ESGLÉSIA DE SANT JAUME DE VILADROVER o SANT JAUME DELS BASTONS
EL BRULL - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Fotos fetes en dos dies diferents, un lloc molt recomanable d'anar a visitar i gaudir.
Al panell informatiu que hi ha al costat de l’església diu:
Abans que es construís el temple romànic ja es coneixia
el llogaret d’Adrover, tal i com ens testimonia un document de l’any 929, fent
referència a aquest antic i mil·lenari veïnat. Però no serà fins l’any 1029
quan tindrem notícies del primer temple, essent encara una església particular
vinculada segurament als senyors d’Aiguafreda. Hem d’esperar a l’any 1172, quan
definitivament esdevindrà sufragània de l’església parroquial de Sant Martí del
Brull.
Malgrat l’antiguitat d’aquesta primera menció (1029), l’església
que ara contempleu s’erigí al llarg del segle XII. Sabem que aquest notable
exemplar del romànic d’Osona estava format per un edifici d’una sola nau,
cobert amb una volta de canó. La porta original estava oberta a migdia, i no
pas als peus de la nau. D’aquesta porta encara en podem contemplar les dovelles
i l’arquivolta, i juntament amb la finestra, són un exemple de l’ús de l’arc de
mig punt.
Però si un element singularitza aquest temple és el
magnífic campanar romànic. De planta quadrada, consta de tres pisos, i cada un
d’ells està remarcat per obertures, finestres i frisos de dents de serra. Com
en el cas de Sant Martí del Brull, trobem aquí també les arcuacions, en grups
de quatre, sostingudes per les lesenes.
Aquest campanar és el testimoni mut del pas del temps, on
hi podeu trobar entre les seves pedres la petjada d’obres i reformes que s’hi
han esdevingut al llarg dels segles. L’absis actual és una obra de l’any 1919,
imitant perfectament l’estil romànic de l’absis original.
Coneguda també com a Sant Jaume dels Bastons pel mas dels Bastons que té prop seu.
Descripció:
Sant Jaume és una església que conserva encara les
característiques bàsiques de la seva època primitiva: una nau amb arcs torals,
rematada per un absis i un cos de campanar de torre quadrada elevat al terme
d’aquella sobre el mur de ponent.
Sobre el mur meridional hom pot veure la primitiva porta
d’entrada, avui tapiada, però ben visible, i una finestra de doble esqueixada,
també tapiada.
El més remarcable del conjunt, fent l’anàlisi dels seus
elements romànics, és la torre campanar que descansa sobre la volta a l’extrem
oest de la nau. Aquest campanar és de planta sensiblement romboïdal, i té tres
pisos d’alçada. Cada pis es correspon amb un nivell diferent de finestres. Al
pis més alt li foren eliminades les finestres romàniques dels costats est i
oest, que hom substituí en època barroca, per finestres d’un sol arc de mig
punt, més altes que les precedents. En aquest mateix nivell, el més alt, les
finestres dels costats nord i sud, són els originals. El pis intermedi té unes
finestres geminades a cada costat, que actualment estan tapiades, encara que
són ben visibles. El pis més inferior té una finestra amb arc de mig punt a
cada cantó, que també són tapiades, llevat d’una que és per la que hom accedeix
al campanar, mitjançant una escala de construcció posterior.
Sobre el nivell més alt de finestres hi ha arcuacions
llombardes, en nombre de quatre, entre dues bandes limitades per les arestes
del campanar. Sobre les arcuacions hi ha un fris de dents de serra. Aquests dos
elements, les arcuacions i el fris, es troben tant sols als dos costats que
mantenen les seves característiques originals, havent-se eliminat en aquells
dos costats on foren modificades les finestres. Entre el nivell més alt i
l’intermedi, torna a haver-hi un altre fris de dents de serra i quatre arcuacions
llombardes.
Els capitells de les finestres geminades són trapezoïdals
mensuliformes i no tenen decoració esculpida de cap mena.
Al mur de ponent i damunt la porta oberta el segle XVII
hi ha una finestra en forma de creu.
Malgrat que als murs de la nau, no hi ha arcuacions
llombardes, en reconstruir l’absis l’any 1916 se n’hi feren en sèries de quatre
entre lesenes, en els interespais centrals, i una entre cada dues lesenes als
dos interespais extrems. Sobre les arcuacions llombardes també s’hi féu un fris
de dents de serra.
