Blogs - pàgines - vincles

divendres, 23 de febrer del 2024

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA DE TAPIOLES

VALLGORGUINA - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 




































************************************************

Enllaços amb informació:

Època: segles IX – XI

Descripció:

Església d'origen romànic (segles IX - XI), abandonada al segle XV i reocupada i reformada al segle XVIII, actualment abandonada. Passà a mans privades amb la desamortització de Mendizábal, moment en què s'hi dugueren a terme les transformacions més importants, afegint-s'hi el campanar, la façana d'estil barroc, el cementiri i alguns edificis annexos. Poc després va ser abandonada, cosa que va iniciar el declivi i enrunament de tot el conjunt. De l'església primitiva romànica s'hi conserva l'absis semicircular. L'aparell constructiu està format a base de filades de carreus regulars i conserva dues petites finestres d'arc monolític i d'una sola esqueixada. Es comunica amb la nau mitjançant un arc triomfal. La nau, tot i que transformada, correspon al temple romànic. A l'interior se situa l'altar, d'estil barroc, i la cripta. A la façana barroca, molt austera, hi destaca un gran òcul sobre el portal, d'arc de mig punt. Havia estat coronada per una motllura, avui pràcticament desapareguda, de formes ondulants, que cobria el carener. Adossat a tramuntana se situa el campanar, també d'època i d'estil barrocs. Està format per tres cossos sobreposats i coronats per una cúpula feta amb maons. És de planta quadrada al primer cos per passar a ser de planta octogonal al segon. Encara conserva restes dels esgrafiats, fets a base de motius geomètrics. Completen el conjunt un cementiri amb una capella de Sant Crist construïts en el mateix moment que el campanar, la façana i la torre. La capelleta és de planta quadrada amb cúpula de maons i dues obertures paral·leles de mig punt, que estava unida als nínxols per la banda nord. A migdia i llevant se situen un seguit de construccions bastides al segle XIX, i que corresponen a una antiga masoveria.

Notícies històriques:

La primera referència documental de Santa Eulàlia de Tapioles és de l'any 878, al Libri antiquarim conservat a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona. L'any 986 passà a mans del Monestir de Sant Cugat. El temple fou en inici un monestir. En les butlles dels papes Silvestre II (1002), Joan XVIII (1007) i Benet VIII (1012) s'hi troba citada com a cel·la monestir, tot i que poc després, en la butlla de Urbà II (1098), apareix citada únicament com a església. L'any 1373 quedà deshabitada degut al despoblament de la zona produït per la pesta negra, per tornar a ser rehabilitada i ocupada en època moderna. L'any 1850, després de la desamortització de Mendizábal, quan n'era propietari la família Pradell, s'hi dugueren a terme les transformacions més rellevants, per ser abandonada poc temps després. 

Jaciment:

Lloc d'enterrament Incineració col·lectiu necròpolis.

A la part baixa del vessant de ponent del turó es van trobar alguns fragments de tègula romana, encara que no s'hi va documentar cap estructura associada. A la part superior, pels voltants de l'antiga església, també s'hi van trobar alguns fragments de tegula i de terrissa grollera molt rodada i fragmentada. S'han documentat un conjunt de murs dels segles IX, X, XI, XII i XIII de difícil interpretació. Podrien conformar un primitiu edifici de mides molt reduïdes (12m2), amb dos àmbits diferenciats. Associat amb aquesta fase, es creu que també hi formen part les restes d'un paviment d'opus signinum medieval i un conjunt de tombes (25) vinculades amb l'antiga cellam cum monsterium de Santa Eulàlia. El ritus d'enterrament documentat és exclusivament la inhumació, generalment en la posició anatòmica de decúbit supí, amb les cames estirades en paral·lel i els braços estirats al llarg del cos. L'únic element amb una datació més o menys clara l'aporta una moneda de Jaume I, trobada en el farciment de la tomba 4. La seva cronologia indica una datació post quem d'amortització de la tomba a partir dels anys 1257 a 1276. Sense poder precisar una cronologia específica, hi ha una fase posterior, on es construeix l'estructura bàsica de l'església actual i s'amortitza la necròpolis medieval, destruint algunes tombes. S'amplia l'església cap a ponent i es construeix l'absis a llevant. Entrant al segle XIX, Santa Eulàlia de Tapioles passa a mans de la família Pradell. L'edifici devia estar mig enrunat i el van reconstruir sobre els antics fonaments, a més d'adequar-lo a les necessitats i gustos de Josep Pradell. Es va fer un cementiri privat, s'edificà un campanar nou, es construí una nova façana a ponent i un absis a llevant. L'interior s'equipà amb un nou altar major i una petita cripta a l'entrada. Tot el conjunt fou decorat amb rics estucats i motllures d'estil neobarroc. Aquetes obres de reforma haurien debilitat considerablement l'estructura de l'església i, per aquest motiu, fou necessari prendre una sèrie de mesures per estabilitzar-la. Es van construir tres arcs de maons fonamentats en unes bases de pedres i calç blanca; es va reforçar la banda sud de l'arc triomfal de l'absis amb un basament similar als anteriors; i es va construir un contrafort a l'exterior nord de l'església. En els darrers anys, l'església, ha patit una degradació accelerada com a conseqüència de l'espoli de materials constructius, l'abandonament i les nombroses accions vandàliques.


***************************************************
Altres enllaços amb informació:





***************************************************


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada