PEIXETERIES VELLES
MALGRAT DE MAR - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Un espai obert recuperat
Cal que ens imaginem aquest espai porxat destinat a mercat
municipal tal com es veu a la imatge històrica. A la banda esquerre de la
imatge, la part destinada a la venda de carn. A la part dreta, la destinada a
la venda de peix. L’any 1890 Camil Oliveras Gensana (1840-1898), company d’estudis
i projectes d’Antoni Gaudí, redactà la memòria justificativa del projecte, quan
era alcalde de Malgrat el senyor Martí Casas.
L’any 1926 l’espai fou cobert, i es mantingué així fins a l’any 2010. Les parades de peix, carn, llegums, etc. del seu interior es van traslladar al nou mercat municipal el juliol de 1991. Actualment s’hi conserva un porxo a banda i banda, amb columnes de fosa que suporten jàsseres metàl·liques.
Història:
Les primeres notícies sobre la
venda de productes de primera necessitat a Malgrat de Mar es remunten, tal com
constata mossèn Fèlix Paradeda (1915), a la carta de poblament de Malgrat, en
què ja s’especificava que qui mantenia el monopoli sobre les fleques, les
tavernes i les carnisseries eren els senyors del castell de Palafolls.
Posteriorment, aquest dret passà al Consell del poble. Des de ben antic, un
altre dels llocs principals per aconseguir queviures i altres elaborats havien
estat els mercats i les fires, que se solien celebrar amb motiu de festes
religioses; en el cas de Malgrat, per Sant Antoni Abat.
Pel que fa al mercat diari, fins
al final del segle XIX fou força desorganitzat, tal com es recull en la memòria
redactada per Camil Oliveras el 1890, que forma part del projecte de
construcció d’unes carnisseries. A primera hora del matí, els venedors paraven
on podien i, quan feia mal temps, sovint aprofitaven els portals i les entrades
de les cases per aixoplugar-se. Totes aquestes deficiències van portar
l’Ajuntament a plantejar-se la necessitat de construir un mercat municipal
aprofitant que havien comprat uns terrenys a l’extrem del carrer Bellaire i a
tocar del carrer del Carme per aixecar la casa consistorial.
L’any 1890 Camil Oliveras
Gensana, company d’estudis i de projectes d’Antoni Gaudí, redactà la memòria
justificativa del projecte i la descripció de com hauria de ser el futur
mercat. Segons el projecte, calia expropiar al propietari la parcel·la que confrontava
amb el terreny (actualment la farmàcia Viladevall) per ubicar-hi les
peixateries, amb la condició que el dit propietari pogués construir a la part
superior. La resta del mercat, on se situarien les carnisseries, havia de ser
aixecada als 324 m2 que havien de sobrar de la construcció de l’ajuntament. El
projecte s’aprovà el mes de gener de 1891 i el 7 de febrer del mateix any
s’adjudicaren les obres.
Posteriorment, el 1926 es va
decidir posar una coberta al passatge fins aleshores descobert i va quedar tot
el recinte aixoplugat. Les conegudes popularment com Peixateries Velles van
patir una reforma el 1968 per adequar-se als nous temps i donar cabuda a altres
tipus de parades, com ara de llegums cuits i congelats. Fins al 14 de juliol de
1991 hi va haver les parades de peix, carn i llegums que, llavors, es van
traslladar a les noves instal·lacions del Mercat Municipal.
Arquitectura
El projecte de Camil Oliveras de
1890 marcava un passatge descobert com l’actual que separava les carnisseries
(a la paret de l’Ajuntament) de les peixateries (on encara es conserven les
pedres originals de les parades de peix) i, teòricament, per on circulaven els
carros que proveïen les parades. En aquest espai de 250 m² hi havia hagut un
total de 12 parades on es venia peix, carn i llegums cuits. Cal destacar-ne
l’interior amb les parades de marbre i de ferro forjat del segle XX.
****************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/8570
https://patrimonicultural.diba.cat/element/peixateries-velles
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3217
****************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada