i l’intermedi, torna a haver-hi un altre fris de dents de serra i quatre arcuacions llombardes.

Els capitells de les finestres geminades són trapezoïdals mensuliformes i no tenen decoració esculpida de cap mena.

Al mur de ponent i damunt la porta oberta el segle XVII hi ha una finestra en forma de creu.

Malgrat que als murs de la nau, no hi ha arcuacions llombardes, en reconstruir l’absis l’any 1916 se n’hi feren en sèries de quatre entre lesenes, en els interespais centrals, i una entre cada dues lesenes als dos interespais extrems. Sobre les arcuacions llombardes també s’hi féu un fris de dents de serra.

L’aparell dels murs és ordenat, amb pedres de mida mitjana, ben carejades i col·locades fent filades molt ben alineades. La pedra dels murs és tota del mateix tipus, mentre que la que es fa servir per fer els arcs, els capitells i les dents de serra, és diferent de la dels murs, essent una arenisca vermella.

L’aparell dels murs i el canvi de paviment a l’interior (una part és amb lloses i l’altra és lliscada), fan pensar en una possible prolongació de la nau pel costat de l’absis, en ocasió de la seva reconstrucció.

Història:

Aquesta església es trobava dins l’antic terme que inicialment es coneixia com a terme de Seva i posteriorment canvià el nom pel del Brull, creantse un castell amb un terme dins el qual hi havia inclosa l’església. Fou una església sufragània de la parròquia de Sant Martí del Brull, fins que el segle passat rebé funcions parroquials.

El terme de Seva apareix documentat el 904 quan Servand i la seva muller Guisla donaren a la casa de Sant Pere de Vic diversos béns situats al terme de Seva (in termino Sevedamo), a Vallmanya. El lloc del Brull es troba documentat el 963 quan Odesind, Oliba, Miró, Flavià i Sunyer vengueren a Arpsaman, cases, terres i vinyes, situades a l’apèndix de Seva, i afrontaven amb el Brull (ipso Brullo).

El lloc de Viladrover és documentat el 1029 quan Sendred i la seva muller Especiosa vengueren a Guirald i a la seva muller Ermessenda, cases, corts i terres, al terme de Seva, a la parròquia de Sant Martí de Castellar, a Viladrover (en vilar de Adroario). L’església de Sant Jaume no apareix en la documentació fins el 1131, que rep llegats pietosos.

En el seu origen aquesta església fou de propietat privada, unida a la masia ja anomenada aleshores Viladrover. Els seus propietaris Hug de Selige i la seva muller Bernarda, filla d’Ermessenda, senyora d’Aiguafreda, en vendre la possessió el 1372 a Pere Berenguer, canonge sagristà de Vic, li passaren també el domini i els drets sobre el temple.

No hi ha pas constància de quan començà a funcionar com a sufragània del Brull, bé que possiblement fou des del seu origen. El que sí que consta és que l’any 1878, amb l’ajustament parroquial, fou erigida en parròquia independent.

L’any 1685 el bisbe Pasqual decretà que fos renovada la volta del temple, que es trobava en estat ruïnós. La volta primitiva fou substituïda per una altra; de l’original només es conserva una part que permet aguantar el campanar de torre. A causa de les disposicions del bisbe Pasqual, hom tapà la porta d’entrada primitiva i en fou oberta una altra sota el mur del campanar, que porta la data de 1689. La teulada fou deixada al mateix nivell primitiu. Fou oberta una capella a l’exterior, adossada al mur de tramuntana i un cos d’escala a l’exterior per pujar al campanar. L’any 1916 hom allargà la nau amb la construcció d’un absis neo-romànic.

Molt escassa és la bibliografia referent a Sant Jaume de Viladrover, església que pertanyia a la parròquia del Brull, fins el 1878 en què passà a ésser parròquia independent.

Pladevall creu que correspon al pas del segle XI al XII. Junyent no dóna una data concreta de la seva erecció, però aquesta cal situar-la al principi del segle XII.

Puig i Cadafalch, en la seva classificació inclou Sant Jaume de Viladrover dins el grup d’esglésies d’una nau, i dins aquest en el de les esglésies parroquials amb campanar. D’aquesta mateixa divisió cita, entre altres, Sant Sadurní de Rotgers.

Pel que fa a la situació del campanar, Puig i Cadafalch compara Sant Jaume de Viladrover o dels Bastons amb l’església de Coaner i Sant Andreu de Llanars. En totes el campanar, en forma de torre, es troba sobre la volta de la nau, a frec del mur de ponent. 

**********************************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-viladrover

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22487

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/566_SJaumeViladrover/SJaumeViladrover.htm

https://elromanic.wordpress.com/2016/02/19/brull-sant-jaume-de-viladrover/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10517


**********************************************************************


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada