Llocs de Catalunya

dilluns, 26 de febrer del 2024

ESGLÉSIA DE SANT FÈLIX o SANT FELIU

CANOVELLES - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Es té notícia de la parròquia de Sant Fèlix des de l'any 1008, de manera que ja hi hauria una primera església preromànica. Fou entre final del segle XI i principi del XII quan es construï l'actual edifici romànic. La capçalera estaba formada per un absis i dues absidioles, decorada amb arcuacions llombardes. Durant el segle XII s'allargà la nau cap a ponent, es feia una nova coberta de volta lleugerament apuntada i un campanar d'espadanya. A l'inici del segle XVIII es va sobreposar a la façana de ponent l'espléndida portalada decorada. Les absidioles van ser aterrades, la del nord, vers 1500, per l'aproximació d'altres construccions, i la de migdia per fer-hi una sagristia; aquesta va ser reconstruïda el 1965.

A la façana nord s'hi obrí un pas, el 1678, per accedir a la tribuna concedida als Margarola, propietaris de can Castells, la casa veïna. L'actual correspon a una reforma de l'any 1774.

**************************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28510

Època: segle XI – XII

Descripció:

Església romànica del segle XIII construïda sobre un temple anterior documentat el segle XI. L'aspecte actual correspon a una rehabilitació duta a terme a la segona meitat del segle XX. Està composta d'una sola nau amb absis semicircular i una absidiola al costat de migdia. El campanar és d'espadanya doble. L'absis principal i l'absidiola tenen una doble finestra esqueixada centrada i estan decorades a l'exterior amb arcuacions de tipus llombard emmarcades amb lesenes als extrems. A la façana de migdia s'hi localitza una làpida romana encastada al parament sobre una de les finestres de doble esqueixada, dedicada a L. Parcius Partenius, i també una petita portada d'arcada adovellada actualment tapiada. A la façana de tramuntana s'hi veuen senyals evidents d'haver-s'hi enderrocat l'absidiola lateral esquerra. A ponent el mur exterior té un aparell a base de grans carreus que pot correspondre a la primitiva església, on s'hi situa una antiga porta, actualment tapiada. El portal principal sobresurt de la façana. És una obra del romànic tardà (segle XIII) fet de carreus ben escairats i de coloració grisenca. Està emmarcat per un fris escacat i una motllura cilíndrica que forma fines columnes de petits capitells coronats per un ràfec en forma d'àbac. L'arcada és de doble arquivolta, amb motllures escacades i torals que arrenquen d'àbacs escacats sobre capitells amb temes zoomòrfics i vegetals. Alguns d'aquests capitells tenen carasses als vèrtexs. Les dues columnes de fust més gruixut estan acanalades i són les úniques proveïdes de bases, actualment molt desgastades. Sobre la portalada s'hi obre una finestra geminada. A l'interior tot l'aparell queda vist llevat de la volta de canó seguit de la nau central, que és arrebossada. El temple conserva dos quadres de grans dimensions, del 1750, que representen l'Assumpció de la Mare de Déu i la Puríssima; també hi ha dues taules procedents d'un retaule amb sant Llorenç i sant Esteve del segle XVII. L'1 d'abril de 1872 fou dipositada en aquesta església la imatge de la Verge de Bellulla, d'on desaparegué a l'inici de la guerra civil espanyola. La figura que es conserva n'és una reproducció. L'original es tractaria d'una talla atribuïda a l'escultor Bartomeu (segle XIII). L'edifici es troba tancat dins un barri al qual s'hi accedeix pel carrer de l'església a través d'unes escales de pedra picada i una porta de ferro emmarcada per dues columnes rectangulars amb capitell motllurat coronat per un pinacle amb esfera de pedra.

Notícies històriques:

El temple original (segle XI) era d'una sola nau de planta rectangular de dimensions més reduïdes que l'actual, amb absis semicircular i dues absidioles transversals també semicirculars i més petites, de les quals només en resta dempeus la del costat meridional, de construcció recent.