L’aparell dels murs és ordenat, amb pedres de mida
mitjana, ben carejades i col·locades fent filades molt ben alineades. La pedra
dels murs és tota del mateix tipus, mentre que la que es fa servir per fer els
arcs, els capitells i les dents de serra, és diferent de la dels murs, essent
una arenisca vermella.
L’aparell dels murs i el canvi de paviment a l’interior
(una part és amb lloses i l’altra és lliscada), fan pensar en una possible
prolongació de la nau pel costat de l’absis, en ocasió de la seva
reconstrucció.
Història:
Aquesta església es trobava dins l’antic terme que
inicialment es coneixia com a terme de Seva i posteriorment canvià el nom pel
del Brull, creantse un castell amb un terme dins el qual hi havia inclosa
l’església. Fou una església sufragània de la parròquia de Sant Martí del
Brull, fins que el segle passat rebé funcions parroquials.
El terme de Seva apareix documentat el 904 quan Servand i
la seva muller Guisla donaren a la casa de Sant Pere de Vic diversos béns
situats al terme de Seva (in termino Sevedamo), a Vallmanya. El lloc del Brull
es troba documentat el 963 quan Odesind, Oliba, Miró, Flavià i Sunyer vengueren
a Arpsaman, cases, terres i vinyes, situades a l’apèndix de Seva, i afrontaven
amb el Brull (ipso Brullo).
El lloc de Viladrover és documentat el 1029 quan Sendred
i la seva muller Especiosa vengueren a Guirald i a la seva muller Ermessenda,
cases, corts i terres, al terme de Seva, a la parròquia de Sant Martí de
Castellar, a Viladrover (en vilar de Adroario). L’església de Sant Jaume no
apareix en la documentació fins el 1131, que rep llegats pietosos.
En el seu origen aquesta església fou de propietat
privada, unida a la masia ja anomenada aleshores Viladrover. Els seus
propietaris Hug de Selige i la seva muller Bernarda, filla d’Ermessenda,
senyora d’Aiguafreda, en vendre la possessió el 1372 a Pere Berenguer, canonge
sagristà de Vic, li passaren també el domini i els drets sobre el temple.
No hi ha pas constància de quan començà a funcionar com a
sufragània del Brull, bé que possiblement fou des del seu origen. El que sí que
consta és que l’any 1878, amb l’ajustament parroquial, fou erigida en parròquia
independent.
L’any 1685 el bisbe Pasqual decretà que fos renovada la
volta del temple, que es trobava en estat ruïnós. La volta primitiva fou
substituïda per una altra; de l’original només es conserva una part que permet
aguantar el campanar de torre. A causa de les disposicions del bisbe Pasqual,
hom tapà la porta d’entrada primitiva i en fou oberta una altra sota el mur del
campanar, que porta la data de 1689. La teulada fou deixada al mateix nivell
primitiu. Fou oberta una capella a l’exterior, adossada al mur de tramuntana i
un cos d’escala a l’exterior per pujar al campanar. L’any 1916 hom allargà la
nau amb la construcció d’un absis neo-romànic.
Molt escassa és la bibliografia referent a Sant Jaume de
Viladrover, església que pertanyia a la parròquia del Brull, fins el 1878 en
què passà a ésser parròquia independent.
Pladevall creu que correspon al pas del segle XI al XII.
Junyent no dóna una data concreta de la seva erecció, però aquesta cal
situar-la al principi del segle XII.
Puig i Cadafalch, en la seva classificació inclou Sant
Jaume de Viladrover dins el grup d’esglésies d’una nau, i dins aquest en el de
les esglésies parroquials amb campanar. D’aquesta mateixa divisió cita, entre
altres, Sant Sadurní de Rotgers.
Pel que fa a la situació del campanar, Puig i Cadafalch compara Sant Jaume de Viladrover o dels Bastons amb l’església de Coaner i Sant Andreu de Llanars. En totes el campanar, en forma de torre, es troba sobre la volta de la nau, a frec del mur de ponent.
**********************************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-viladrover
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22487
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/566_SJaumeViladrover/SJaumeViladrover.htm
https://elromanic.wordpress.com/2016/02/19/brull-sant-jaume-de-viladrover/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada